Observar abans d'interpretar
La primera lliçó que ens ensenyen els cavalls:
Els cavalls no ens deuen explicacions. Som nosaltres els qui hem d'aprendre a observar-los.
El Texas aixeca el cap
Fa dotze anys que observo el Texas.
Va arribar a Equànima amb només dos anys. Era un cavall pirinenc destinat a l'escorxador. Avui forma part d'un ramat estable amb el Thuram, l'Hermes, la Dalídia, la Salma i el Roc.
Durant aquests anys hi ha una conducta que he vist repetir-se desenes, potser centenars de vegades.
El ramat pastura tranquil.
De sobte apareix un estímul desconegut.
Pot ser una màquina agrícola treballant en un prat veí. Unes vaques que han entrat accidentalment a la finca del costat. Uns cavalls desconeguts que canvien de pastura. Abans que la majoria del grup, el Texas interromp el pasturatge. Aixeca el cap. Orienta les orelles. Observa.
La fotografia que acompanya aquest capítol recull un d'aquests instants. El Texas manté l'atenció dirigida cap a un estímul situat fora del camp de la imatge. La Dalídia continua pasturant. De la Salma només en veiem les orelles, orientades en la mateixa direcció que les del Texas. El Roc roman molt a prop de la Salma, però queda parcialment ocult.
La fotografia no demostra res. Només documenta un instant. El seu valor rau en el fet que aquesta mateixa conducta s'ha repetit moltes vegades al llarg dels anys. La temptació és immediata: Dir que el Texas vigila, dir que protegeix el ramat, dir que exerceix un paper determinat dins del grup...
Però l'etologia ens obliga a ser prudents. Encara no podem afirmar res d'això. El que sí podem afirmar és que aquesta conducta existeix, que es repeteix i que mereix ser estudiada. I és precisament aquí on comença la ciència.
Observar abans d'interpretar
L'etologia moderna va néixer quan alguns investigadors van decidir que el comportament animal podia estudiar-se amb el mateix rigor que qualsevol altre fenomen biològic.
Entre ells destaquen Konrad Lorenz, Niko Tinbergen i Karl von Frisch, guardonats conjuntament amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l'any 1973 per les seves aportacions fundacionals a l'estudi del comportament animal.
Tinbergen va formular un principi metodològic que continua plenament vigent: abans d'explicar una conducta, cal descriure-la acuradament (Tinbergen, 1963).
Aquesta idea sembla evident. Però no sempre és fàcil aplicar-la. En el cas del Texas, podem descriure que interromp el pasturatge, aixeca el cap i orienta les orelles cap a un estímul.
Quan diem que vigila, ja estem interpretant. Quan afirmem que protegeix el ramat, formulem una hipòtesi.
Aquest llibre intentarà mantenir sempre aquesta distinció. No perquè les hipòtesis no siguin importants. Sinó perquè només una observació rigorosa permet posar-les realment a prova.
Els cavalls viuen en societats, no en col·leccions d'individus
Els cavalls són una espècie altament social.
A la natura, els grups estables poden mantenir-se durant molts anys, establint relacions que van molt més enllà de compartir un espai (Cameron, Setsaas i Linklater, 2009).
Durant dècades, la major part dels estudis es van centrar sobretot en les conductes agonístiques: amenaces, persecucions, mossegades o desplaçaments entre individus (McDonnell, 2003).
Aquells treballs van ser fonamentals. Gràcies a ells es van descriure molts aspectes de l'organització social dels cavalls. Però també van deixar una pregunta oberta.
Si la major part del temps els cavalls no es barallen, què fan durant la resta del dia? La resposta a aquesta pregunta està transformant l'etologia equina.
Una revisió sistemàtica publicada per Torres Borda, Auer i Jenner (2023) mostra que la investigació actual dedica cada vegada més atenció a les conductes afil·liatives: els vincles socials, la proximitat voluntària, la tolerància, la cohesió del grup i la presa de decisions col·lectiva.
El canvi és profund. La pregunta deixa de ser únicament:
Qui desplaça qui?
I passa a ser:
Com aconsegueix mantenir-se cohesionada una societat de cavalls?
El que observem a Equànima
A Equànima els conflictes oberts són poc freqüents.
La major part del temps els cavalls pasturen, descansen, es desplacen o simplement comparteixen l'espai sense agressions.
Quan apareixen conflictes, acostumen a produir-se en situacions molt concretes.
La incorporació d'un cavall nou.
L'entrada d'una euga en zel.
O moments en què les relacions entre dos individus semblen reorganitzar-se.
Aquest patró coincideix amb nombroses observacions publicades sobre grups socials estables. Potser durant molts anys ens hem fixat massa en les excepcions. Potser la clau per entendre els cavalls no és estudiar únicament les seves baralles, sinó comprendre com aconsegueixen conviure la immensa majoria del temps.
Comprendre per respectar
L'etologia no existeix només per satisfer la curiositat científica. També ens ajuda a comprendre quines necessitats formen part de la naturalesa dels cavalls. Avui disposem d'evidències consistents que mostren que el contacte social estable, la possibilitat de moure's lliurement i l'expressió del repertori conductual propi de l'espècie contribueixen al seu benestar, mentre que la restricció d'aquestes necessitats s'associa amb un augment de conductes anormals i d'indicadors d'estrès (McDonnell, 2003; Lesimple, 2020). Aquest llibre no pretén dir al lector què ha de fer. Pretén oferir el millor coneixement disponible perquè cadascú pugui prendre decisions més informades.
Com més entenem els cavalls, més difícil resulta ignorar les seves necessitats.
Què sabem avui sobre els cavalls que poden viure en condicions ferals: en ramat i amb llibertat de moviment?
La literatura científica permet afirmar amb força confiança que:
el cavall és una espècie altament social;
estableix vincles socials estables;
la major part de la seva vida transcorre sense conflictes oberts;
la cohesió del grup és un dels principals objectes d'estudi de l'etologia actual.
Què no sabem encara?
Encara desconeixem moltes coses.
Com es reparteixen exactament les decisions dins del grup?
Per què alguns individus detecten abans els estímuls desconeguts?
Com es transmet exactament la informació entre els membres del ramat?
Quin paper tenen l'experiència, la personalitat o la història vital de cada cavall?
Aquestes preguntes continuen obertes.
I probablement aquesta és la millor notícia.
Perquè vol dir que encara ens queda molt per aprendre dels cavalls.
Bibliografia
Cameron, E. Z., Setsaas, T. H. & Linklater, W. L. (2009). Social bonds between unrelated females increase reproductive success in feral horses. Proceedings of the National Academy of Sciences, 106(33), 13850–13853.
Lesimple, C. (2020). Indicators of horse welfare: state-of-the-art. Animals, 10, 294.
Lorenz, K. (1965). Evolution and Modification of Behavior. University of Chicago Press.
McDonnell, S. M. (2003). The Equid Ethogram: A Practical Field Guide to Horse Behavior. Eclipse Press.
Rees, L. (2017). The Horse's Mind. Trafalgar Square Books.
Tinbergen, N. (1963). On Aims and Methods of Ethology. Zeitschrift für Tierpsychologie, 20, 410–433.
Torres Borda, L., Auer, U. & Jenner, F. (2023). Equine Social Behaviour: Love, War and Tolerance. Animals, 13(9), 1473.