EQUÀNIMA: BENESTAR EMOCIONAL AMB CAVALLS

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol. Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. Els cava...

El dol és una experiència vital que afecta totes les dimensions de la persona: emocional, cognitiva, conductual, fisiològica i espiritual. Davant d’una pèrdua significativa —mort, separació, malaltia, canvi vital— el cos reacciona amb alteracions neurobiològiques: canvis en la serotonina, dopamina i cortisol poden provocar insomni, ansietat, desorientació o sensació de buit. Aquest procés no és lineal ni homogeni. Cada dol és únic, però tots comparteixen una necessitat profunda: donar lloc al que s’ha perdut, per poder tornar a viure amb plenitud . El dol com a moviment sistèmic: Des de la mirada sistèmica, el dol no és una patologia, sinó un moviment que demana ser completat. Quan aquest moviment queda interromput —per mandats familiars, pressions socials o por a sentir— el dolor pot quedar estancat, generant bloquejos emocionals o repeticions inconscients. Les constel·lacions sistèmiques amb cavalls ofereixen un espai viu per donar forma a aquest moviment. Els cavalls, amb la seva se...

Quan arriba la tardor, tot s’encén.  L’aire és més viu, els cavalls corren pel prat amb una energia nova, i jo també sento aquest impuls dins meu com si la vida em recordés que encara hi ha foc a la saba. Els matins són clars, plens d’alè blanc, i el sol encén els arbres com si fossin flames suaus. M’agrada veure com el paisatge canvia cada dia: els grocs, els vermells, els ocres que es barregen com un mosaic efímer. La tardor és cromatisme pur , un esclat abans del repòs. A Equànima , aquesta estació em convida a mirar el canvi sense por. Els cavalls ho viuen amb naturalitat: senten el fred que arriba, s’activen, juguen, galopen. El seu cos sap adaptar-se, celebrar la força del moment.  Jo els observo i aprenc. . Quan camino pel prat, amb el so dels passos sobre la terra humida i la llum baixa del capvespre, sento la bellesa d’aquest instant que no es repeteix. Tot canvia, sí —però cada canvi és una forma nova de vida. La tardor és moviment i transformació , com les emocions...

Hi ha moments en què les paraules no arriben. On el que pesa o s’enreda dins nostre no es pot explicar, però sí que es pot sentir.  Les constel·lacions sistèmiques amb cavalls són un espai de percepció profunda, on el camp que uneix totes les coses es fa visible a través del comportament dels cavalls i de la presència de les persones que hi participen. Una constel·lació sistèmica és una mirada a les dinàmiques invisibles que actuen en una família, un equip o una situació ancorada. No busca jutjar, sinó revelar el que demana ser vist .  Quan això passa, l’energia pot tornar a fluir i allò que estava estancat troba el seu lloc . Els cavalls, éssers profundament sensibles i connectats amb el camp energètic del seu entorn, responen de manera natural a les emocions i a les relacions. No interpreten, no opinen, no fingeixen. Mostren el que és . Per això, quan un procés sistèmic es fa en presència de cavalls, el seu llenguatge corporal aporta una claredat sorprenent. Quan els caval...

  Amb molta alegria vaig rebre el Rock, el setembre de 2025, un cavall westfalià jove, però ja retirat del món de l'hípica i de la competició. Què puc dir, és magnífic i bellíssim! Gràcies per haver-me'l lliurat en adopció.  El Rock és molt tranquil i de molt bon tracte. De moment, si l'allunyo dels seus companys equins, es neguiteja, encara no s'acaba de creure que ha arribat a casa. La confiança no es guanya en un dia i el Rock necessita temps. Ja li he explicat que aquí no hi ha pressa, que s'adapti al seu ritme.  És un magnífic facilitador i col·laborador i veure'l en moviment és un autèntic bàlsam i regal per l'ànima. 

A Equànima creiem que els cavalls són molt més que animals majestuosos: són miralls de la nostra ànima, mestres de presència i guies en moments de canvi. El nostre projecte neix de l’amor per aquests éssers i de la convicció que, al seu costat, és possible transformar el dolor en serenor, la confusió en claredat i l’estrès en pau interior. Per això, a Equànima t’oferim un espai únic de benestar emocional amb cavalls , on cada experiència està pensada perquè puguis retrobar-te, cuidar-te i créixer. 🌟 Els nostres serveis especialitzats Acompanyament al dol  Per transitar pèrdues i moments difícils amb suport, escolta i la saviesa dels cavalls. Un camí tendre i profund per donar espai al cor. Equinoteràpia peu a terra  Sessions terapèutiques sense muntar, treballant la connexió amb el cavall des del respecte i la presència. Una experiència transformadora per a adults i infants. Coaching amb cavalls  Quan necessites claredat, força i orientació en la teva vida person...

