Aquest procés no és lineal ni homogeni. Cada dol és únic, però tots comparteixen una necessitat profunda: donar lloc al que s’ha perdut, per poder tornar a viure amb plenitud.
El dol com a moviment sistèmic:
Des de la mirada sistèmica, el dol no és una patologia, sinó un moviment que demana ser completat. Quan aquest moviment queda interromput —per mandats familiars, pressions socials o por a sentir— el dolor pot quedar estancat, generant bloquejos emocionals o repeticions inconscients.
Les constel·lacions sistèmiques amb cavalls ofereixen un espai viu per donar forma a aquest moviment. Els cavalls, amb la seva sensibilitat i capacitat de captar el camp emocional, actuen com a representants del sistema. No interpreten: mostren el que és.
Els cavalls com a miralls del sistema
En constel·lar un dol amb cavalls, la persona pot veure representada la seva relació amb la pèrdua, amb el vincle, amb el que no s’ha pogut expressar. El cavall pot acostar-se a una figura que representa el dolor, quedar-se quiet davant d’un bloqueig, o activar el moviment cap a la vida.
Aquestes imatges corporals i espontànies ajuden a prendre perspectiva, a reconèixer el lloc que ocupa la pèrdua dins del sistema, i a iniciar el procés d’integració.
Del dolor a la transformació
Constel·lar el dol amb cavalls és una invitació a:
Reconèixer el vincle i el dolor que hi ha darrere.
Comprendre les dinàmiques que bloquegen el procés.
Integrar la pèrdua dins la pròpia història vital.
Transformar el pes en força, el silenci en moviment, la ferida en saviesa.
Aquest procés no elimina el dolor, però el fa habitable. I quan el dolor troba un lloc digne dins nostre, la vida pot tornar a fluir amb més autenticitat i profunditat.