Salta al contingut principal

MALTRACTADORS DE CAVALLS

El tracte que les persones dispensen als èquids, en general, és totalment contrari a les seves necessitats, això que fa que LA MAJOR PART DE PERSONES QUE TENEN CAVALLS ELS MALTRACTIN, a veure si algú pren candela: 

Senyores, senyors apliqueu el sentit comú i l'empatia:

1.- Els cavalls, les mules, els ases: GRANS HERBÍVORS. Dissenyats, evolutivament, per caminar GRANS DISTÀNCIES i menjar de forma contínua algunes gramínies, lleguminoses, fulles, arrels, verdures i fruites. 

PREGUNTA: Què fan tancats la major part del dia en un box o en un tancat petit? 

RESPOSTA: Patir i destrossar-se la salut física i psicològica. Agafar còlics, deprimir-se, atontar-se, esteriotipiar-se. 

CONCLUSIÓ: Qui té un cavall tancat en un box o en un espai petit és un maltractador. 

 2.- Els cavalls, les mules, els ases: SÓN GREGARIS. Viuen en ramat, generen clans i tenen els seus sistemes d'organització i els seus interessos, que no tenen res a veure amb les coses que els hi fem fer els humans, però que tenen molt a veure amb les coses que ens agraden als humans i que considerem drets fonamentals: dret a la vida, dret a la família, dret a la llibertat, dret a realitzar-nos. 

CONCLUSIÓ: Qui no deixa viure els cavalls en ramat i llibertat és un maltractador. 

3.- Els cavalls, les mules, els ases: No són al món per portar sistemàticament gent o càrrega a sobre, ni per saltar, ni per fer curses, ni per ser assassinats als escorxadors, ni per anar a estúpids concursos de morfologia o bellesa, ni per estirar pesos o carros, ni per fer espectacles de circ, de dansa o del que sigui, ni concursos de doma, ni festes, ni serveis de seguretat o policia. 

PREGUNTA: Per quin motiu els cavalls formen part del regne animal?

RESPOSTA: Els cavalls van evolucionar per mantenir un ecosistema.

CONCLUSIÓ: Vam ESCLAVITZAR els cavalls i fa milers d'anys que els hi donem una vida de merda. Ara tenim cavalls domèstics, d'acord, fem-nos-hi amics, deixem-los viure en ramat i llibertat i tinguem en compte la seva opinió alhora de fer qualsevol activitat. 

Si l'èquid ens dona permís, si, sense coaccions (ferro, fustes, tralles, esperons, isolació, domes coercitives, ferradures) és feliç de fer activitats amb nosaltres, endavant, però si no vol, DEIXEM-LO EN PAU. 

Si no pots tenir un cavall, una mula, un ase en ramat i en llibertat, NO EL TINGUIS, si no pots fer activitats amb ells sense imposar la teva voluntat per la força. NO HO FACIS. 

SI HO FAS, PER MOLT QUE ET JUSTIFIQUIS, I PARLO PER EXPERIÈNCIA REDIMIDA, ETS UN MALTRACTADOR.

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...

El dol, un cant a l'amor

Finalitzo aquest cap de setmana un interès formatiu que vaig iniciar a la UOC amb un "Curs d'atenció al dol" i que em va portar a la formació sobre " El duelo, el apego y su relación a través del trabajo de partes ", amb la Doctora Vera Santos, com a mentora i amb un grup de companyes sensacionals. Estic molt agraïda cap a la Vera i cap a totes les participants per tot el que he pogut sentir, tot el que he pogut comprendre i  tot el que he pogut aprendre. Per entendre els meus dols i  per poder ajudar als demés, si m'és possible, a comprendre i transitar per els seus.  El dol natural és l'etapa que vivim d'ençà que tenim/sentim una pèrdua fins que l'hem pogut integrar al nostre sistema i acceptar-la. No hi ha terminis ni protocols, ni receptes màgiques, cada persona el viurà segons les seves circumstàncies, creences i recursos. Però sí que tothom el pot viure més conscientment, pacíficament i equilibradament si se sent acompanyat, legitimat i si ...