Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola.
Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall.
Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al seu estat mental, no va tenir llet i el pollí es va morir. Això va fer recular tot el treball de confiança que havíem aconseguit.
Vam tornar a començar, la vaig canviar d'espai, va seguir amb el Thuram que, en aquell temps, era per a ella un company inseparable i va conèixer a l'Indian, que la va captivar. Crec, avui vist amb perspectiva, que la seva alta energia ens va ajudar a les dues a canviar de xip. Deixar enrere la mort del pollí i centrar-nos en una nova etapa que va ser molt profitosa. Ens enteníem molt bé, en les activitats peu a terra érem pura sincronització i quan la muntava jo m'adonava que ella s'esforçava al màxim, però el moment en que estava més contenta és quan acabàvem i es podia rebolcar i deixar enrere la suor i les energies d'una activitat que a ella no l'omplia.
La Dune em va ensenyar que els cavalls han de viure en llibertat i en ramat i que no van evolucionar per a ser els nostres esclaus, sinó per a mantenir els ecosistemes que habiten, per formar part del seu engranatge. Apresa la lliçó vam tornar a canviar de lloc i amb l'Indian i el Thuram vam iniciar una nova etapa en un lloc sense quadres, que avui és Equànima i on no es munta a cavalls sinó que es comparteixen experiències peu a terra amb ells.
Van arribar un any més tard l'Hermes i el Texas i desprès la Làctia, en aquells moments la Dune ja havia recuperat el seu esperit i era la senyora de tot el domini. Amb els humans era autoritària, independent i molt noble i amb els altres cavalls es feia respectar. Reconec que a vegades era un pel excessiva, però, sabent d'on venia, comprenia que no volgués arriscar en lo més mínim la seva posició dins del ramat.
Nosaltres, ella i jo, teníem una relació de confiança, si la necessitava per fer les activitats ella sempre col·laborava disciplinadament i si ella em necessitava a mi, per canviar de prat, baixar al rec, treure-li una branca de la cua o raspallar-la, m'avisava amb un renill. Si alguna cosa no l'hi inspirava confiança sempre buscava el meu suport i si amb la meva actitud corporal veia que no passava res es calmava.
Jo, d'una manera molt innocent per la meva part, estava convençuda que faríem la campanyada juntes i que envelliríem i moriríem l'una al costat de l'altra, però es va posar malalta. Tenia un tumors que li causaven un dolor que la feien embogir literalment i es tirava al terra i contra les tanques i es nafrava de tants cops com es donava. Vam provar diversos tractaments però no funcionava res, es va descartar que la cirurgia ho pogués solucionar i vaig prendre la decisió d'eutanassiar-la. Quina situació més dura i terrible, matar algú que estimes amb tot el teu cor. Encara que sigui per evitar-li un sofriment insuportable, és una decisió que deixa una ferida a l'anima de per vida.
Dune simbolitzava el domini de la por, la capacitat d'autosuperació. Dune em va fer entendre que tots els animals tenen dret a viure la seva vida, que la nostra imposició sobre ells, del tipus que sigui, és esclavitud. La seva companyia em va fer molt feliç i espero sincerament que quan toqui el dos d'aquest món trobi el seu esperit i puguem tornar a sentir l'alegria d'estimar-nos.