"Hi havia una vegada una dona mooooolt valenta que va escoltar una veu molt dins seu: la veu de la llibertat i de la cura. Va deixar enrere tot allò que molts anomenem seguretat (feina, pis, rutina, ...), i va obrir el cor i la ment a una vida diferent.
En una petit tros a prop del Salit, va acollir i rescatar cavalls i eugues, un per un, cadascun amb la seva història, les seves cicatrius i la seva bellesa única. No són molts en aquesta família, però sí suficients perquè cada vida tingui el valor i atenció que es mereix.
La Marta els hi dona a totes hores allò que més mereixen: respecte, companyia i espai per tornar a sentir-se lliures.
L'Indian feia temps que caminava delicat i estava cansat, i avui ha marxat cap a un lloc que nosaltres només podem imaginar. Un lloc on els prats són infinits, els rierols brillen sota el sol i les muntanyes conviden a galopar sense límits... Allà l’esperen altres companys, i l'Indian ara hi cavalca amb la crinera al vent, sabent que ha estat estimat fins a l’últim dia...
I encara que la tristor visiti avui a la Marta, sap que no està sola. Perquè la seva força i el seu amor han fet possible que l'Indian, i tots els que tenim la sort de poder passar per Equànima, haguem conegut un trosset de cel aquí, a la terra...
La veritable faula no és només la de l'Indian que avui vola lliure, sinó la de la Marta, la dona que, amb coratge i tendresa, ha decidit ser guardiana d’aquests éssers nobles. I per això, cada cop que un d’ells arribi al seu cel, portarà amb ell un agraïment profund: “Gràcies, Marta, per haver-nos regalat el conèixer la llibertat abans de marxar.”
Moltes gràcies Marta per ser com ets, per ser tan valenta i tossuda i per deixar-nos formar part de la teva vida i la teva aventura. T'estimem molt.
I avui també, sencers, t'acompanyem de tot cor en el sentiment."