La Làctia va arribar a Equànima el 2014, de la mà d'un molt bon amic i ens va deixar un febrer del 2020. Era una euga appaloosa tan bona persona com poderosa. No li recordo mai un mal gest. Quan va arribar a casa no es va estranyar ni es va enyorar, de seguida es va fer amb tot el ramat, però especialment amb l'Indian que la va acollir amb tota l'extensió que aquesta paraula pugui tenir. Cridava l'atenció de totes les persones car, una de les característiques de la seva raça és que són pigats i això confereix a la seva capa un tons molts bonics i interessants. Era una euga ampulosa, tenia unes anques tan poderoses que el meu amic li deia la Beyonce, per guapa, poderosa i forta. Quin cop, quin mal dia el que vam veure que no estava bé, que no s'hi veia i que la seva malaltia "uveïtis", era crònica i degenerativa. Per desgràcia ens vam assabentar que és comú en els appaloosa desenvolupar-la. Sigui com sigui, ens alegrem molt d'haver-la conegut, d'ha...
Equinoteràpia peu a terra, acompanyament al dol, constel·lacions sistèmiques, coaching, ecoturisme i etologia. Una manera diferent de relacionar-te amb els cavalls. Una manera diferent de SER.