La locució no pertany a aquesta obra, però ha tingut la suficient força com per sobreviure a més de dos mils anys i arribar als nostres dies estant rigorosament vigent.
Qui no té la sensació de que el temps se li escapa? Qui no ha sentit vertigen aquests dies de final d'any en recapitular i veure passar la pel·lícula dels 365 dies anteriors cada cop més de pressa?
Es veu que aquesta percepció es deguda a que tenim una concepció lineal del temps i finita de la vida. Des de la física clàssica hem interpretat durant milenis que els esdeveniments tenen lloc l'un darrere l'altre i, des de les matemàtiques, ho mesurem: segons, minuts, hores, dies, setmanes, mesos, anys...
Em sembla curiós que quan som nens i encara no podem comprendre aquests paradigmes o, encara no els tenim instal·lats al cervell, no sentim el temps. És gairebé inexistent, no passa. Es viu en una mena de present infinit.
Pensava en això llegint un article del doctor en medicina Robert Lanza sobre el biocentrisme. El doctor Lanza va formar part de l'equip que va clonar els primers embrions i actualment treballa en l'ús mèdic de les cèl·lules mare. Aquest científic tan reputat, curiosament, opina que la vida crea l'univers. Que l'espai i el temps són només instruments de la nostra ment i que la mort és una il·lusió.
Em semblen unes idees molt interessants per començar l'any des d'una altra perspectiva. Per posar-hi música trio la cançó d'un altre metge, Jorge Drexler, interpretant "todo se transforma".
Bon any nou!
Es veu que aquesta percepció es deguda a que tenim una concepció lineal del temps i finita de la vida. Des de la física clàssica hem interpretat durant milenis que els esdeveniments tenen lloc l'un darrere l'altre i, des de les matemàtiques, ho mesurem: segons, minuts, hores, dies, setmanes, mesos, anys...
Em sembla curiós que quan som nens i encara no podem comprendre aquests paradigmes o, encara no els tenim instal·lats al cervell, no sentim el temps. És gairebé inexistent, no passa. Es viu en una mena de present infinit.
Pensava en això llegint un article del doctor en medicina Robert Lanza sobre el biocentrisme. El doctor Lanza va formar part de l'equip que va clonar els primers embrions i actualment treballa en l'ús mèdic de les cèl·lules mare. Aquest científic tan reputat, curiosament, opina que la vida crea l'univers. Que l'espai i el temps són només instruments de la nostra ment i que la mort és una il·lusió.Em semblen unes idees molt interessants per començar l'any des d'una altra perspectiva. Per posar-hi música trio la cançó d'un altre metge, Jorge Drexler, interpretant "todo se transforma".
Bon any nou!