Salta al contingut principal

LÀCTIA, LA MIA PRINCIPESSA

La Làctia va arribar a Equànima el 2014, de la mà d'un molt bon amic i ens va deixar un febrer del 2020. Era una euga appaloosa tan bona persona com poderosa. No li recordo mai un mal gest. 

Quan va arribar a casa no es va estranyar ni es va enyorar, de seguida es va fer amb tot el ramat, però especialment amb l'Indian que la va acollir amb tota l'extensió que aquesta paraula pugui tenir.

Cridava l'atenció de totes les persones car, una de les característiques de la seva raça és que són pigats i això confereix a la seva capa un tons molts bonics i interessants.

Era una euga ampulosa, tenia unes anques tan poderoses que el meu amic li deia la Beyonce, per guapa, poderosa i forta.

Quin cop, quin mal dia el que vam veure que no estava bé, que no s'hi veia i que la seva malaltia "uveïtis", era crònica i degenerativa. Per desgràcia ens vam assabentar que és comú en els appaloosa desenvolupar-la. Sigui com sigui, ens alegrem molt d'haver-la conegut, d'haver compartit la vida amb ella els darrers anys, d'haver-la vist infinitament feliç al prat amb el ramat, amb l'Indian i ajudant les persones i d'haver-la acompanyat fins el darrer moment.

Estimada Làctia et retrobarem al lloc que porta el teu nom, sempre al nostre cor principessa.

Etiquetes de comentaris:

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...
Més informació

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...
Més informació