Massa sovint parlo amb persones que em recorden aquest poema i és pel fet que creuen que les seves vides estan determinades pel destí, la fortuna o la sort i que elles ben poca cosa poden fer-hi per canviar les circumstàncies en les que es troben.
Davant d'aquesta creença res com llegir un altre poema: "Invictus" de William Ernest Henley. Henley va patir de ben jove diverses malalties que van derivar-li en l'amputació d'una cama i, ja adult, va haver de suportar la mort de la seva filla. Malgrat aquestes cruels experiències va ser capaç de viure la vida amb intensitat i en un dels moments més durs, escriure aquestes paraules tan belles com reveladores:
Més enllà de la nit que em cobreix,
negra com l'abisme de pol a pol,
agraeixo a qualsevol Déu que pogués existir
per la meva ànima inconquerible.
En les ferotges urpes de les circumstàncies
ni m'he lamentat ni he donat crits.
Sota els cops de l'atzar
el meu cap sagna, però no s'inclina.
Més enllà d'aquest lloc d'ira i llàgrimes
és imminent l'horror de l'ombra,
i no obstant això l'amenaça dels anys
em troba i em trobarà sense por.
No importa com d'estreta sigui la porta,
quan carregada de càstigs la sentència.
Sóc l'amo del meu destí:
Sóc el capità de la meva ànima.
Davant d'aquesta creença res com llegir un altre poema: "Invictus" de William Ernest Henley. Henley va patir de ben jove diverses malalties que van derivar-li en l'amputació d'una cama i, ja adult, va haver de suportar la mort de la seva filla. Malgrat aquestes cruels experiències va ser capaç de viure la vida amb intensitat i en un dels moments més durs, escriure aquestes paraules tan belles com reveladores:
Més enllà de la nit que em cobreix,
negra com l'abisme de pol a pol,
agraeixo a qualsevol Déu que pogués existir
per la meva ànima inconquerible.
En les ferotges urpes de les circumstàncies
ni m'he lamentat ni he donat crits.
Sota els cops de l'atzar
el meu cap sagna, però no s'inclina.
Més enllà d'aquest lloc d'ira i llàgrimes
és imminent l'horror de l'ombra,
i no obstant això l'amenaça dels anys
em troba i em trobarà sense por.
No importa com d'estreta sigui la porta,
quan carregada de càstigs la sentència.
Sóc l'amo del meu destí:
Sóc el capità de la meva ànima.