El Martí, un molt bon amic, assabentat de la mort de l'Indian em va fer arribar aquesta faula que em resulta un suport per sostenir la pèrdua i un reforç per seguir endavant. Gràcies Martí!!! "Hi havia una vegada una dona mooooolt valenta que va escoltar una veu molt dins seu: la veu de la llibertat i de la cura. Va deixar enrere tot allò que molts anomenem seguretat (feina, pis, rutina, ...), i va obrir el cor i la ment a una vida diferent. En una petit tros a prop del Salit, va acollir i rescatar cavalls i eugues, un per un, cadascun amb la seva història, les seves cicatrius i la seva bellesa única. No són molts en aquesta família, però sí suficients perquè cada vida tingui el valor i atenció que es mereix.  La Marta els hi  dona a totes hores allò que més mereixen: respecte, companyia i espai per tornar a sentir-se lliures. L'Indian feia temps que caminava delicat i estava cansat, i avui ha marxat cap a un lloc que nosaltres només podem imaginar. Un lloc on els prats só...

Hi ha moments a la vida que ens deixen buits, trencats per dins. Una ruptura de parella, sobretot quan hi havia una entrega profunda o molts anys compartits, pot fer trontollar la nostra identitat, la nostra autoestima i la confiança en la vida mateixa. En aquests moments de fragilitat, de pèrdua de sentit i d'esgotament emocional, els cavalls poden esdevenir companys silenciosos però immensament presents. A Equànima  sé que cada ruptura és única, però també sé que la presència equina pot obrir camins d'integració de la pèrdua que van més enllà de les paraules, perquè jo mateixa ho he viscut. El mirall del cavall El cavall no jutja. No pregunta. No opina. Però ens veu , ens sent, ens reconeix allà on som. Quan estem amb el cor trencat, sovint ens tanquem o ens fem petits per protegir-nos. El cavall, amb la seva presència noble i la seva sensibilitat, ens convida a tornar a sentir-nos. A reconèixer l'emoció en el cos. A reconnectar amb la pròpia veritat, encara que sigui ...

Finalitzo aquest cap de setmana un interès formatiu que vaig iniciar a la UOC amb un "Curs d'atenció al dol" i que em va portar a la formació sobre " El duelo, el apego y su relación a través del trabajo de partes ", amb la Doctora Vera Santos, com a mentora i amb un grup de companyes sensacionals. Estic molt agraïda cap a la Vera i cap a totes les participants per tot el que he pogut sentir, tot el que he pogut comprendre i  tot el que he pogut aprendre. Per entendre els meus dols i  per poder ajudar als demés, si m'és possible, a comprendre i transitar per els seus.  El dol natural és l'etapa que vivim d'ençà que tenim/sentim una pèrdua fins que l'hem pogut integrar al nostre sistema i acceptar-la. No hi ha terminis ni protocols, ni receptes màgiques, cada persona el viurà segons les seves circumstàncies, creences i recursos. Però sí que tothom el pot viure més conscientment, pacíficament i equilibradament si se sent acompanyat, legitimat i si ...

Sempre s'ha dit que dos galls en un galliner no hi poden ser. A casa, fa uns mesos, van néixer tres pollets, es van anar fent grans i un era mascle. Ara, que ja és un gall adult, ataca l'Hèctor, el gall més vell. L'Hèctor és un animal molt pacífic, per ell podrien conviure tots dos sense problemes, però el nouvingut és d'una altra mena, ho vol tot per a ell, el galliner, les gallines i l'espai exterior, i, ja hauria matat l'Hèctor, de fet, gairebé ho aconsegueix si no és perquè l'Emma, EPD, a través d'uns bons amics seus, em va prescriure un tractament que l'ha salvat. El gall jove es deixa endur pels seus instints. En un sentit etològic els instints són comportaments heretats, un mecanisme de supervivència codificat al sistema nerviós i al codi genètic de cada organisme viu, per afavorir la supervivència de l'individu o de l'espècie. Alimentar-se, atacar, fugir... Es tracta, doncs, d'una conducta innata i estereotipada que respon a un pa...

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...

Avui que és el dia internacional de la dona vull donar les gràcies a totes les persones que m'han ajudat a tirar endavant aquests darrers mesos. Em sento plenament recuperada i allò que el primers dies em semblava una fita inassolible, superar un mal tràngol com aquest, ara està fet. Estic bé i en pau amb mi mateixa, veient com cada dia assumeixo tota la feina i com he posat distància i límits a la deshonestedat. Deien els romans que cap virtut té valor sense lleialtat i així ho crec.   Sóc una dona treballadora. Com a dona sóc conscient del privilegi d'haver nascut en aquesta part de món amb uns pares que m'han educat per respectar a tothom i per fer-me respectar. Però com a dona, al llarg de la vida, he viscut infinitat de situacions masclistes, algunes molt crues i algunes edulcorades, amagades sota el que suposadament és una broma o fins i tot un fals proteccionisme. Com a dona m'he revoltat, m'he defensat i he patit i he tingut la sort de fer-me més forta, sabe...

