EQUÀNIMA: BENESTAR INTEGRAL AMB CAVALLS

Patim una fractura biogràfica quan se'ns mor una persona o un ésser que estimen, quan ens separem o divorciem, quan perdem una feina que consideràvem segura, en definitiva, quan perdem algun ser, cosa o situació que estimem i de la que donem la seva tinença com segura.  A la nostra societat sovint se'ns transmet el missatge que vivim per sempre, que ens casem per ser feliços i, també, per sempre, i que el millor que ens pot passar a la vida es tenir una feina estable i segura. Quan resulta, que les coses no funcionen ben bé així: Morim, els divorcis o les ruptures de parella estant a l'ordre del dia i aspirar a tenir una feina estable i segura forma part ja d'una altra època. Les fractures biogràfiques provoquen una etapa de dol. El dol, o sigui: la tristesa, la negació, la ira i l'acceptació com a conseqüència d'una pèrdua, s'ha de viure, és una part de la nostra experiència vital tan fonamental com l'alegria. Hi ha persones que busquen amb...

Fortuna Imperatrix Mundi és el títol d'un dels poemes de Carmina Burana, uns cants del segle XII/XIII trobats a Baviera. Alguns d'ells van popularitzar-se quan Carl Orff s'hi va inspirar per composar una cantata extraordinària l'any 1937 i quan, posteriorment, van formar part de la banda sonora de diverses pel·lícules.  La seva lletra situa als homes com uns simples titelles en mans de la deessa Fortuna. Massa sovint parlo amb persones que em recorden aquest poema i és pel fet que creuen que les seves vides estan determinades pel destí, la fortuna o la sort i que elles ben poca cosa poden fer-hi per canviar les circumstàncies en les que es troben. Davant d'aquesta creença res com llegir un altre poema: "Invictus" de William Ernest Henley. Henley va patir de ben jove diverses malalties que van derivar-li en l'amputació d'una cama i, ja adult, va haver de suportar la mort de la seva filla.  Malgrat aquestes cruels experiències va ser capaç d...

V ençut l'atordiment que provoca la ressaca nadalenca, a la que li queden les hores comptades, és quan assumim realment que encetem un nou any i és quan, de vegades, ens plategem introduir canvis a la nostra vida. Si estàs en aquest punt però saps que el més provable és que d'aquí un parell de setmanes o menys la teva voluntat t'hagi abandonat i tot quedi en això, un plantejament, tinc una bona notícia: vine a fer coaching amb cavalls i assoliràs el canvi que et proposes. Aprofita aquesta oferta de cap d'any i compra el Programa del Canvi a meitat de preu.  Per només 125 euros faràs  que els teus plantejaments passin d'un estat virtual a un real.  Gaudiràs d'una experiència única: 5 sessions de coaching  assistit amb cavalls, distribuïdes en una hora per setmana, a través de les que descobriràs el teu objectiu vital, sabràs amb quins filtres crees la teva realitat i aprendràs a desfer-te d'aquells que t'obstaculitzen, desenvoluparàs el teu mapa...

Tempus fugit és una locució llatina que s'atribueix a Virgili, un poeta romà que va viure la darrera centúria abans de Crist i que es va fer famós a través de l'Eneida. Una obra poètica que explica les aventures d'Eneas. Un heroi que, en l'imaginari de Virgili, faria possible el naixement de Roma. La locució no pertany a aquesta obra, però ha tingut la suficient força com per sobreviure a més de dos mils anys i arribar als nostres dies estant rigorosament vigent.  Qui no té la sensació de que el temps se li escapa? Qui no ha sentit vertigen aquests dies de final d'any en recapitular i veure passar la pel·lícula dels 365 dies anteriors cada cop més de pressa? Es veu que aquesta percepció es deguda a que tenim una concepció lineal del temps i finita de la vida. Des de la física clàssica hem interpretat durant milenis que els esdeveniments tenen lloc l'un darrere l'altre i, des de les matemàtiques, ho mesurem: segons, minuts, hores, dies, setmanes,...

Un gorg és un clot en el llit d'un corrent d'aigua on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs.  Gorg és també com es deia el gos de la fotografia. Un gos que va arribar fa disset anys de cadellet a casa i que avui ha mort perquè hem pres la decisió, gens fàcil, d'eutanasiar-lo.  Jo li vaig triar el nom. Gorg, em va sonar potent i escaient per ell perquè intuïa que seria un animal fort i espartà. El meu pare el va acceptar, el nom, rondinant, deia que era un mot estrany per cridar un gos. Recordo a la perfecció el dia de la seva arribada. El van anar a buscar la meva germana i el meu pare a Andorra, tenia tres o quatre mesos. Va baixar del cotxe i ens va fer festes a ma mare, a mi i al meu amic Joan com si ens conegués de sempre, amb una alegria i simpatia que ens va captivar. Tenia de jove allò que en castellà se'n diu "desparpajo". El Gorg era un drahtaar, aquí no hi havia massa coneixement d'aquesta raça i conforme va anar creixen...

El diccionari defineix l'aversió com la repugnància o la repulsió violenta envers algú o alguna cosa. Què passa quan sentim aversió contra algú? Què passa quan aquest algú no ha fet res tan greu com per a despertar-nos aquest sentiment? Un client volia deixar de sentir aversió per la parella del seu millor amic. Com que em va autoritzar a rebel·lar la nostra conversa, per si podia ajudar algú, n'exposo una part. Concretat l'objectiu, deixar de sentir aversió per una persona , vaig dir-li que fes un dibuix al terra que representés la xicota del seu amic. Va triar una X . Li vaig demanar que posés dins de dos dels vèrtex dues qualitats d'aquesta persona i dins dels altres dos, dos defectes. Va tenir molt clar els defectes, sense pensar-s'ho gaire va marcar dins la X: manipuladora i falsa. Respecte a les virtuts, en principi, em deia que no en tenia, que no hi podia posar res. Vaig insistir  una mica i va dir que era una persona amb unes faccions bon...

Com ens costa deixar marxar de les nostres vides les persones que estimem! Però, és precisament perquè les estimen que els hi hem de permetre sortir-ne quan vulguin, ja sigui una parella, un familiar o un amic.  Ens enganxem a les persones i a les coses perquè necessitem sentir-nos segurs, quan la seguretat és una il·lusió, tot està canviant constantment. Ja ho deia el filòsof grec Heràclit, fa gairebé dos mil cinc-cents anys. " En els mateixos rius entrem i no entrem, doncs, som i no som els mateixos ". Fent un exercici amb la Dune sobre aquesta qüestió va sorgir que per deixar marxar aquelles persones i aquelles coses que surten de la nostra vida ens pot ajudar: Aprendre a viure amb el que tenim sense tenir por a perdre-ho. Gaudir del que tenim i del que no tenim sense acumular els bens i les relacions amb les persones com si fossin trofeus o fent que en depengui la nostra felicitat. Compartir versus posseir. Acceptar les pèrdues com finals de cicle i mante...