Salta al contingut principal

El Cercle dels Cavalls


Un ritual de presència i harmonització

Darrerament s'estan posant de moda les teràpies amb cavalls, on els cavalls semblen tenir poders especials a l'igual que les persones que guien aquestes sessions per curar qualsevol malaltia. Observo amb prudència el que està succeint, segur que hi ha persones guaridores, curanderes, n'hem dit tota la vida, tenen una connexió amb algun ens superior i poden ajudar els altres. Moltes altres que es dediquen a això no tenen aquesta connexió, però l'efecte de creure que ho tenen per part de les persones que els visiten, a vegades,  facilita millores en el seu estat. 

La nostra ment i les nostres creences determinen la major part de les coses que ens passen. Fins on jo sé, com  a persona formada en etologia i que convisc a diari amb cavalls: es cert que els cavalls són animals profundament sensibles que perceben l'estat emocional i energètic de les persones. Quan estem en calma i presència, la seva naturalesa curiosa sovint els porta a apropar-se i acompanyar i, està demostrat que, el seu camp electromagnètic emet una freqüència que ens causa benestar, quan estan en repòs o tranquils, perquè la seva coherència cardíaca és molt estable i l'espai que ocupa molt gran. Sabent això i per aquest motiu he creat un ritual: el Cercle dels Cavalls. 

En aquesta experiència les persones s’asseuen al prat, entrem així en contacte directe amb la terra, mentre els cavalls es mouen lliurement al seu voltant. A poc a poc es crea un espai de silenci, respiració i escolta interior.

Amb una guia suau d’atenció i presència, deixem que el cos es relaxi i que l’energia recuperi el seu equilibri natural.

Els cavalls no fan res especial, simplement són part del cercle, amb la seva calma, la seva bellesa, autenticitat i presència i, a través del camp electromagnètic que emet el seu cor, ajuden a regular el nostre sistema parasimpàtic. A vegades toquen a les persones i a vegades només s'hi apropen.

Moltes persones viuen aquest moment com una experiència de profund descans, reconnexió i benestar interior, l'experiència val la pena, però ni els cavalls ni jo fem miracles.

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...