Salta al contingut principal

MANEIG HOLÍSTIC DE PRATS: ETOLOGIA I ALIMENTACIÓ EQUINA

El maneig holístic dels prats és una tècnica agrícola que busca la sostenibilitat i la conservació dels prats naturals, a través d’un enfocament integral i respectuós amb el medi ambient. Es basa en la gestió dels prats com a ecosistemes complets, que inclouen no només les plantes, sinó també els animals, el sòl i l’aigua.

Abans que arribés la industrialització del camp, els nostres avis ja ho practicaven, encara que no ho anomenaven així. Simplement els prats eren pasturats per animals, que ajudaven a mantenir l’herba curta i fèrtil, i alhora aportaven nutrients al sòl. Els animals també ajudaven a dispersar les llavors de les plantes, contribuint a la diversitat vegetal dels prats.

A més, els nostres avis també empraven tècniques agrícoles que avui en dia són considerades com a part del maneig holístic dels prats. Per exemple, la rotació de cultius i el guaret ajudaven a mantenir la fertilitat del sòl i a prevenir les plagues i les malalties.

L'etologia equina és la ciència que estudia el comportament dels cavalls en llibertat i en captivitat, així com les seves necessitats biològiques i psicològiques. Sent que els cavalls necessiten viure en llibertat i en ramat per tal de desenvolupar-se amb salut física i mental, i sent que necessiten alimentar-se gran part del dia, el maneig holístic de prats és una eina molt útil per als propietaris de cavalls que vulguin proporcionar un entorn saludable i adequat per als seus animals.

I, no només això, ja que aquest sistema resulta preventiu en malalties que es desenvolupen quan els cavalls estan tancats, isolats i no pasturen, com ara malalties còliques, respiratòries o estereotípies. 

Voleu cavalls sans, equilibrats i feliços? Doncs vida en ramat, llibertat i a pasturar!

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...

El dol, un cant a l'amor

Finalitzo aquest cap de setmana un interès formatiu que vaig iniciar a la UOC amb un "Curs d'atenció al dol" i que em va portar a la formació sobre " El duelo, el apego y su relación a través del trabajo de partes ", amb la Doctora Vera Santos, com a mentora i amb un grup de companyes sensacionals. Estic molt agraïda cap a la Vera i cap a totes les participants per tot el que he pogut sentir, tot el que he pogut comprendre i  tot el que he pogut aprendre. Per entendre els meus dols i  per poder ajudar als demés, si m'és possible, a comprendre i transitar per els seus.  El dol natural és l'etapa que vivim d'ençà que tenim/sentim una pèrdua fins que l'hem pogut integrar al nostre sistema i acceptar-la. No hi ha terminis ni protocols, ni receptes màgiques, cada persona el viurà segons les seves circumstàncies, creences i recursos. Però sí que tothom el pot viure més conscientment, pacíficament i equilibradament si se sent acompanyat, legitimat i si ...