Passa al contingut principal

Constel·lacions sistèmiques amb cavalls: pertinença, ordre i equilibri


Hi ha moments en què les paraules no arriben. On el que pesa o s’enreda dins nostre no es pot explicar, però sí que es pot sentir. 

Les constel·lacions sistèmiques amb cavalls són un espai d’escolta profunda, on el camp que uneix totes les coses es fa visible a través del comportament dels cavalls i de la presència viva de les persones que hi participen.

Una constel·lació sistèmica és una mirada a les dinàmiques invisibles que actuen en una família, un equip o una situació acorada. No busca jutjar, sinó revelar el que demana ser vist

Quan això passa, l’energia pot tornar a fluir i allò que estava estancat troba el seu lloc.

Els cavalls, éssers profundament sensibles i connectats amb el camp energètic del seu entorn, responen de manera natural a les emocions i a les relacions. No interpreten, no opinen, no fingeixen. Mostren el que és. Per això, quan un procés sistèmic es fa en presència de cavalls, el seu llenguatge corporal aporta una claredat sorprenent.

Quan els cavalls entren al camp en una sessió de constel·lació, el grup humà i els animals comparteixen un espai obert i segur, on tot pot expressar-se. El facilitador convida la persona a plantejar el tema que vol mirar —pot ser una relació familiar, una dificultat vital, un bloqueig emocional, una pèrdua o un propòsit de vida

Els cavalls que participen representen elements del sistema (mare, pare, fill, dolor, amor, etc.), i es mouen lliurement entre ells. A vegades s’apropen hi romanen quiets; altres vegades s’allunyen, o fan moviments que expressen tensió o alliberament. Cada gest, cada respiració, cada mirada té sentit.

És com si els cavalls llegissin el camp invisible i el traduïssin en gestos tangibles. Quan el sistema troba el seu ordre intern, també ells canvien: s’aturen, respiren, s’acosten amb suavitat. És el signe que la vida pot tornar a circular amb amor.

Una experiència viva, treballar amb cavalls no és una tècnica; és una experiència viva que ens recorda qui som realment quan deixem de voler controlar. Els cavalls ens conviden a baixar del cap al cor, del fer al ser, del soroll a la presència.

Sovint, després d’una constel·lació, la persona sent una pau nova, com si una part seva hagués tornat a casa. No cal entendre-ho tot. El que ha estat vist ja obra transformació.

A Equànima, aquest treball es desenvolupa en un entorn natural, amb cavalls que viuen en llibertat i que expressen la seva autenticitat sense filtres. Aquí, la persona pot obrir-se amb confiança, sabent que el camp del sistema, el del grup humà i el del ramat s’entrellacen per revelar allò essencial.

No hi ha pressa, ni objectiu a assolir. Només un camí d’escolta, reconciliació i consciència, on els cavalls esdevenen mestres i aliats de l’ànima humana.

Per què venir a una constel·lació amb cavalls?
  • Per entendre relacions o situacions que semblen sense sortida.
  • Per acompanyar un dol o una separació amb més compassió.
  • Per reconnectar amb la pròpia força vital i el propòsit de vida.
  • O simplement, per deixar que el cor s’obri i la vida es resitui des d’un lloc més profund.
Cada sessió és única, com ho és cada ésser viu i cada història. El que es desperta en aquest espai no es pot explicar del tot amb paraules, però es pot reconèixer amb l’ànima.

Allà on la ment vol entendre, ells ens conviden a sentir.
I en aquest sentir, comença la veritable transformació.
Els cavalls no ens jutgen, només ens mostren.

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

Una dona

Avui que és el dia internacional de la dona vull donar les gràcies a totes les persones que m'han ajudat a tirar endavant aquests darrers mesos. Em sento plenament recuperada i allò que el primers dies em semblava una fita inassolible, superar un mal tràngol com aquest, ara està fet. Estic bé i en pau amb mi mateixa, veient com cada dia assumeixo tota la feina i com he posat distància i límits a la deshonestedat. Deien els romans que cap virtut té valor sense lleialtat i així ho crec.   Sóc una dona treballadora. Com a dona sóc conscient del privilegi d'haver nascut en aquesta part de món amb uns pares que m'han educat per respectar a tothom i per fer-me respectar. Però com a dona, al llarg de la vida, he viscut infinitat de situacions masclistes, algunes molt crues i algunes edulcorades, amagades sota el que suposadament és una broma o fins i tot un fals proteccionisme. Com a dona m'he revoltat, m'he defensat i he patit i he tingut la sort de fer-me més forta, sabe...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...