El gall jove es deixa endur pels seus instints. En un sentit etològic els instints són comportaments heretats, un mecanisme de supervivència codificat al sistema nerviós i al codi genètic de cada organisme viu, per afavorir la supervivència de l'individu o de l'espècie. Alimentar-se, atacar, fugir... Es tracta, doncs, d'una conducta innata i estereotipada que respon a un patró genèticament establert en els animals, inclosos els humans, i que opera sense el control conscient o sense l'elecció de l'individu.
Diferents són els automatismes per aprenentatge (cognitius i conductuals) que s'adquireixen a través de l'observació i/o la interacció amb l'entorn, per exemple menjar amb coberts o saltar per dins un anella de foc. Són accions que primer requereixen atenció i esforç però que, en integrar-les, les fem d'esma. Els automatismes poden sumar o restar, hi ha aprenentatges que contribueixen al nostre benestar i n'hi ha que no. En aquest darrer cas, reproduïm patrons de pensaments o conductes que ens desequilibren, minen la nostra percepció i ens comporten malestar. És necessari saber que poden canviar-se o substituir-se per patrons més adaptatius generant una nova manera de pensar i percebre el món que ens envolta.
Els animals també generen automatismes per aprenentatge cognitiu, per exemple: Els corbs són capaços d'utilitzar eines per aconseguir menjar, demostrant un aprenentatge cognitiu sofisticat. Els dofins en entrenament aprenen a respondre a senyals visuals i sonors per realitzar trucs i tasques complexes. Els primats com els ximpanzés, poden aprendre llenguatge de signes per comunicar-se amb humans.
I, automatismes per aprenentatge conductual, per exemple: Els gossos en entrenament aprenen a seure, donar la pota o seguir ordres mitjançant reforç positiu. Els coloms en experiments de conducta han après a picar un botó per obtenir menjar. Els cavalls en doma aprenen a respondre a senyals tàctils i verbals per executar moviments específics.
Una altra cosa és la intuïció, que sovint confonem amb l'instint, i que és la capacitat de saber o sentir alguna cosa més enllà del raonament o l'anàlisi racional. És el que, a vegades, anomenem sisè sentit. És una percepció que opera a un nivell de consciència profund i que prové de tot el nostre coneixement i experiència. És la capacitat de comprendre o percebre una situació sense necessitat de raonament conscient. Es basa en experiències prèvies i connexions inconscients que el cervell fa per arribar a conclusions ràpides. La ciència, de moment, considera que no està provat que els animals no humans tinguin intuïció.
En el nostre camí vital, com humans, si la situació requereix una resposta immediata i instintiva perquè es tracta de sobreviure, confiar en l'instint pot ser la millor opció. Però, si es tracta d'una decisió més matisada, on l'experiència i el coneixement poden jugar un paper important, la intuïció serà la guia més encertada.
Cal que tinguem en compte que hi ha una relació estreta entre les afeccions (segura, ansiosa, evitant i desorganitzada) que desenvoluparen en funció de la relació amb els nostres cuidadors durant la infància (vincle emocional), l'instint que en ve donat, els automatismes (aprenentatges conductuals i cognitius) i les addiccions, ja que tots aquests processos estan connectats amb el funcionament del cervell i la manera com aprenem i repetim comportaments en funció del resultat que obtenim.
Així: 1. L'instint com a impuls inicial quan es busca plaer i recompensa pot ser un factor que predisposa a la repetició d'una conducta addictiva amb risc de no poder limitar si es prové d'una afecció ansiosa, evitant o desorganitzada. 2. Automatisme conductual i addiccions, quan una persona desenvolupa una addicció, la conducta es converteix en un hàbit automàtic, ja que el cervell associa aquesta acció amb una recompensa immediata. Per exemple: ser un faldiller i mentider compulsiu, el consum de substàncies o el joc crearan patrons de conducta difícils de controlar. 3. Automatisme cognitiu i justificació de l'addicció: Els automatismes cognitius impliquen processos mentals que es realitzen sense esforç conscient. En el cas de les addiccions, el cervell pot generar patrons de pensament automàtics que justifiquen la conducta addictiva, com ara la racionalització del consum de substàncies o la negació del problema.
Les addiccions, doncs, poden estar profundament arrelades en afeccions insegures que han derivat en automatismes conductuals i cognitius destructius, i per això és necessari comprendre'n els orígens i abordar-les amb estratègies que ajudin a modificar aquests patrons desadaptatius. L'ajuda psicològica i psiquiàtrica en aquests casos és fonamental.