EQUÀNIMA: BENESTAR EMOCIONAL AMB CAVALLS

  Quan el cos recorda com estar en calma Alguna vegada has notat que, en apropar-te a un cavall tranquil, la respiració es torna més profunda, les espatlles es relaxen i els pensaments deixen de córrer tan de pressa? Moltes persones descriuen aquesta experiència sense saber que darrere d'aquesta sensació hi ha un actor molt important del nostre organisme: el nervi vague. El nervi vague és el principal canal de comunicació entre el cervell i nombrosos òrgans del cos, com el cor, els pulmons i el sistema digestiu. Forma part del sistema nerviós parasimpàtic, responsable dels processos de descans, recuperació, digestió i reparació. Quan aquest sistema està actiu, el cos rep el missatge que no hi ha perill immediat i que pot destinar energia a viure, créixer i recuperar-se. Per contra, quan percebem una amenaça, el sistema nerviós simpàtic activa els mecanismes de supervivència: augmenta la freqüència cardíaca, la tensió muscular i l'estat d'alerta. La vida moderna, l'estrè...

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol. Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. Els cava...

El dol és una experiència vital que afecta totes les dimensions de la persona: emocional, cognitiva, conductual, fisiològica i espiritual. Davant d’una pèrdua significativa —mort, separació, malaltia, canvi vital— el cos reacciona amb alteracions neurobiològiques: canvis en la serotonina, dopamina i cortisol poden provocar insomni, ansietat, desorientació o sensació de buit. Aquest procés no és lineal ni homogeni. Cada dol és únic, però tots comparteixen una necessitat profunda: donar lloc al que s’ha perdut, per poder tornar a viure amb plenitud . El dol com a moviment sistèmic: Des de la mirada sistèmica, el dol no és una patologia, sinó un moviment que demana ser completat. Quan aquest moviment queda interromput —per mandats familiars, pressions socials o por a sentir— el dolor pot quedar estancat, generant bloquejos emocionals o repeticions inconscients. Les constel·lacions sistèmiques amb cavalls ofereixen un espai viu per donar forma a aquest moviment. Els cavalls, amb la seva se...