"Els anys transformen el cos. El caràcter, de vegades, roman."
Quan convivim molts anys amb un mateix ramat, descobrim que el temps també forma part de la seva organització. Els cavalls neixen, creixen, assumeixen responsabilitats, les abandonen quan les seves forces disminueixen i, finalment, deixen pas als qui els succeeixen. El ramat continua existint perquè els individus canvien.
El Thuram és el cavall que millor m'ha ensenyat aquesta realitat.
El conec des que tenia dos anys. Durant vint anys l'he vist créixer, madurar i arribar a l'etapa actual de la seva vida. Aquesta mirada llarga és imprescindible, perquè el Thuram que avui observa qualsevol visitant no és el mateix cavall que jo vaig conèixer.
Quan era jove era probablement el cavall més ràpid del grup. Si un altre individu li disputava l'espai, tenia força i velocitat suficients per defensar-lo. Tot i així, poques vegades ho feia. El seu temperament sempre ha estat conciliador. Preferia evitar els conflictes abans que imposar-se, encara que fos perfectament capaç de fer-ho.
Recordo especialment la seva relació amb la Dune. Tot i ser més veloç que ella, mai no intentava avançar-la quan es desplaçaven plegats. Durant anys vaig observar aquesta conducta repetidament. No puc afirmar quin significat tenia per als dos cavalls, però sí que puc afirmar que no era casual. La Dune amb les orellles li deia clarament que no la superés i ell ho respectava.
L'etologia comença precisament aquí: observant abans d'interpretar.
Avui el Thuram continua essent aquell mateix individu tranquil i estable.
El que ha canviat és el seu cos.
Els cavalls poden superar els trenta anys quan viuen en bones condicions, i alguns individus documentats han sobrepassat fins i tot els quaranta i més. Per això no podem identificar automàticament envelliment amb incapacitat.
En el cas del Thuram, les limitacions actuals tenen una història.
Durant anys va ser un cavall destinat a l'equitació. El seu temperament explosiu va comportar moltes hores de treball a la corda, una pràctica habitual en nombrosos cavalls esportius. Avui conviu amb una artrosi important i una laminitis crònica (derivada de l'alimentació) que limiten notablement la seva mobilitat. No seria rigorós atribuir aquestes patologies a una única causa, però sí que és evident que el cos conserva la memòria de la vida que ha viscut.
És aleshores quan apareix una de les conductes que més m'ha fet reflexionar.
Aquest comportament evita pràcticament qualsevol conflicte amb el Texas, actual protector del ramat. En canvi, el Roc, que progressivament intenta ascendir dins l'organització social, i ocasionalment la Salma, poden desplaçar-lo mitjançant amenaces o petites agressions si interfereix en l'ordre del grup. El Thuram gairebé sempre cedeix l'espai.
No interpreto aquesta conducta com una derrota. La interpreto com l'actitud d'un individu que coneix perfectament les seves limitacions i sap conviure amb el grup sense generar conflictes.
Però el Thuram no és l'únic cavall que m'ha fet observar aquest patró. L'Indian, protector del ramat durant molts anys, va començar a ocupar també les darreres posicions durant els últims mesos de la seva vida. Aquell canvi no es va produir simplement perquè envellís. Va aparèixer quan la malaltia havia debilitat el seu cos fins al punt que ja no podia sostenir el paper que havia exercit durant anys.
Aquella observació em va impressionar especialment. Fins i tot el Thuram, que sempre havia respectat profundament l'Indian, va assumir que ja no podia mantenir la seva posició habitual. Des d'aleshores he continuat observant atentament aquest fenomen. Quan un cavall adult presenta limitacions físiques importants, sembla tendir a ocupar les darreres posicions durant els desplaçaments. Si, per qualsevol motiu, intenta mantenir-se davant del grup, altres individus poden desplaçar-lo mitjançant amenaces o agressions de baixa intensitat fins que recupera una posició més endarrerida. Aquesta conducta l'he observada repetidament durant anys. No puc afirmar encara quin mecanisme la produeix.
Podria ser conseqüència exclusiva de les limitacions locomotores del cavall.
Podria ser una resposta dels altres individus davant d'un membre que ja no és capaç de mantenir el ritme del grup.
O podria ser el resultat de tots dos factors actuant simultàniament.
La literatura científica descriu àmpliament que els grans depredadors seleccionen preferentment individus vulnerables entre els grans herbívors i que els grups socials desenvolupen estratègies que incrementen les probabilitats de supervivència col·lectiva. També coneixem bé que l'organització dels cavalls és dinàmica i que els rols socials poden modificar-se quan canvien les capacitats dels individus.
En canvi, encara disposem de poca informació específica sobre com les limitacions físiques condicionen la posició espacial que ocupa cada cavall dins del ramat durant els desplaçaments.
Les observacions realitzades a Equànima em porten a formular una hipòtesi.
És possible que la posició dels individus més vulnerables no sigui únicament una conseqüència de les seves dificultats locomotores, sinó també una forma d'organització social que afavoreixi la continuïtat del grup. Encara no podem afirmar-ho amb certesa. Però després de gairebé dues dècades observant el mateix ramat, considero que és una pregunta que mereix ser estudiada.
Quan miro avui el Thuram no veig un cavall derrotat. Veig un individu extraordinàriament intel·ligent que ha adaptat la seva conducta a les seves possibilitats sense perdre mai el seu tarannà conciliador. Si hagués d'escollir un cavall perquè fes la primera acollida a un membre nou del ramat, continuaria escollint el Thuram.
Potser aquesta és la seva gran lliçó. Els cavalls també tenen una biografia i només quan compartim molts anys amb el mateix ramat descobrim que, per comprendre una conducta, abans cal comprendre la història sencera de qui la protagonitza.
Bibliografia
Goodwin, D. (1999). The importance of ethology in understanding the behaviour of the horse. Equine Veterinary Journal, Suppl. 28, 15–19.
Hausberger, M., Roche, H., Henry, S. & Visser, E. K. (2008). A review of the human–horse relationship. Applied Animal Behaviour Science, 109, 1–24.
Krueger, K. (2007). Social relationships and decision making in horses. Behavioural Processes.
McDonnell, S. M. (2003). The Equid Ethogram. Eclipse Press.
McGreevy, P. D. (2012). Equine Behavior: A Guide for Veterinarians and Equine Scientists (2a ed.). Saunders Elsevier.
Ransom, J. I., Cade, B. S. & Hobbs, N. T. Diversos treballs sobre estructura social i moviments dels cavalls salvatges.
Rees, L. (2014). Horse Behaviour Explained. David & Charles.
Rees, L. (2017). The Horse's Mind. CCRC Press.