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

El Thuram és únic quant a bondat i intel·ligència. És un cavall àrab i la seva capa ara és blanca. Se'ls hi diu tords perquè quan són joves neixen foscos i muden el pel a color blanc i, dura un temps, que són una barreja de pel fosc i blanc. Forma part de la nostra família d'ençà que tot just tenia tres anys i sempre ha mantingut un molt bon caràcter al que estic segura que hi ha contribuït el fet de ser tractat amb respecte i empatia des del primer moment. És el més independent del ramat però amb les persones té una paciència infinita, col·laborant molt en els exercicis quan detecta fragilitats. .

Estem davant del colós de casa, el Texas, un pirinenc espanyol de capa castanya, crinera marró i un mitjó blanc al posterior dret. És tan fort com noble. Exerceix la funció de protecció del ramat i es fa respectar amb un lideratge assertiu. Molt poques vegades li cal exercir la violència. Més enllà del seu pes té una presència i una manera d'estar que tothom el vol conèixer i, com a protector del grup, és sociable però no està disposat a fer totes les coses que se'ns passen pel cap als humans si per a ell no tenen sentit i no té inconvenient en fer-l'hi saber a qui convingui.

El rústic de casa, l'Hermes. És un cavall pirinenc i àrab. La seva capa és alatzana. El seu destí era l'escorxador. Els cavalls pirinencs es maten per alimentació humana i pinsos d'animals. Es maten generalment quan són molt joves, amb mesos de vida. És el món que m'ha tocat viure, però jo no comparteixo aquesta barbàrie, és un holocaust el que la nostra espècie fa als animals.  En fi, que l'Hermes va tenir sort i jo també, ens vam trobar i avui fa que ningú es despisti perquè si bades amb un cop de cap es desmunta i et diu: Eh, la vida va d'aquí i ara, espavila!

Què dir davant de tanta bellesa! La Salma és una euga espanyola pallaresa. És molt viva, té una gran energia. Està molt vinculada a la manada, poques vegades la podrem veure allunyada dels seus companys. Sempre està pendent d'on és la seva família i renilla si s'allunya per fer-los saber que vol estar amb ells.  El seu destí era l'hípica, un món absurd pels cavalls. Els èquids, com molt bé m'ensenya la Salma cada dia, necessiten viure en ramat i en llibertat i fer la seva vida al costat dels seus, no sent els nostres esclaus.

Aquest cavall tan noble i tan bo va nèixer l'1 de gener de 1997, segons passaport, i va morir el 27 d'agost de 2025. Va arribar a Equànima gràcies a una molt bona amiga animalista, la Cèlia, que va salvar-lo d'una vida de dur treball a una hípica. Si no hagués fet aquest acte de bondat i generositat dubto que hagués viscut tants anys. L'Indian era egipci-polonès, de capa pintada. Es va distingir durant la joventut per ser un rebel amb causa, impetuós i a vegades agressiu perquè no suportava ni estar tancat ni estar separat dels seus congèneres. Passats uns mesos de viure a Equànima va mantenir la seva gran personalitat, però l'agressivitat es va convertir en bon rotllo, en amistat i en col·laboració. Indian: Hem gaudit i hem fet molta feina junts, hem compartit moments de vida impagables. Gràcies estimat, cavall d'esperit, afortunadament, indoblegable. T'estimo i et trobo a faltar, sempre al meu cor, ens veiem al valhal·la dels cavalls.

La Dalídia va venir de terres asturianes. Té sang de quarter i àrab i, com podeu veure, és pintada. Vol dir que la seva capa és blanca amb taques, en el seu cos, marrons. Era una potra que va fer un llarg viatge un dia que nevava per salvar-se de les curses de raid a les que estava destinada. Avui s'ha convertit en una euga molt alegre i juganera. És capaç d'animar el vell Indian per a que s'alci de mans i l'empaiti pel prat.  Cal reconèixer que és una mica possessiva amb el seu territori i la presència d'animals forasters la inciten a fer-los fora sense contemplacions.

Els bàsics. A la moda hi ha un conjunt de roba que rep aquest nom. Es tracta de peces de vestir que pels seus colors i disseny són molt combinables i et poden servir per a diverses situacions.   A nivell de valors i virtuts humanes, també n'hi ha de bàsics? Amb quins s'hauria d'investir una persona per sentir-se bé i segura en les diverses situacions en les que es veurà immersa al llarg del periple vital. Segons el meu parer: 1.-Honor: Valorar i respectar la nostra persona, la nostra paraula i les dels demés. Actuar en conseqüència. 2.- Honestedat: Característica de la persona que no enganya i que fa el que s'ha de fer. 3.- Llibertat:  Possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta alhora una capacitat d’elecció entre diverses alternatives i una facultat per a transcendir aquelles determinacions que hom considera com a alienes, extrínseques i indegudes. 3.- Educació: Les formes, el res...