EQUÀNIMA: BENESTAR EMOCIONAL AMB CAVALLS

Una mateixa conducta, molts significats Introducció Hi ha conductes dels cavalls que veiem tan sovint que deixem de mirar-les. Una d'elles és rebolcar-se. Durant molt de temps jo també ho vaig interpretar d'una manera senzilla: un cavall es rebolca perquè li agrada. I probablement li agrada. Però després d'anys observant els cavalls en llibertat de moviment i vivint en ramat, he après que gairebé mai no n'hi ha prou amb una única explicació. Els cavalls es rebolquen en situacions diferents i per motius diferents. I, probablement, de vegades per més d'un motiu alhora. El ritual La conducta té una seqüència molt característica. El cavall s'acosta a una zona determinada i disminueix progressivament el pas. Pot descriure alguns cercles, olorar el terra i rascar-lo amb una de les mans. De vegades sembla que encara no hagi decidit si aquell és el lloc adequat i torna a caminar abans de reprendre la seqüència. Finalment flexiona les extremitats anteriors i es deixa...

  "Els anys transformen el cos. El caràcter, de vegades, roman." Quan convivim molts anys amb un mateix ramat, descobrim que el temps també forma part de la seva organització. Els cavalls neixen, creixen, assumeixen responsabilitats, les abandonen quan les seves forces disminueixen i, finalment, deixen pas als qui els succeeixen. El ramat continua existint perquè els individus canvien. El Thuram és el cavall que millor m'ha ensenyat aquesta realitat. El conec des que tenia dos anys. Durant vint anys l'he vist créixer, madurar i arribar a l'etapa actual de la seva vida. Aquesta mirada llarga és imprescindible, perquè el Thuram que avui observa qualsevol visitant no és el mateix cavall que jo vaig conèixer. Quan era jove era probablement el cavall més ràpid del grup. Si un altre individu li disputava l'espai, tenia força i velocitat suficients per defensar-lo. Tot i així, poques vegades ho feia. El seu temperament sempre ha estat conciliador. Preferia evitar els...

Més de 14 anys observant el mateix ramat. En el primer capítol vam partir d’una conducta aparentment senzilla: el Texas interromp el que està fent i dirigeix l’atenció cap a alguna cosa que altera la rutina del grup. Però detectar un canvi és només el principi. Tots els cavalls d’Equànima vigilen. Poden estar pasturant amb el cap a terra i, alhora, mantenir-se atents a l’entorn. La seva visió, la mobilitat de les orelles, l’oïda i l’olfacte els permeten captar estímuls que sovint passen desapercebuts als humans. A més, observem habitualment que els membres del ramat s’orienten en direccions diferents, de manera que entre tots mantenen una vigilància àmplia del perímetre. La vigilància, per tant, no és exclusiva del Texas. El que el diferencia és què fa quan detecta un perill. El Texas protegeix el ramat,  he observat repetidament una mateixa seqüència de conducta en el Texas. Davant d’un estímul que altera la normalitat —maquinària, vaques o cavalls desconeguts—, dirigeix l’at...

Permeteu-me una petita explicació: Començo, a partir de les meves observacions i amb l’ajuda de la IA ChatGPT, el que serà un llibre d’etologia equina. Cada capítol partirà d’una conducta observada durant anys a Equànima, que contrastarem amb els estudis actuals sobre el comportament dels cavalls per, entre tots dos, extreure conclusions tan objectives com sigui possible. La finalitat és que el lector pugui comprendre millor com es comporten i es comuniquen els cavalls quan poden viure en ramat i amb llibertat de moviment per a que, des del coneixement, es pugui relacionar amb el màxim respecte cap a aquesta bellíssima espècie. Observar abans d'interpretar La primera lliçó que ens ensenyen els cavalls:  Els cavalls no ens deuen explicacions. Som nosaltres els qui hem d'aprendre a observar-los. El Texas aixeca el cap Fa dotze anys que observo el Texas. Va arribar a Equànima amb només dos anys. Era un cavall pirinenc destinat a l'escorxador. Avui forma part d'un ramat ...

