Salta al contingut principal

El Cercle dels Cavalls


Un ritual de presència i harmonització

Darrerament s'estan posant de moda les teràpies amb cavalls, on els cavalls semblen tenir poders especials a l'igual que les persones que guien aquestes sessions per curar qualsevol malaltia. Observo amb prudència el que està succeint, segur que hi ha persones guaridores, curanderes, n'hem dit tota la vida, tenen una connexió amb algun ens superior i poden ajudar els altres. Moltes altres que es dediquen a això no tenen aquesta connexió, però l'efecte de creure que ho tenen per part de les persones que els visiten, a vegades,  facilita millores en el seu estat. 

La nostra ment i les nostres creences determinen la major part de les coses que ens passen. Fins on jo sé, com  a persona formada en etologia i que convisc a diari amb cavalls: es cert que els cavalls són animals profundament sensibles que perceben l'estat emocional i energètic de les persones. Quan estem en calma i presència, la seva naturalesa curiosa sovint els porta a apropar-se i acompanyar i, està demostrat que, el seu camp electromagnètic emet una freqüència que ens causa benestar, quan estan en repòs o tranquils, perquè la seva coherència cardíaca és molt estable i l'espai que ocupa molt gran. Sabent això i per aquest motiu he creat un ritual: el Cercle dels Cavalls. 

En aquesta experiència les persones s’asseuen al prat, entrem així en contacte directe amb la terra, mentre els cavalls es mouen lliurement al seu voltant. A poc a poc es crea un espai de silenci, respiració i escolta interior.

Amb una guia suau d’atenció i presència, deixem que el cos es relaxi i que l’energia recuperi el seu equilibri natural.

Els cavalls no fan res especial, simplement són part del cercle, amb la seva calma, la seva bellesa, autenticitat i presència i, a través del camp electromagnètic que emet el seu cor, ajuden a regular el nostre sistema parasimpàtic. A vegades toquen a les persones i a vegades només s'hi apropen.

Moltes persones viuen aquest moment com una experiència de profund descans, reconnexió i benestar interior, l'experiència val la pena, però ni els cavalls ni jo fem miracles.

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

Una dona

Avui que és el dia internacional de la dona vull donar les gràcies a totes les persones que m'han ajudat a tirar endavant aquests darrers mesos. Em sento plenament recuperada i allò que el primers dies em semblava una fita inassolible, superar un mal tràngol com aquest, ara està fet. Estic bé i en pau amb mi mateixa, veient com cada dia assumeixo tota la feina i com he posat distància i límits a la deshonestedat. Deien els romans que cap virtut té valor sense lleialtat i així ho crec.   Sóc una dona treballadora. Com a dona sóc conscient del privilegi d'haver nascut en aquesta part de món amb uns pares que m'han educat per respectar a tothom i per fer-me respectar. Però com a dona, al llarg de la vida, he viscut infinitat de situacions masclistes, algunes molt crues i algunes edulcorades, amagades sota el que suposadament és una broma o fins i tot un fals proteccionisme. Com a dona m'he revoltat, m'he defensat i he patit i he tingut la sort de fer-me més forta, sabe...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...