Quan el cos recorda com estar en calma
Alguna vegada has notat que, en apropar-te a un cavall tranquil, la respiració es torna més profunda, les espatlles es relaxen i els pensaments deixen de córrer tan de pressa?
Moltes persones descriuen aquesta experiència sense saber que darrere d'aquesta sensació hi ha un actor molt important del nostre organisme: el nervi vague.
El nervi vague és el principal canal de comunicació entre el cervell i nombrosos òrgans del cos, com el cor, els pulmons i el sistema digestiu. Forma part del sistema nerviós parasimpàtic, responsable dels processos de descans, recuperació, digestió i reparació. Quan aquest sistema està actiu, el cos rep el missatge que no hi ha perill immediat i que pot destinar energia a viure, créixer i recuperar-se.
Per contra, quan percebem una amenaça, el sistema nerviós simpàtic activa els mecanismes de supervivència: augmenta la freqüència cardíaca, la tensió muscular i l'estat d'alerta.
La vida moderna, l'estrès crònic, les experiències traumàtiques o les preocupacions constants poden mantenir moltes persones atrapades en aquest estat d'hipervigilància durant massa temps.
Els cavalls: mestres de presència
Els cavalls són animals de presa. Al llarg de milions d'anys han desenvolupat una extraordinària capacitat per detectar canvis subtils en l'entorn i en els éssers que els envolten.
No observen tant el que diem com el que transmet el nostre cos.
Per això, quan una persona arriba a un espai amb cavalls carregada de tensió, presses o preocupacions, sovint descobreix que l'animal respon al seu estat intern més que a les seves paraules.
Aquesta característica converteix el cavall en un mirall extraordinari. Ens ajuda a prendre consciència de la nostra respiració, del nostre to muscular, de la nostra coherència emocional i de la nostra capacitat d'estar presents.
La neurocepció de seguretat
El neurocientífic Stephen Porges va proposar la teoria polivagal, segons la qual el nostre sistema nerviós està constantment escanejant l'entorn a la recerca de senyals de seguretat o de perill.
Encara que alguns aspectes concrets de la teoria continuen sent objecte de debat científic, la idea que la percepció de seguretat influeix profundament en la regulació del sistema nerviós és àmpliament acceptada.
Quan ens sentim segurs, el nostre organisme pot reduir l'estat d'alerta i activar processos de recuperació.
La presència d'un cavall tranquil, coherent i atent pot oferir precisament aquest tipus de senyal.
No perquè el cavall "curi" res per si mateix, sinó perquè facilita un context en què el cos pot recordar una manera diferent d'estar al món.
El llenguatge silenciós de la regulació
Durant una sessió amb cavalls és freqüent observar canvis subtils:
La respiració es fa més lenta.
Disminueix la tensió muscular.
Augmenta la consciència corporal.
La ment deixa de girar constantment al voltant dels problemes.
Apareix una sensació de presència i connexió.
Aquests canvis són compatibles amb una activació més gran dels mecanismes de regulació parasimpàtica.
Moltes persones expliquen que, després de passar temps amb els cavalls, senten una calma diferent de la que obtenen intentant relaxar-se per força. És una calma que neix de la relació, de l'atenció compartida i del contacte amb un ésser viu que habita plenament el moment present.
Què diu la recerca?
La investigació sobre intervencions assistides amb cavalls mostra resultats prometedors en la reducció de l'estrès, l'ansietat i alguns símptomes relacionats amb el trauma psicològic.
Paral·lelament, la ciència ha confirmat la importància del nervi vague en la regulació emocional i fisiològica.
Tot i això, encara s'estan estudiant els mecanismes exactes que expliquen com la relació amb els cavalls influeix en aquests processos.
El que sí sabem és que els éssers humans necessitem experiències de connexió, seguretat i presència per recuperar l'equilibri nerviós, i que els cavalls poden oferir un context extraordinàriament ric per afavorir aquestes experiències.
Un retorn a l'essencial
Potser una de les grans aportacions dels cavalls no és ensenyar-nos alguna cosa nova, sinó recordar-nos alguna cosa antiga.
Recordar-nos que la calma no s'aconsegueix només pensant.
Que el cos necessita sentir seguretat.
Que la connexió és una necessitat biològica.
I que, de vegades, al costat d'un cavall que pastura tranquil·lament sota el cel, el nostre sistema nerviós troba el permís per tornar a casa.