Salta al contingut principal

2015, L'ANY DEL TEU CANVI.

Vençut l'atordiment que provoca la ressaca nadalenca, a la que li queden les hores comptades, és quan assumim realment que encetem un nou any i és quan, de vegades, ens plategem introduir canvis a la nostra vida.

Si estàs en aquest punt però saps que el més provable és que d'aquí un parell de setmanes o menys la teva voluntat t'hagi abandonat i tot quedi en això, un plantejament, tinc una bona notícia: vine a fer coaching amb cavalls i assoliràs el canvi que et proposes.

Aprofita aquesta oferta de cap d'any i compra el Programa del Canvi a meitat de preu.  Per només 125 euros faràs que els teus plantejaments passin d'un estat virtual a un real. 

Gaudiràs d'una experiència única: 5 sessions de coaching assistit amb cavalls, distribuïdes en una hora per setmana, a través de les que descobriràs el teu objectiu vital, sabràs amb quins filtres crees la teva realitat i aprendràs a desfer-te d'aquells que t'obstaculitzen, desenvoluparàs el teu mapa mental i et reprogramaràs cap a la felicitat i cap a l'assoliment dels teus objectius. 

Aprofita aquesta oferta, posa't en contacte amb EQUÀNIMA al 673 64 90 65 o a info@equanima.cat

Que aquest any sigui realment diferent depèn de tu. Depende és una cançó de Jarabe de Palo editada l'any 1998 que ens diu que les coses depenen de la manera com les mirem. Què tal si aprenem a mirar-les de la millor manera possible?







Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...

El dol, un cant a l'amor

Finalitzo aquest cap de setmana un interès formatiu que vaig iniciar a la UOC amb un "Curs d'atenció al dol" i que em va portar a la formació sobre " El duelo, el apego y su relación a través del trabajo de partes ", amb la Doctora Vera Santos, com a mentora i amb un grup de companyes sensacionals. Estic molt agraïda cap a la Vera i cap a totes les participants per tot el que he pogut sentir, tot el que he pogut comprendre i  tot el que he pogut aprendre. Per entendre els meus dols i  per poder ajudar als demés, si m'és possible, a comprendre i transitar per els seus.  El dol natural és l'etapa que vivim d'ençà que tenim/sentim una pèrdua fins que l'hem pogut integrar al nostre sistema i acceptar-la. No hi ha terminis ni protocols, ni receptes màgiques, cada persona el viurà segons les seves circumstàncies, creences i recursos. Però sí que tothom el pot viure més conscientment, pacíficament i equilibradament si se sent acompanyat, legitimat i si ...