Quan arriba la tardor, tot s’encén. L’aire és més viu, els cavalls corren pel prat amb una energia nova, i jo també sento aquest impuls dins meu com si la vida em recordés que encara hi ha foc a la saba. Els matins són clars, plens d’alè blanc, i el sol encén els arbres com si fossin flames suaus. M’agrada veure com el paisatge canvia cada dia: els grocs, els vermells, els ocres que es barregen com un mosaic efímer. La tardor és cromatisme pur , un esclat abans del repòs. A Equànima , aquesta estació em convida a mirar el canvi sense por. Els cavalls ho viuen amb naturalitat: senten el fred que arriba, s’activen, juguen, galopen. El seu cos sap adaptar-se, celebrar la força del moment. Jo els observo i aprenc. . Quan camino pel prat, amb el so dels passos sobre la terra humida i la llum baixa del capvespre, sento la bellesa d’aquest instant que no es repeteix. Tot canvia, sí —però cada canvi és una forma nova de vida. La tardor és moviment i transformació , com les emocions...
Equinoteràpia peu a terra, acompanyament al dol, constel·lacions sistèmiques, coaching, ecoturisme i etologia. Una manera diferent de relacionar-te amb els cavalls. Una manera diferent de SER.