EQUÀNIMA: BENESTAR INTEGRAL AMB CAVALLS

El tracte que les persones dispensen als èquids, en general, és totalment contrari a les seves necessitats, això que fa que LA MAJOR PART DE PERSONES QUE TENEN CAVALLS ELS MALTRACTIN , a veure si algú pren candela:  Senyores, senyors apliqueu el sentit comú i l'empatia : 1.- Els cavalls, les mules, els ases: GRANS HERBÍVORS . Dissenyats, evolutivament, per caminar GRANS DISTÀNCIES i menjar de forma contínua algunes gramínies, lleguminoses, fulles, arrels, verdures i fruites.  PREGUNTA: Què fan tancats la major part del dia en un box o en un tancat petit?  RESPOSTA: Patir i destrossar-se la salut física i psicològica. Agafar còlics, deprimir-se, atontar-se, esteriotipiar-se.  CONCLUSIÓ: Qui té un cavall tancat en un box o en un espai petit és un maltractador.   2.- Els cavalls, les mules, els ases: SÓN GREGARIS . Viuen en ramat, generen clans i tenen els seus sistemes d'organització i els seus interessos, que no tenen res a veure amb les coses que els hi fe...

El maneig holístic dels prats és una tècnica agrícola que busca la sostenibilitat i la conservació dels prats naturals, a través d’un enfocament integral i respectuós amb el medi ambient. Es basa en la gestió dels prats com a ecosistemes complets, que inclouen no només les plantes, sinó també els animals, el sòl i l’aigua. Abans que arribés la industrialització del camp, els nostres avis ja ho practicaven , encara que no ho anomenaven així. Simplement els prats eren pasturats per animals, que ajudaven a mantenir l’herba curta i fèrtil, i alhora aportaven nutrients al sòl. Els animals també ajudaven a dispersar les llavors de les plantes, contribuint a la diversitat vegetal dels prats. A més, els nostres avis també empraven tècniques agrícoles que avui en dia són considerades com a part del maneig holístic dels prats. Per exemple, la rotació de cultius i el guaret ajudaven a mantenir la fertilitat del sòl i a prevenir les plagues i les malalties. L' etologia equina és la ciència que...

Hi ha un lloc a La Seu d'Urgell, presidit per la imponent serra del Cadí, on els cavalls viuen en ramat i en llibertat, es diu Equànima. En aquest lloc no hi ha quadres, ni box. Els cavalls hi pasturen segons la seva voluntat, beuen en un rec que sembla un rierol i, si necessiten refugi, tenen una porxada a la seva disposició. Totes les activitats que s'hi fan (coaching, equinoteràpia i ecoturisme), són peu a terra, això significa que no es munta els cavalls. L'esperit d'aquesta empresa, fundada l'any 2012 per la coach Marta Rey Cervós, és animalista i va néixer amb la voluntat d'ajudar les persones a través dels cavalls i d'ajudar els cavalls a través de les persones. Avui fem 10 anys i estem molt contents perquè hem pogut col·laborar en millorar la vida de molts cavalls i de moltes persones. Així, per exemple, amb les activitats ecoturístiques "la meva família i els cavalls", les "connexions equines" o, amb els cursos i tallers d'...

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...

  Vinc del món de la pagesia i de la petita ramaderia, a això es dedicaven humilment els meus avis de Castellciutat i d'Os de Civís, amb una economia gairebé de subsistència si no fos perquè ja feien el que molts pirinencs fem ara per fer bullir l'olla, això que els moderns en diuen, el multitasking . Els pares, avui ancians, se'n van sortir d'aquest món i es van establir a La Seu d'Urgell i van fer camí, però a mi sempre m'ha tirat el camp, la natura, les bèsties i en particular els cavalls. Des d'un punt de vista diferent, però, al dels meus avantpassats, veig l'entorn i els animals amb l'afany de conèixer, respectar i compartir. És per això que l'any 2012 vaig fer un parèntesi com advocada i vaig crear Equànima, una empresa que es dedica al coaching, l'ecoturisme i l'equinoteràpia peu a terra, treballant amb l'ajuda d'un ramat de cavalls que viu en llibertat. Als humans estar amb cavalls, tenir-ne cura, poder-hi interactu...

La Laina i el Kabir, mare i fill van passar uns mesos de l'any 2020 amb nosaltres. És fantàstic acollir cavalls perquè es generen multitud d'interaccions amb els cavalls dels ramat abans no els accepten. Per això quan arriba un cavall nou és convenient tenir una parcel·la d'acollida des de la que el ramat el pugui veure, s'hi pugui atansar i olorar però no el pugui lesionar. La parcel·la ha d'estar tancada. Els ramats equins acolleixen millor les eugues que els mascles, segurament per la disposició natural que tenen a formar clans familiars d'un o dos estalons i diverses eugues, generalment entre 6 i 8. Els mascles sempre són vistos com a competència i el estalons o els protectors, que fan el seu paper si estan castrats, no els accepten fàcilment. Ara bé, si hi ha espai i menjar en abundància és només qüestió de temps. Les interaccions que faran a través de la tanca seran cada cop menys agressives i fins i tot es tornaran carinyoses amb els membres que tinguin m...

La Làctia va arribar a Equànima el 2014, de la mà d'un molt bon amic i ens va deixar un febrer del 2020. Era una euga appaloosa tan bona persona com poderosa. No li recordo mai un mal gest.  Quan va arribar a casa no es va estranyar ni es va enyorar, de seguida es va fer amb tot el ramat, però especialment amb l'Indian que la va acollir amb tota l'extensió que aquesta paraula pugui tenir. Cridava l'atenció de totes les persones car, una de les característiques de la seva raça és que són pigats i això confereix a la seva capa un tons molts bonics i interessants. Era una euga ampulosa, tenia unes anques tan poderoses que el meu amic li deia la Beyonce, per guapa, poderosa i forta. Quin cop, quin mal dia el que vam veure que no estava bé, que no s'hi veia i que la seva malaltia "uveïtis", era crònica i degenerativa. Per desgràcia ens vam assabentar que és comú en els appaloosa desenvolupar-la. Sigui com sigui, ens alegrem molt d'haver-la conegut, d'ha...