ARTICLE A LA RESVISTA PARLEM, FSH

 

Vinc del món de la pagesia i de la petita ramaderia, a això es dedicaven humilment els meus avis de Castellciutat i d'Os de Civís, amb una economia gairebé de subsistència si no fos perquè ja feien el que molts pirinencs fem ara per fer bullir l'olla, això que els moderns en diuen, el multitasking.

Els pares, avui ancians, se'n van sortir d'aquest món i es van establir a La Seu d'Urgell i van fer camí, però a mi sempre m'ha tirat el camp, la natura, les bèsties i en particular els cavalls. Des d'un punt de vista diferent, però, al dels meus avantpassats, veig l'entorn i els animals amb l'afany de conèixer, respectar i compartir.

És per això que l'any 2012 vaig fer un parèntesi com advocada i vaig crear Equànima, una empresa que es dedica al coaching, l'ecoturisme i l'equinoteràpia peu a terra, treballant amb l'ajuda d'un ramat de cavalls que viu en llibertat.

Als humans estar amb cavalls, tenir-ne cura, poder-hi interactuar ens fa bé. Sigui per la seva bellesa, sigui per la seva força, sigui per la seva capacitat per captar les nostres emocions, al poc de compartir una estona amb un equí tothom es troba millor.

Els i les nostres avis/es no són una excepció a aquest efecte, al contrari, molts d'ells encara hi poden vincular la seva biografia, perquè molts d'ells van néixer en entorns rurals i pel sol fet de veure un cavall poden rememorar mil i una vivències de la seva infància i joventut. Poden il·lustrar-nos sobre tasques i feines del passat oblidades i en desús, poden, en definitiva, activar la memòria i ensenyar-nos, fer-nos de mestres.

Cap de les persones grans que ens han visitat s'han resistit als encants dels cavalls. Totes en volen tenir cura. Raspallar cossos peluts i calents, pentinar cues i crineres mentre s'evoquen els records d'alguna festa, d'alguna fira, dóna l'oportunitat de cuidar enlloc de ser cuidat, de sentir-se útil, de socialitzar, d'augmentar l'autoestima.

Posar les morralles als equins, estacar-hi un ramal, menar aquella bèstia tan meravellosa des de la fragilitat d'un cos envellit, motiva a moure's, a experimentar fins on es pot arribar, a gestionar la impressió i el respecte que causa un animal tan poderós. Un garbuix de sentiments, emocions i experiències d'aquells que ens fan sentir papallones a l'estómac, d'aquells que ens reconnecten a la vida i a les ganes de fer.

L'equinoteràpia peu a terra per a sèniors ofereix totes aquestes possibilitats a les persones grans, vetllem i treballem per a que se'n puguin servir.

Podeu veure l'article clicant sobre aquestes paraules.

Marta Rey Cervós.

Coach amb cavalls, equinoterapeuta peu a terra, advocada