EQUÀNIMA: BENESTAR EMOCIONAL AMB CAVALLS

Permeteu-me una petita explicació: Començo, a partir de les meves observacions i amb l’ajuda de la IA ChatGPT, el que serà un llibre d’etologia equina. Cada capítol partirà d’una conducta observada durant anys a Equànima, que contrastarem amb els estudis actuals sobre el comportament dels cavalls per, entre tots dos, extreure conclusions tan objectives com sigui possible. La finalitat és que el lector pugui comprendre millor com es comporten i es comuniquen els cavalls quan poden viure en ramat i amb llibertat de moviment per a que, des del coneixement, es pugui relacionar amb el màxim respecte cap a aquesta bellíssima espècie. Observar abans d'interpretar La primera lliçó que ens ensenyen els cavalls:  Els cavalls no ens deuen explicacions. Som nosaltres els qui hem d'aprendre a observar-los. El Texas aixeca el cap Fa dotze anys que observo el Texas. Va arribar a Equànima amb només dos anys. Era un cavall pirinenc destinat a l'escorxador. Avui forma part d'un ramat ...

  Quan el cos recorda com estar en calma Alguna vegada has notat que, en apropar-te a un cavall tranquil, la respiració es torna més profunda, les espatlles es relaxen i els pensaments deixen de córrer tan de pressa? Moltes persones descriuen aquesta experiència sense saber que darrere d'aquesta sensació hi ha un actor molt important del nostre organisme: el nervi vague. El nervi vague és el principal canal de comunicació entre el cervell i nombrosos òrgans del cos, com el cor, els pulmons i el sistema digestiu. Forma part del sistema nerviós parasimpàtic, responsable dels processos de descans, recuperació, digestió i reparació. Quan aquest sistema està actiu, el cos rep el missatge que no hi ha perill immediat i que pot destinar energia a viure, créixer i recuperar-se. Per contra, quan percebem una amenaça, el sistema nerviós simpàtic activa els mecanismes de supervivència: augmenta la freqüència cardíaca, la tensió muscular i l'estat d'alerta. La vida moderna, l'estrè...

Un ritual de presència i harmonització Darrerament s'estan posant de moda les teràpies amb cavalls, on els cavalls semblen tenir poders especials a l'igual que les persones que guien aquestes sessions per curar qualsevol malaltia. Observo amb prudència el que està succeint, segur que hi ha persones guaridores, curanderes, n'hem dit tota la vida, tenen una connexió amb algun ens superior i poden ajudar els altres. Moltes altres que es dediquen a això no tenen aquesta connexió, però l'efecte de creure que ho tenen per part de les persones que els visiten, a vegades,  facilita millores en el seu estat.  La nostra ment i les nostres creences determinen la major part de les coses que ens passen . Fins on jo sé, com  a persona formada en etologia i que convisc a diari amb cavalls: es cert que els cavalls són animals profundament sensibles que perceben l'estat emocional i energètic de les persones. Quan estem en calma i presència, la seva naturalesa curiosa sovint els port...

Quan pensem en equinoteràpia, sovint ens ve al cap la imatge de muntar a cavall. Però hi ha una altra manera, profunda i accessible, de beneficiar-se de la presència d’aquests animals extraordinaris: l’equinoteràpia peu a terra . A Equànima treballem des d’aquesta mirada: sense muntar , sense presses, i amb un respecte profund pel ritme de cada persona i de cada cavall. És un espai de trobada, escolta i transformació.  L'equinoteràpia peu a terra és una forma de teràpia assistida amb cavalls que es realitza sense muntar, a través del contacte conscient, la presència i la relació directa amb el cavall. A Equànima, aquest tipus d’equinoteràpia es basa en el respecte profund pel ritme de la persona i de l’animal, creant un espai segur d’acompanyament emocional. La presència del cavall ajuda a reduir l’estrès, l’ansietat i la hiperactivació del sistema nerviós. El cavall reflecteix el nostre estat intern, facilitant una presa de consciència profunda del cos i les emocions. El vincle...

Una porta a la pau interna i a la força de la vida En l’enfocament sistèmic, la inclusió no és només un principi; és un acte de justícia profunda. La Sra. Brigitte de Champetier ho expressa sovint amb una senzillesa contundent: allò que és exclòs, reclama tornar . Quan una persona, un fet o una emoció queda fora del camp, el sistema perd força i es fragmenta. La vida deixa de fluir amb naturalitat. A Equànima, aquest principi es converteix en una experiència viva. Els cavalls —amb la seva presència honesta, sense judicis i absolutament fidel a la realitat del moment— ens mostren de manera immediata què està inclòs i què no. Ells no negocien amb la ment; responen al que és. Per què la inclusió és tan important? Restaura l’ordre intern. Quan reconeixem allò que havia estat oblidat, el sistema recupera la seva arquitectura natural. Allibera càrregues que no ens pertanyen. Moltes tensions emocionals provenen d’exclusions antigues. Incloure és deixar de lluitar. Permet que l’amor ...

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol. Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. Els cava...