Passa al contingut principal

ARTICLE A LA REVISTA PARLEM, FSH

 

Vinc del món de la pagesia i de la petita ramaderia, a això es dedicaven humilment els meus avis de Castellciutat i d'Os de Civís, amb una economia gairebé de subsistència si no fos perquè ja feien el que molts pirinencs fem ara per fer bullir l'olla, això que els moderns en diuen, el multitasking.

Els pares, avui ancians, se'n van sortir d'aquest món i es van establir a La Seu d'Urgell i van fer camí, però a mi sempre m'ha tirat el camp, la natura, les bèsties i en particular els cavalls. Des d'un punt de vista diferent, però, al dels meus avantpassats, veig l'entorn i els animals amb l'afany de conèixer, respectar i compartir.

És per això que l'any 2012 vaig fer un parèntesi com advocada i vaig crear Equànima, una empresa que es dedica al coaching, l'ecoturisme i l'equinoteràpia peu a terra, treballant amb l'ajuda d'un ramat de cavalls que viu en llibertat.

Als humans estar amb cavalls, tenir-ne cura, poder-hi interactuar ens fa bé. Sigui per la seva bellesa, sigui per la seva força, sigui per la seva capacitat per captar les nostres emocions, al poc de compartir una estona amb un equí tothom es troba millor.

Els i les nostres avis/es no són una excepció a aquest efecte, al contrari, molts d'ells encara hi poden vincular la seva biografia, perquè molts d'ells van néixer en entorns rurals i pel sol fet de veure un cavall poden rememorar mil i una vivències de la seva infància i joventut. Poden il·lustrar-nos sobre tasques i feines del passat oblidades i en desús, poden, en definitiva, activar la memòria i ensenyar-nos, fer-nos de mestres.

Cap de les persones grans que ens han visitat s'han resistit als encants dels cavalls. Totes en volen tenir cura. Raspallar cossos peluts i calents, pentinar cues i crineres mentre s'evoquen els records d'alguna festa, d'alguna fira, dóna l'oportunitat de cuidar enlloc de ser cuidat, de sentir-se útil, de socialitzar, d'augmentar l'autoestima.

Posar les morralles als equins, estacar-hi un ramal, menar aquella bèstia tan meravellosa des de la fragilitat d'un cos envellit, motiva a moure's, a experimentar fins on es pot arribar, a gestionar la impressió i el respecte que causa un animal tan poderós. Un garbuix de sentiments, emocions i experiències d'aquells que ens fan sentir papallones a l'estómac, d'aquells que ens reconnecten a la vida i a les ganes de fer.

L'equinoteràpia peu a terra per a sèniors ofereix totes aquestes possibilitats a les persones grans, vetllem i treballem per a que se'n puguin servir.

Podeu veure l'article clicant sobre aquestes paraules.

Marta Rey Cervós.

Coach amb cavalls, equinoterapeuta peu a terra, advocada








Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

Una dona

Avui que és el dia internacional de la dona vull donar les gràcies a totes les persones que m'han ajudat a tirar endavant aquests darrers mesos. Em sento plenament recuperada i allò que el primers dies em semblava una fita inassolible, superar un mal tràngol com aquest, ara està fet. Estic bé i en pau amb mi mateixa, veient com cada dia assumeixo tota la feina i com he posat distància i límits a la deshonestedat. Deien els romans que cap virtut té valor sense lleialtat i així ho crec.   Sóc una dona treballadora. Com a dona sóc conscient del privilegi d'haver nascut en aquesta part de món amb uns pares que m'han educat per respectar a tothom i per fer-me respectar. Però com a dona, al llarg de la vida, he viscut infinitat de situacions masclistes, algunes molt crues i algunes edulcorades, amagades sota el que suposadament és una broma o fins i tot un fals proteccionisme. Com a dona m'he revoltat, m'he defensat i he patit i he tingut la sort de fer-me més forta, sabe...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...