EQUÀNIMA: BENESTAR EMOCIONAL AMB CAVALLS

  Quan el cos recorda com estar en calma Alguna vegada has notat que, en apropar-te a un cavall tranquil, la respiració es torna més profunda, les espatlles es relaxen i els pensaments deixen de córrer tan de pressa? Moltes persones descriuen aquesta experiència sense saber que darrere d'aquesta sensació hi ha un actor molt important del nostre organisme: el nervi vague. El nervi vague és el principal canal de comunicació entre el cervell i nombrosos òrgans del cos, com el cor, els pulmons i el sistema digestiu. Forma part del sistema nerviós parasimpàtic, responsable dels processos de descans, recuperació, digestió i reparació. Quan aquest sistema està actiu, el cos rep el missatge que no hi ha perill immediat i que pot destinar energia a viure, créixer i recuperar-se. Per contra, quan percebem una amenaça, el sistema nerviós simpàtic activa els mecanismes de supervivència: augmenta la freqüència cardíaca, la tensió muscular i l'estat d'alerta. La vida moderna, l'estrè...

Una porta a la pau interna i a la força de la vida En l’enfocament sistèmic, la inclusió no és només un principi; és un acte de justícia profunda. La Sra. Brigitte de Champetier ho expressa sovint amb una senzillesa contundent: allò que és exclòs, reclama tornar . Quan una persona, un fet o una emoció queda fora del camp, el sistema perd força i es fragmenta. La vida deixa de fluir amb naturalitat. A Equànima, aquest principi es converteix en una experiència viva. Els cavalls —amb la seva presència honesta, sense judicis i absolutament fidel a la realitat del moment— ens mostren de manera immediata què està inclòs i què no. Ells no negocien amb la ment; responen al que és. Per què la inclusió és tan important? Restaura l’ordre intern. Quan reconeixem allò que havia estat oblidat, el sistema recupera la seva arquitectura natural. Allibera càrregues que no ens pertanyen. Moltes tensions emocionals provenen d’exclusions antigues. Incloure és deixar de lluitar. Permet que l’amor ...

El dol és una experiència vital que afecta totes les dimensions de la persona: emocional, cognitiva, conductual, fisiològica i espiritual. Davant d’una pèrdua significativa —mort, separació, malaltia, canvi vital— el cos reacciona amb alteracions neurobiològiques: canvis en la serotonina, dopamina i cortisol poden provocar insomni, ansietat, desorientació o sensació de buit. Aquest procés no és lineal ni homogeni. Cada dol és únic, però tots comparteixen una necessitat profunda: donar lloc al que s’ha perdut, per poder tornar a viure amb plenitud . El dol com a moviment sistèmic: Des de la mirada sistèmica, el dol no és una patologia, sinó un moviment que demana ser completat. Quan aquest moviment queda interromput —per mandats familiars, pressions socials o por a sentir— el dolor pot quedar estancat, generant bloquejos emocionals o repeticions inconscients. Les constel·lacions sistèmiques amb cavalls ofereixen un espai viu per donar forma a aquest moviment. Els cavalls, amb la seva se...

Quan arriba la tardor, tot s’encén.  L’aire és més viu, els cavalls corren pel prat amb una energia nova, i jo també sento aquest impuls dins meu com si la vida em recordés que encara hi ha foc a la saba. Els matins són clars, plens d’alè blanc, i el sol encén els arbres com si fossin flames suaus. M’agrada veure com el paisatge canvia cada dia: els grocs, els vermells, els ocres que es barregen com un mosaic efímer. La tardor és cromatisme pur , un esclat abans del repòs. A Equànima , aquesta estació em convida a mirar el canvi sense por. Els cavalls ho viuen amb naturalitat: senten el fred que arriba, s’activen, juguen, galopen. El seu cos sap adaptar-se, celebrar la força del moment.  Jo els observo i aprenc. . Quan camino pel prat, amb el so dels passos sobre la terra humida i la llum baixa del capvespre, sento la bellesa d’aquest instant que no es repeteix. Tot canvia, sí —però cada canvi és una forma nova de vida. La tardor és moviment i transformació , com les emocions...

Hi ha moments en què les paraules no arriben. On el que pesa o s’enreda dins nostre no es pot explicar, però sí que es pot sentir.  Les constel·lacions sistèmiques amb cavalls són un espai de percepció profunda, on el camp que uneix totes les coses es fa visible a través del comportament dels cavalls i de la presència de les persones que hi participen. Una constel·lació sistèmica és una mirada a les dinàmiques invisibles que actuen en una família, un equip o una situació ancorada. No busca jutjar, sinó revelar el que demana ser vist .  Quan això passa, l’energia pot tornar a fluir i allò que estava estancat troba el seu lloc . Els cavalls, éssers profundament sensibles i connectats amb el camp energètic del seu entorn, responen de manera natural a les emocions i a les relacions. No interpreten, no opinen, no fingeixen. Mostren el que és . Per això, quan un procés sistèmic es fa en presència de cavalls, el seu llenguatge corporal aporta una claredat sorprenent. Quan els caval...