Més de 14 anys observant el mateix ramat. En el primer capítol vam partir d’una conducta aparentment senzilla: el Texas interromp el que està fent i dirigeix l’atenció cap a alguna cosa que altera la rutina del grup.
Però detectar un canvi és només el principi.
Tots els cavalls d’Equànima vigilen. Poden estar pasturant amb el cap a terra i, alhora, mantenir-se atents a l’entorn. La seva visió, la mobilitat de les orelles, l’oïda i l’olfacte els permeten captar estímuls que sovint passen desapercebuts als humans. A més, observem habitualment que els membres del ramat s’orienten en direccions diferents, de manera que entre tots mantenen una vigilància àmplia del perímetre.
La vigilància, per tant, no és exclusiva del Texas. El que el diferencia és què fa quan detecta un perill.
El Texas protegeix el ramat, he observat repetidament una mateixa seqüència de conducta en el Texas.
Davant d’un estímul que altera la normalitat —maquinària, vaques o cavalls desconeguts—, dirigeix l’atenció cap a l’estímul i avalua la situació. No sempre respon de la mateixa manera. De vegades, després d’observar, permet que els altres cavalls s’hi acostin.
Quan considera que hi ha perill, però, la seva conducta canvia: s’avança, s’interposa entre el ramat i l’amenaça i, si és necessari, fa recular el grup i l’allunya.
El Texas protegeix el ramat. No ho afirmem perquè vulguem atribuir-li pensaments humans, sinó perquè aquesta és la funció observable i reiterada de la seva conducta.
El Texas apareix
avançat respecte de la resta del grup, ocupa una posició diferenciada i orientada cap a l’entorn.
Una fotografia és només un instant i, per si sola, no explica una conducta. El seu valor augmenta quan forma part d’una seqüència observada repetidament durant anys.
En aquest cas, la imatge no és el punt de partida de la interpretació. És el registre d’un patró que coneixem perquè l’hem vist repetir-se moltes vegades.
Quan l’amenaça són altres cavalls la
conducta del Texas és especialment intensa davant de cavalls
desconeguts.
En aquestes situacions procura impedir que les eugues s’apropin al grup aliè. Si alguna avança, pot interposar-se, desplaçar-la i, si cal, utilitzar amenaces o coces per fer-la recular.
Podem descriure amb seguretat la funció immediata d’aquesta conducta: mantenir les eugues allunyades dels cavalls desconeguts.
Podem pensar que té por de perdre-les, però això és una interpretació sobre el seu estat intern. La conducta, en canvi, és observable. Aquesta distinció és important: podem comprendre què fa un animal sense pretendre saber exactament què pensa.
Una funció que s’assumeix. El Texas no ha
exercit sempre aquesta funció a Equànima.
Quan va arribar, amb dos anys, era l’Indian qui protegia el ramat. Amb el temps, a mesura que el Texas va créixer i va adquirir força i seguretat, va començar a desafiar-lo.
Aquest procés no va ser instantani. Durant diversos dies es van produir curses, confrontacions i interaccions agonístiques. Finalment, el Texas va ocupar la posició que fins aleshores havia ocupat l’Indian i va assumir la funció de protecció del grup.
Aquest tipus de procés també l’hem observat en altres cavalls i en sementals de grups que viuen en condicions assilvestrades: quan un mascle es considera prou fort per disputar la posició a qui l’ocupa, el desafia. La intensitat de les confrontacions varia segons els individus i la diferència entre les seves capacitats.
Si el desafiant ha valorat bé les seves possibilitats i s’imposa, es produeix el relleu.
Per tant, en el cas del Texas no només hem observat la funció que exerceix; també hem observat el procés social pel qual va arribar a exercir-la.
El ramat com una societat viva. Aquesta
història ens obliga a mirar un ramat de cavalls d’una manera
diferent.
No és una simple agrupació d’individus. És una societat viva. Els seus membres estableixen vincles, mantenen distàncies, negocien posicions, cooperen, entren en conflicte i modifiquen les seves relacions al llarg del temps.
