Salta al contingut principal

Superar una ruptura gràcies als cavalls

Hi ha moments a la vida que ens deixen buits, trencats per dins. Una ruptura de parella, sobretot quan hi havia una entrega profunda o molts anys compartits, pot fer trontollar la nostra identitat, la nostra autoestima i la confiança en la vida mateixa.

En aquests moments de fragilitat, de pèrdua de sentit i d'esgotament emocional, els cavalls poden esdevenir companys silenciosos però immensament presents. A Equànima sé que cada ruptura és única, però també sé que la presència equina pot obrir camins d'integració de la pèrdua que van més enllà de les paraules, perquè jo mateixa ho he viscut.

El mirall del cavall

El cavall no jutja. No pregunta. No opina. Però ens veu, ens sent, ens reconeix allà on som. Quan estem amb el cor trencat, sovint ens tanquem o ens fem petits per protegir-nos. El cavall, amb la seva presència noble i la seva sensibilitat, ens convida a tornar a sentir-nos. A reconèixer l'emoció en el cos. A reconnectar amb la pròpia veritat, encara que sigui dolorosa.

Moltes persones expliquen que, després d'una sessió amb els cavalls, poden respirar una mica més profundament. Com si la pena hagués trobat un lloc on descansar.

Recuperar el propi espai

Quan hem estat en parella molt temps, sovint perdem una part de nosaltres per cuidar el vincle. Després d’una ruptura cal tornar a ocupar el nostre espai vital: saber què sentim, què necessitem, què ens fa bé. Els cavalls ens ensenyen, amb el seu llenguatge corporal i la seva saviesa ancestral, la importància d’habitar el nostre espai amb respecte, fermesa i sensibilitat.

Amb ells aprenem a posar límits, a escoltar els senyals subtils del cos, a estar presents. I mica en mica, el nostre espai interior es torna més habitable, més segur.

Obrir-se de nou a la confiança

Una ruptura pot deixar la sensació que “ja no em puc fiar de ningú”. El cor es tanca. Però viure tancats ens fa perdre vida. Amb els cavalls, no cal obrir-se del tot de cop. Només cal estar. Ser. Respirar junts. Compartir presència. Això ja és molt.

A poc a poc, en aquest vincle silenciós, es va despertant la capacitat d’estimar sense perdre’s. La confiança torna, des de la relació amb un ésser que no exigeix res, però ho diu tot amb el cos. Que ens recorda que podem tornar a confiar, primer en nosaltres mateixes, i després en la vida.


Si estàs vivint una ruptura i sents que necessites espai per sentir, entendre i començar a refer-te, t'espero a Equànima.
Amb els cavalls, pots trobar camins de pau, presència i força interior que no sabies que encara hi eren dins teu.

🌿 Els processos emocionals demanen temps, però no cal recórrer-los sol.

📬 Escriu-me o truca'm al 673649065 si vols començar aquest camí de la mà dels cavalls.

.

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...

El dol, un cant a l'amor

Finalitzo aquest cap de setmana un interès formatiu que vaig iniciar a la UOC amb un "Curs d'atenció al dol" i que em va portar a la formació sobre " El duelo, el apego y su relación a través del trabajo de partes ", amb la Doctora Vera Santos, com a mentora i amb un grup de companyes sensacionals. Estic molt agraïda cap a la Vera i cap a totes les participants per tot el que he pogut sentir, tot el que he pogut comprendre i  tot el que he pogut aprendre. Per entendre els meus dols i  per poder ajudar als demés, si m'és possible, a comprendre i transitar per els seus.  El dol natural és l'etapa que vivim d'ençà que tenim/sentim una pèrdua fins que l'hem pogut integrar al nostre sistema i acceptar-la. No hi ha terminis ni protocols, ni receptes màgiques, cada persona el viurà segons les seves circumstàncies, creences i recursos. Però sí que tothom el pot viure més conscientment, pacíficament i equilibradament si se sent acompanyat, legitimat i si ...