  Quan el cos recorda com estar en calma Alguna vegada has notat que, en apropar-te a un cavall tranquil, la respiració es torna més profunda, les espatlles es relaxen i els pensaments deixen de córrer tan de pressa? Moltes persones descriuen aquesta experiència sense saber que darrere d'aquesta sensació hi ha un actor molt important del nostre organisme: el nervi vague. El nervi vague és el principal canal de comunicació entre el cervell i nombrosos òrgans del cos, com el cor, els pulmons i el sistema digestiu. Forma part del sistema nerviós parasimpàtic, responsable dels processos de descans, recuperació, digestió i reparació. Quan aquest sistema està actiu, el cos rep el missatge que no hi ha perill immediat i que pot destinar energia a viure, créixer i recuperar-se. Per contra, quan percebem una amenaça, el sistema nerviós simpàtic activa els mecanismes de supervivència: augmenta la freqüència cardíaca, la tensió muscular i l'estat d'alerta. La vida moderna, l'estrè...

Un ritual de presència i harmonització Darrerament s'estan posant de moda les teràpies amb cavalls, on els cavalls semblen tenir poders especials a l'igual que les persones que guien aquestes sessions per curar qualsevol malaltia. Observo amb prudència el que està succeint, segur que hi ha persones guaridores, curanderes, n'hem dit tota la vida, tenen una connexió amb algun ens superior i poden ajudar els altres. Moltes altres que es dediquen a això no tenen aquesta connexió, però l'efecte de creure que ho tenen per part de les persones que els visiten, a vegades,  facilita millores en el seu estat.  La nostra ment i les nostres creences determinen la major part de les coses que ens passen . Fins on jo sé, com  a persona formada en etologia i que convisc a diari amb cavalls: es cert que els cavalls són animals profundament sensibles que perceben l'estat emocional i energètic de les persones. Quan estem en calma i presència, la seva naturalesa curiosa sovint els port...

Quan pensem en equinoteràpia, sovint ens ve al cap la imatge de muntar a cavall. Però hi ha una altra manera, profunda i accessible, de beneficiar-se de la presència d’aquests animals extraordinaris: l’equinoteràpia peu a terra . A Equànima treballem des d’aquesta mirada: sense muntar , sense presses, i amb un respecte profund pel ritme de cada persona i de cada cavall. És un espai de trobada, escolta i transformació.  L'equinoteràpia peu a terra és una forma de teràpia assistida amb cavalls que es realitza sense muntar, a través del contacte conscient, la presència i la relació directa amb el cavall. A Equànima, aquest tipus d’equinoteràpia es basa en el respecte profund pel ritme de la persona i de l’animal, creant un espai segur d’acompanyament emocional. La presència del cavall ajuda a reduir l’estrès, l’ansietat i la hiperactivació del sistema nerviós. El cavall reflecteix el nostre estat intern, facilitant una presa de consciència profunda del cos i les emocions. El vincle...

Una porta a la pau interna i a la força de la vida En l’enfocament sistèmic, la inclusió no és només un principi; és un acte de justícia profunda. La Sra. Brigitte de Champetier ho expressa sovint amb una senzillesa contundent: allò que és exclòs, reclama tornar . Quan una persona, un fet o una emoció queda fora del camp, el sistema perd força i es fragmenta. La vida deixa de fluir amb naturalitat. A Equànima, aquest principi es converteix en una experiència viva. Els cavalls —amb la seva presència honesta, sense judicis i absolutament fidel a la realitat del moment— ens mostren de manera immediata què està inclòs i què no. Ells no negocien amb la ment; responen al que és. Per què la inclusió és tan important? Restaura l’ordre intern. Quan reconeixem allò que havia estat oblidat, el sistema recupera la seva arquitectura natural. Allibera càrregues que no ens pertanyen. Moltes tensions emocionals provenen d’exclusions antigues. Incloure és deixar de lluitar. Permet que l’amor ...