Salta al contingut principal

MALTRACTADORS DE CAVALLS

El tracte que les persones dispensen als èquids, en general, és totalment contrari a les seves necessitats, això que fa que LA MAJOR PART DE PERSONES QUE TENEN CAVALLS ELS MALTRACTIN, a veure si algú pren candela: 

Senyores, senyors apliqueu el sentit comú i l'empatia:

1.- Els cavalls, les mules, els ases: GRANS HERBÍVORS. Dissenyats, evolutivament, per caminar GRANS DISTÀNCIES i menjar de forma contínua algunes gramínies, lleguminoses, fulles, arrels, verdures i fruites. 

PREGUNTA: Què fan tancats la major part del dia en un box o en un tancat petit? 

RESPOSTA: Patir i destrossar-se la salut física i psicològica. Agafar còlics, deprimir-se, atontar-se, esteriotipiar-se. 

CONCLUSIÓ: Qui té un cavall tancat en un box o en un espai petit és un maltractador. 

 2.- Els cavalls, les mules, els ases: SÓN GREGARIS. Viuen en ramat, generen clans i tenen els seus sistemes d'organització i els seus interessos, que no tenen res a veure amb les coses que els hi fem fer els humans, però que tenen molt a veure amb les coses que ens agraden als humans i que considerem drets fonamentals: dret a la vida, dret a la família, dret a la llibertat, dret a realitzar-nos. 

CONCLUSIÓ: Qui no deixa viure els cavalls en ramat i llibertat és un maltractador. 

3.- Els cavalls, les mules, els ases: No són al món per portar sistemàticament gent o càrrega a sobre, ni per saltar, ni per fer curses, ni per ser assassinats als escorxadors, ni per anar a estúpids concursos de morfologia o bellesa, ni per estirar pesos o carros, ni per fer espectacles de circ, de dansa o del que sigui, ni concursos de doma, ni festes, ni serveis de seguretat o policia. 

PREGUNTA: Per quin motiu els cavalls formen part del regne animal?

RESPOSTA: Els cavalls van evolucionar per mantenir un ecosistema.

CONCLUSIÓ: Vam ESCLAVITZAR els cavalls i fa milers d'anys que els hi donem una vida de merda. Ara tenim cavalls domèstics, d'acord, fem-nos-hi amics, deixem-los viure en ramat i llibertat i tinguem en compte la seva opinió alhora de fer qualsevol activitat. 

Si l'èquid ens dona permís, si, sense coaccions (ferro, fustes, tralles, esperons, isolació, domes coercitives, ferradures) és feliç de fer activitats amb nosaltres, endavant, però si no vol, DEIXEM-LO EN PAU. 

Si no pots tenir un cavall, una mula, un ase en ramat i en llibertat, NO EL TINGUIS, si no pots fer activitats amb ells sense imposar la teva voluntat per la força. NO HO FACIS. 

SI HO FAS, PER MOLT QUE ET JUSTIFIQUIS, I PARLO PER EXPERIÈNCIA REDIMIDA, ETS UN MALTRACTADOR.

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...