 |
La Làctia va arribar a Equànima el 2014, de la mà d'un molt bon amic i ens va deixar un febrer del 2020. Era una euga appaloosa tan bona persona com poderosa. No li recordo mai un mal gest.
Quan va arribar a casa no es va estranyar ni es va enyorar, de seguida es va fer amb tot el ramat, però especialment amb l'Indian que la va acollir amb tota l'extensió que aquesta paraula pugui tenir.
Cridava l'atenció de totes les persones car, una de les característiques de la seva raça és que són pigats i això confereix a la seva capa un tons molts bonics i interessants.
Amb l'Albert tenia un relació especial, li tenia el cor robat la Làctia a l'Albert, ell no es cansava mai de rascar-la ni d'amanyagar-la, cosa que l'euga vivia amb delectació.
Era molt gran, tenia unes anques tan poderoses que el nostre amic li deia la Beyonce, per guapa, poderosa i forta.
Quin cop, quin mal dia el que vam veure que no estava bé, que no s'hi veia i que la seva malatia "uveïtis", era crònica i degenerativa. Per desgràcia ens vam assabentar que és comú en els appaloosa desenvolupar-la. Sigui com sigui, ens alegrem molt d'haver-la conegut, d'haver compartit la vida amb ella els darrers anys, d'haver-la vist infinitament feliç al prat amb el ramat, amb l'Indian i ajudant les persones i d'haver-la acompanyat fins el darrer moment.
Estimada Làctia et retrobarem al lloc que porta el teu nom, sempre al nostre cor principessa.