Sóc una dona treballadora. Com a dona sóc conscient del privilegi d'haver nascut en aquesta part de món amb uns pares que m'han educat per respectar a tothom i per fer-me respectar. Però com a dona, al llarg de la vida, he viscut infinitat de situacions masclistes, algunes molt crues i algunes edulcorades, amagades sota el que suposadament és una broma o fins i tot un fals proteccionisme. Com a dona m'he revoltat, m'he defensat i he patit i he tingut la sort de fer-me més forta, sabent que a vegades no és possible i, per tant, valorant molt l'experiència viscuda fins ara.
Malgrat aquestes situacions segueixo pensant que, en general, tots estem fets per estimar-nos i per ajudar-nos els uns als altres i entre nosaltres, homes i dones, homes i homes, dones i dones, el gènere no és l'important. La igualtat no va de fer lleis que posicionin els homes i les dones en situacions desiguals, va d'educació i de cultura.
He arribat fins on he arribat a dia d'avui gràcies al suport de moltes persones que indistintament del seu gènere, orientació sexual, procedència, religió o idees polítiques han tingut la generositat de mostrar-me afecte i de donar-me un cop de mà quan m'ha fet falta, i que m'han ensenyat que si hi ha estima veritable tot és possible, inclús en els moments vitals més foscos.
Gràcies família, gràcies amics i amigues. Gràcies, gràcies, gràcies!!!! Us estimo!