En aquesta fotografia veiem el Thuram i la Salma saludant-se a Equànima. És una d’aquestes trobades quotidianes del ramat que ens conviden a aturar-nos i observar.
Tal com hem fet en els capítols anteriors, partim d’una conducta dels nostres cavalls per preguntar-nos què podem descriure, com ens ajuda l’etologia a comprendre-la i quines interpretacions necessiten més informació.
Dos cavalls s’apropen, orienten el cap l’un cap a l’altre i contacten amb els musells. Des de fora, el gest ens resulta familiar: sembla una salutació.
Podem utilitzar aquesta paraula per descriure la trobada entre el Thuram i la Salma. Però, si volem comprendre-la, hem d’anar una mica més enllà. Un contacte entre musells pot formar part d’una investigació olfactiva, d’una interacció de baixa tensió o d’una seqüència que inclogui advertències i retirada.
La fotografia recull un instant. Per interpretar la trobada necessitem observar també com s’hi han aproximat i què han fet després.
Aquesta és la pregunta que guia el capítol: què podem aprendre de les salutacions entre cavalls quan les observem dins de la vida quotidiana del ramat?
Una trobada que implica tot el cos
En els capítols anteriors hem insistit en una mateixa idea: observar abans d’interpretar. La salutació ens ofereix una bona oportunitat per posar-la en pràctica.
Abans que els musells es toquin, ja estan passant coses. Qui s’apropa? L’altre cavall també redueix la distància o es queda quiet? L’aproximació és lenta, directa, interrompuda per pauses? Hi ha espai per allunyar-se?
Durant el contacte, convé observar la posició de les orelles, del cap i del coll, l’orientació del cos i els moviments de les extremitats. També podem sentir una ensumada, una exhalació o un xiscle.
I després arriba una part decisiva: els cavalls romanen a prop, tornen a pasturar, se separen tranquil·lament o un fa retirar l’altre?
La interpretació depèn de la seqüència completa i del context.
L’olfacte forma part de la trobada
Els cavalls poden investigar amb el musell diferents zones del cos de l’altre individu: el cap, el coll, els flancs o la regió posterior. Aquesta investigació pot ser recíproca o partir d’un sol cavall.
L’olfacte és un canal important en aquestes interaccions. Tanmateix, observar una ensumada no ens permet afirmar exactament quina informació està obtenint el cavall.
Dir que està investigant olfactivament és una descripció. Afirmar que està identificant el rang, l’estat emocional o una intenció concreta de l’altre individu requereix proves addicionals.
Aquesta distinció és essencial: descriure amb precisió ens ajuda a formular preguntes sense convertir les nostres intuïcions en certeses.
Quan el contacte transcorre amb poca tensió
Imaginem dos cavalls que s’apropen al pas, contacten breument amb els musells i després romanen costat per costat. No hi ha amenaces ni retirada precipitada.
Podem descriure aquesta seqüència com una trobada de baixa tensió. Si el contacte va seguit de proximitat mantinguda i altres conductes amistoses, pot ser compatible amb una interacció afiliativa.
Però un sol episodi no demostra un vincle estable.
Per valorar la relació entre dos cavalls cal observar patrons repetits: si busquen habitualment la proximitat de l’altre, si s’apropen de manera amistosa o si es graten mútuament. La relació es comprèn millor al llarg del temps que en una fotografia aïllada (Wolter, Stefanski i Krueger, 2018).
Quan apareixen advertències
Una altra trobada pot començar amb un contacte nasal i continuar amb el coll arquejat, un xiscle, un cop d’una extremitat anterior contra el terra o una amenaça.
Aquests elements poden formar part d’una seqüència amb tensió i components agonístics: senyals relacionats amb el conflicte o la regulació de la distància (McDonnell i Haviland, 1995).
Un xiscle no significa automàticament que hi haurà una baralla. Cal observar la resposta de l’altre cavall i el desenllaç. La trobada pot acabar amb una separació, sense contacte agressiu, o pot intensificar-se.
Per això tampoc podem considerar amistós qualsevol contacte entre musells.
El context canvia la lectura
La presència de fenc, aigua, una barrera o un pas estret pot modificar la interacció.
Si un cavall s’apropa al menjar amb les orelles aplanades i l’altre cedeix el lloc, el fet que els seus caps quedin pròxims no converteix l’episodi en una salutació. El que observem és una aproximació que provoca retirada en un context alimentari.
També importa si els cavalls es coneixen, si han estat separats o si un individu acaba d’arribar al grup.
Un gest semblant pot formar part de seqüències diferents. Comprendre’l exigeix mirar què el precedeix i què el segueix. L’etograma en vídeo de Torres Borda i col·laboradores (2024) distingeix, precisament, l’aproximació afiliativa, el contacte entre musells i la investigació olfactiva com a conductes que cal descriure separadament.
Observar respectant la possibilitat de retirar-se
Quan facilitem una trobada entre cavalls, convé oferir espai i possibilitats d’allunyament. Poder interrompre una aproximació forma part de la interacció.
Forçar el contacte o impedir la retirada pot alterar allò que estem intentant observar.
La trobada del Thuram i la Salma és el nostre punt de partida. La fotografia ens convida a mirar; l’observació continuada ens permet aprofundir en allò que passa.
La salutació entre cavalls és una trobada en què intervenen distància, moviment, olfacte, contacte i resposta.
Aprendre a observar tot aquest conjunt ens permet comprendre millor els cavalls i relacionar-nos-hi amb més respecte.
Bibliografia
McDonnell, S. M. i Haviland, J. C. S. (1995). Agonistic ethogram of the equid bachelor band. Applied Animal Behaviour Science, 43(3), 147–188. https://doi.org/10.1016/0168-1591(94)00550-X
Torres Borda, L., Auer, U. i Jenner, F. (2023). Equine Social Behaviour: Love, War and Tolerance. Animals, 13(9), 1473. https://doi.org/10.3390/ani13091473
Torres Borda, L., Kelemen, Z., Auer, U. i Jenner, F. (2024). Video Ethogram of Equine Social Behaviour. Animals, 14(8), 1179. https://doi.org/10.3390/ani14081179
Wolter, R., Stefanski, V. i Krueger, K. (2018). Parameters for the Analysis of Social Bonds in Horses. Animals, 8(11), 191. https://doi.org/10.3390/ani8110191