Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims. Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat.
Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natural envoltada d'animals. Entre ells, els cavalls.
Són precisament ells, els que fa anys, enmig d'una crisi existencial, em van tornar la serenitat i em van fer trobar el meu sentit vital: ajudar les persones a través del cavalls i ajudar els cavalls a través de les persones.
Hi ha diverses maneres d'ajudar les persones a través dels cavalls, jo ho he unificat en el que en dic Benestar Emocional amb Cavalls (BEC), que inclou recursos de: Educació Emocional, de Coaching simbòlic, d'Equinoteràpia Peu a Terra (EPT); d'Acompanyament al Dol amb Cavalls (ADC), de constel·lacións sitèmiques, d'harmonització energètica i de mindfulness i; fins i tot, l'ecoturisme. En totes elles els cavalls intervenen com a col·laboradors essencials de l'activitat, ajuden les persones a veure les seves llums i les seves ombres, a trobar el seu camí interior, a tenir un millor benestar, a integrar les ferides i créixer o, simplement, a passar una estona divertida aprenent un munt de coses sobre els èquids.
Per ajudar els cavalls a través de les persones, ensenyo etologia equina. Mostro com es comuniquen i comporten els cavalls per tal que la gent s'adoni que tenen consciència, que tenen els seus interessos vitals, els seus costums i la seva pròpia manera de viure, fonamentalment en ramat i en llibertat. Són al món per desenvolupar la seva pròpia existència i per mantenir ecosistemes netejant de gramínies essencialment i altres plantes espais oberts amb grans horitzons i, alimentant depredadors .
Les persones, si volen, poden entendre fàcilment que els cavalls no són al món per ser els nostres esclaus, ni per portar-nos a sobre, ni per treballar per a nosaltres, ni per estar tancats i aïllats, ni per alimentar-nos. Això són formes de tortura i assassinat que els apliquem perquè som una espècie psicòpata amb les altres espècies de la terra.
Per ser realment humans, estic convençuda que hem de parar de fer-nos mal entre nosaltres mateixos i hem de parar de fer mal als animals i al planeta, si no estem condemnats al col·lapse. No tinc ni idea de si ho aconseguirem, només tinc idea del que puc fer jo i ho faig.
Jo treballo amb el Texas, que és un cavall pirinenc que estava destinat a l'escorxador i que avui és el protector del grup, amb l'Hermes, que havia de córrer la mateixa sort, que té un cor enorme i un comportament una mica barroer que va bé perquè la gent estigui present, amb el Thuram que és una mena d'àngel encarnat en cavall provinent del món de l'hípica, amb les eugues Salma i Dalídia, que són l'alegria del ramat perquè són pura energia, amb ganes de joc i curiositat per la vida. Ambdues tenien un futur incert en l'hípica i les carreres de raid. I treballo, també, amb el Rock, un cavall westfalià de salt que ja no pot competir i que té una personalitat deliciosa. Tinc els millors companys de vida i de feina, i dono gràcies a la vida i a totes les persones que m'han ajudat a complir el meu somni: viure al camp i donar una vida als cavalls en ramat i en llibertat, fent activitats amb els humans des de l'empatia i el respecte, sense ser muntats.
Per fer tot el que faig m'agrada comprendre l'altre, sigui una persona, un animal, un sistema, per això tinc, també, un gran interès a formar-me. Estic especialitzada en equinoteràpia peu a terra, acompanyament al dol, coaching i constel·lacions sistèmiques i etologia equina.
Acabo amb un dels lemes d'Equànima que em recordo cada dia, perquè, això de la vida va d'estar presents i és increïble la tendència que tenim a no estar-ho i a embolicar la troca. Doncs bé, per viure amb plenitud, a mi el que em funciona és posar en congruència el que penso, amb el sento i amb el que faig. Els equànims m'han ensenyat, tant els vius com els morts, en aquest cas la Dune, la Làctia i l'Indian, que quan el que penses, el que sents i el que fas van en la mateixa direcció, tens pau interior i, si vols, ets imparable. Gràcies per llegir-me.