Per això quan arriba un cavall nou és convenient tenir una parcel·la d'acollida des de la que el ramat el pugui veure, s'hi pugui atansar i olorar però no el pugui lesionar. La parcel·la ha d'estar tancada. Els ramats equins acolleixen millor les eugues que els mascles, segurament per la disposició natural que tenen a formar clans familiars d'un o dos estalons i diverses eugues, generalment entre 6 i 8. Els mascles sempre són vistos com a competència i el estalons o els protectors, que fan el seu paper si estan castrats, no els accepten fàcilment.
Ara bé, si hi ha espai i menjar en abundància és només qüestió de temps. Les interaccions que faran a través de la tanca seran cada cop menys agressives i fins i tot es tornaran carinyoses amb els membres que tinguin més afinitat amb el nouvingut. Llavors, és el moment d'ajuntar-los.
Sempre hi haurà un petit ball de bastons, corredisses i accions més o menys violentes, mossegades i gropades. Tots necessiten mesurar-se amb el foraster per decidir quin espai ocupa en el clan. Si l'acollida s'ha fet bé, i hem esperat el temps que ens han marcat els cavalls amb la seva conducta, es resol força ràpid.