La literatura científica descriu els cavalls com animals profundament socials, capaços de mantenir relacions afiliatives estables i xarxes socials complexes. També mostra que no tots els individus exerceixen la mateixa influència en els moviments col·lectius i que l’estructura social afecta la manera com el grup respon i es desplaça.
Tanmateix, convé no confondre conceptes diferents. Dominància, lideratge, estatus social i funció protectora no són necessàriament la mateixa cosa.
El Texas pot ocupar una determinada posició dins de l’organització social del ramat i, alhora, exercir una funció específica de protecció.
Què diu la ciència? L’etologia ens
ensenya que observar una conducta implica preguntar-nos no només com
és, sinó també què la causa, com es desenvolupa i quina funció
compleix. El marc metodològic formulat per Nikolaas Tinbergen
continua sent fonamental per distingir aquests nivells d’explicació.
La literatura científica actual descriu una vida social equina molt més complexa que una simple jerarquia lineal. La revisió de Torres Borda, Auer i Jenner (2023) posa de manifest la importància dels vincles afiliatius, les relacions socials estables i la necessitat de no reduir l’estudi dels cavalls a les conductes agonístiques.
Els estudis sobre moviments col·lectius mostren, a més, que els individus no tenen necessàriament la mateixa influència sobre el grup i que l’estatus social pot afectar la probabilitat que un cavall sigui seguit pels altres.
Aquesta literatura no substitueix l’observació del ramat. Ens ajuda a situar-la.
Observar sense cosificar. Evitar
l’antropomorfisme és necessari per estudiar els animals amb rigor.
Però evitar l’antropomorfisme no significa negar-los complexitat.
Els cavalls perceben, discriminen, aprenen, estableixen relacions, prenen decisions en funció del context i responen a les accions dels altres membres del grup.
Reduir totes aquestes conductes a simples reaccions mecàniques pot ser tan poc rigorós com atribuir-los pensaments humans que no podem demostrar.
Observar un mateix ramat durant anys permet comprendre una cosa essencial: les conductes tenen context, història i conseqüències per als altres individus.
I comprendre això hauria de canviar també la manera com tractem els cavalls.
Un cavall no és una unitat aïllada que puguem separar, traslladar, confinar o agrupar amb qualsevol altre individu sense tenir en compte les relacions que ha construït.
La vida en grup no és un complement de la seva existència. Forma part de la seva naturalesa.
Conclusions: Tots els cavalls d’Equànima
participen en la vigilància de l’entorn.
Però, quan apareix una situació que considera perillosa, el Texas assumeix una conducta específica i repetida: s’avança, s’interposa entre l’amenaça i el ramat i, quan és necessari, fa recular el grup i l’allunya.
Aquesta conducta té una funció protectora.
També sabem com va arribar a assumir aquesta funció. Vam observar el procés de relleu entre l’Indian i el Texas: els desafiaments, les curses, les confrontacions i, finalment, el canvi de posició dins del grup.
Per això podem afirmar, després d'anys d’observació: «El Texas protegeix el ramat.»
Encara hi ha moltes preguntes per respondre. Però les preguntes que continuen obertes no han d’esborrar allò que sí que sabem.
El comportament dels cavalls no és una successió d’actes sense sentit. Forma part d’una vida social complexa, construïda a través de les relacions, l’experiència i la necessitat de sobreviure com a grup.
Els cavalls no ens deuen explicacions. Som nosaltres qui hem d’aprendre a observar-los.
Bibliografia del capítol 2
Tinbergen, N. (1963). On Aims and Methods of Ethology. Zeitschrift für Tierpsychologie, 20, 410–433. DOI: 10.1111/j.1439-0310.1963.tb01161.x.
Torres Borda, L., Auer, U., & Jenner, F. (2023). Equine Social Behaviour: Love, War and Tolerance. Animals, 13(9), 1473. DOI: 10.3390/ani13091473.
Valenchon, M., Deneubourg, J.-L., Nesterova, A. P., & Petit, O. (2022). Does a high social status confer greater levels of trust from groupmates? An experimental study of leadership in domestic horses. Behavioural Processes, 201, 104708. DOI: 10.1016/j.beproc.2022.104708.