Salta al contingut principal

ETOLOGIA EQUINA DES D’EQUÀNIMA. Capítol 5: La salutació entre cavalls

Per comprendre una trobada, cal observar també què passa abans i després del contacte.

En aquesta fotografia veiem el Thuram i la Salma saludant-se a Equànima. És una d’aquestes trobades quotidianes del ramat que ens conviden a aturar-nos i observar.

Tal com hem fet en els capítols anteriors, partim d’una conducta dels nostres cavalls per preguntar-nos què podem descriure, com ens ajuda l’etologia a comprendre-la i quines interpretacions necessiten més informació.

Dos cavalls s’apropen, orienten el cap l’un cap a l’altre i contacten amb els musells. Des de fora, el gest ens resulta familiar: sembla una salutació.

Podem utilitzar aquesta paraula per descriure la trobada entre el Thuram i la Salma. Però, si volem comprendre-la, hem d’anar una mica més enllà. Un contacte entre musells pot formar part d’una investigació olfactiva, d’una interacció de baixa tensió o d’una seqüència que inclogui advertències i retirada.

La fotografia recull un instant. Per interpretar la trobada necessitem observar també com s’hi han aproximat i què han fet després.

Aquesta és la pregunta que guia el capítol: què podem aprendre de les salutacions entre cavalls quan les observem dins de la vida quotidiana del ramat?

Una trobada que implica tot el cos

En els capítols anteriors hem insistit en una mateixa idea: observar abans d’interpretar. La salutació ens ofereix una bona oportunitat per posar-la en pràctica.

Abans que els musells es toquin, ja estan passant coses. Qui s’apropa? L’altre cavall també redueix la distància o es queda quiet? L’aproximació és lenta, directa, interrompuda per pauses? Hi ha espai per allunyar-se?

Durant el contacte, convé observar la posició de les orelles, del cap i del coll, l’orientació del cos i els moviments de les extremitats. També podem sentir una ensumada, una exhalació o un xiscle.

I després arriba una part decisiva: els cavalls romanen a prop, tornen a pasturar, se separen tranquil·lament o un fa retirar l’altre?

La interpretació depèn de la seqüència completa i del context.

L’olfacte forma part de la trobada

Els cavalls poden investigar amb el musell diferents zones del cos de l’altre individu: el cap, el coll, els flancs o la regió posterior. Aquesta investigació pot ser recíproca o partir d’un sol cavall.

L’olfacte és un canal important en aquestes interaccions. Tanmateix, observar una ensumada no ens permet afirmar exactament quina informació està obtenint el cavall.

Dir que està investigant olfactivament és una descripció. Afirmar que està identificant el rang, l’estat emocional o una intenció concreta de l’altre individu requereix proves addicionals.

Aquesta distinció és essencial: descriure amb precisió ens ajuda a formular preguntes sense convertir les nostres intuïcions en certeses.

Quan el contacte transcorre amb poca tensió

Imaginem dos cavalls que s’apropen al pas, contacten breument amb els musells i després romanen costat per costat. No hi ha amenaces ni retirada precipitada.

Podem descriure aquesta seqüència com una trobada de baixa tensió. Si el contacte va seguit de proximitat mantinguda i altres conductes amistoses, pot ser compatible amb una interacció afiliativa.

Però un sol episodi no demostra un vincle estable.

Per valorar la relació entre dos cavalls cal observar patrons repetits: si busquen habitualment la proximitat de l’altre, si s’apropen de manera amistosa o si es graten mútuament. La relació es comprèn millor al llarg del temps que en una fotografia aïllada (Wolter, Stefanski i Krueger, 2018).

Quan apareixen advertències

Una altra trobada pot començar amb un contacte nasal i continuar amb el coll arquejat, un xiscle, un cop d’una extremitat anterior contra el terra o una amenaça.

Aquests elements poden formar part d’una seqüència amb tensió i components agonístics: senyals relacionats amb el conflicte o la regulació de la distància (McDonnell i Haviland, 1995).

Un xiscle no significa automàticament que hi haurà una baralla. Cal observar la resposta de l’altre cavall i el desenllaç. La trobada pot acabar amb una separació, sense contacte agressiu, o pot intensificar-se.

Per això tampoc podem considerar amistós qualsevol contacte entre musells.

El context canvia la lectura

La presència de fenc, aigua, una barrera o un pas estret pot modificar la interacció.

Si un cavall s’apropa al menjar amb les orelles aplanades i l’altre cedeix el lloc, el fet que els seus caps quedin pròxims no converteix l’episodi en una salutació. El que observem és una aproximació que provoca retirada en un context alimentari.

També importa si els cavalls es coneixen, si han estat separats o si un individu acaba d’arribar al grup.

Un gest semblant pot formar part de seqüències diferents. Comprendre’l exigeix mirar què el precedeix i què el segueix. L’etograma en vídeo de Torres Borda i col·laboradores (2024) distingeix, precisament, l’aproximació afiliativa, el contacte entre musells i la investigació olfactiva com a conductes que cal descriure separadament.

Observar respectant la possibilitat de retirar-se

Quan facilitem una trobada entre cavalls, convé oferir espai i possibilitats d’allunyament. Poder interrompre una aproximació forma part de la interacció.

Forçar el contacte o impedir la retirada pot alterar allò que estem intentant observar.

La trobada del Thuram i la Salma és el nostre punt de partida. La fotografia ens convida a mirar; l’observació continuada ens permet aprofundir en allò que passa.

La salutació entre cavalls és una trobada en què intervenen distància, moviment, olfacte, contacte i resposta.

Aprendre a observar tot aquest conjunt ens permet comprendre millor els cavalls i relacionar-nos-hi amb més respecte.

Bibliografia

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...