Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola.
Em fa fàstic comprar animals, em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall.
Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al seu estat mental, no va tenir llet i el pollí es va morir. Això va fer recular tot el treball de confiança que havíem aconseguit.
Vam tornar a començar, la vaig canviar d'espai, va seguir amb el Thuram que, en aquell temps era per a ella un company inseparable i va conèixer a l'Indian, que la va captivar. Crec, avui vist amb perspectiva, que la seva alta energia ens va ajudar a les dues a canviar de xip. Deixar enrere la mort del pollí i centrar-nos en una nova etapa que va ser molt profitosa. Ens enteníem molt bé, en les activitats peu a terra érem pura sincronització i quan la muntava jo m'adonava que ella s'esforçava al màxim, però el moment en que estava més contenta és quan acabàvem i es podia rebolcar i deixar enrere la suor i les energies d'una activitat que a ella no l'omplia.
La Dune em va ensenyar que els cavalls han de viure en llibertat i en ramat i que no van evolucionar per a ser els nostres esclaus, sinó per a mantenir els ecosistemes que habiten, per formar part del seu engranatge. Apresa la lliçó vam tornar a canviar de lloc i amb l'Indian i el Thuram vam iniciar una nova etapa en un lloc sense quadres, que avui és Equànima i on no es munta a cavalls sinó que es compateixen experiències peu a terra amb ells.
Van arribar un any més tard l'Hermes i el Texas i desprès la Làctia, en aquells moments la Dune ja havia recuperat el seu esperit i era la senyora de tot el domini. Amb els humans era autoritària, independent i molt noble i amb els altres cavalls es feia respectar, reconec que a vegades era un pel excessiva, però, sabent d'on venia, comprenia que no volgués arriscar en lo més mínim la seva posició dins del ramat.
Nosaltres, ella i jo, teníem una relació de confiança, si la necessitava per fer les activitats ella sempre col·laborava disciplinadament i si ella em necessitava a mi, per canviar de prat, baixar al rec, treure-li una branca de la cua o raspallar-la, m'avisava amb un renill. Si alguna cosa no l'hi inspirava confiança sempre buscava el meu suport i si amb la meva actitud corporal veia que no passava res es calmava.
Jo, d'una manera molt innocent per la meva part, estava convençuda que faríem la campanyada juntes i que envelliríem i moriríem l'una al costat de l'altra, però es va posar malalta. Tenia un tumors que li causaven un dolor que la feien embogir literalment i es tirava al terra i contra les tanques i es nafrava de tants cops com es donava. Vam provar diversos tractaments però no funcionava res, es va descartar que la cirurgia ho pogués solucionar i vaig prendre la decisió d'eutanasiar-la. Quina situació més dura i terrible, matar algú que estimes amb tot el teu cor. Encara que sigui per evitar-li un sofriment insuportable, és una decisió que deixa una ferida a l'anima de per vida.
Dune simbolitzava el domini de la por, la capacitat d'autosuperació. Dune em va fer entendre que tots els animals tenen dret a viure la seva vida, que la nostra imposició sobre ells, del tipus que sigui, és esclavitud. La seva companyia em va fer molt feliç i espero sincerament que quan toqui el dos d'aquest món trobi el seu esperit i puguem tornar a sentir l'alegria d'estimar-nos.