Passa al contingut principal

QUÈ AMAGA L'AVERSIÓ?

El diccionari defineix l'aversió com la repugnància o la repulsió violenta envers algú o alguna cosa.

Què passa quan sentim aversió contra algú? Què passa quan aquest algú no ha fet res tan greu com per a despertar-nos aquest sentiment?

Un client volia deixar de sentir aversió per la parella del seu millor amic. Com que em va autoritzar a rebel·lar la nostra conversa, per si podia ajudar algú, n'exposo una part.

Concretat l'objectiu, deixar de sentir aversió per una persona, vaig dir-li que fes un dibuix al terra que representés la xicota del seu amic. Va triar una X. Li vaig demanar que posés dins de dos dels vèrtex dues qualitats d'aquesta persona i dins dels altres dos, dos defectes.

Va tenir molt clar els defectes, sense pensar-s'ho gaire va marcar dins la X: manipuladora i falsa. Respecte a les virtuts, en principi, em deia que no en tenia, que no hi podia posar res. Vaig insistir una mica i va dir que era una persona amb unes faccions boniques i res més. 

-Agafa't més temps, intenta veure aquesta persona amb objectivitat i potser podràs trobar-li alguna qualitat més enllà de la bellesa.

Després de molt pensar va dir:

-D'acord, puc admetre que és una persona cooperadora, si li demanes alguna cosa la fa. 

Li vaig preguntar què necessitaria per tolerar aquesta persona, per estar amb ella sense sentir aversió. La resposta del client fou: - Deixar de ser jo!

Vaig demanar-li que tries un cavall que representés "deixar de ser jo". Va escollir el Thuram. El Thuram no volia seguir el client es va ancorar fortament al terra i es va tensar.

-Deixar de ser tu...? Explica'm més bé què vols dir.

-Doncs que jo m'adono quan menteix, quan diu les coses perquè busca aconseguir alguna cosa, veig que no va de cara, que tot ho recargola i no ho suporto. Si jo no m'adonés del seu joc tot seria més fàcil.

El cavall volia marxar i el client havia de fer un gran esforç per mantenir-lo a la vora.

- El cavall tiba en direcció contrària a tu, s'assembla a alguna situació que et passi?

- Sí, és el que faig, quan la veig, vull marxar.

- Com definiries l'emoció que et causa?

- Ràbia.

-I com reacciones sentint ràbia?

- Procuro mantenir-me lluny per no discutir, però això em distancia del meu amic.

En parlar del teu amic el cavall ha fet un sospir, que et suggereix?

-Pena, tristesa. Per culpa d'aquesta persona perdré el meu amic. 

- Com és?

- Ella ens allunya.

El cavall es va posar dret, i va posar les orelles enrere.

- Ella?- Vaig Preguntar.

- Bé no, sóc jo... però, si no puc aguantar-la, he d'apartar-me, però, no vull perdre el meu amic!

- Llavors, què pots fer?

- Canviar, però no sé com...

- Què pots canviar? Per on podries començar?

El Thuram es va posar de manera que ocupava les dues qualitats que havia costat tant de posar a la X. En veure la situació del cavall, el client va dir:

- Podria deixar d'estar pendent del que diu i del que fa, deixar de jutjar-la. Podria pensar en ella com una noia bonica que està disposada a donar un cop de mà

El cavall va destesar la mandíbula.

- Com ho faràs?

- Concentrant-me en altres coses. 

El cavall va fer un pas i es va posar al seu costat. Li vaig fer notar i va concloure:

-Si trec l'atenció d'aquesta situació, si deixo de donar-hi voltes tota l'estona, potser no m'afectarà tant.

-I en què et podries concentrar, on podries posar l'atenció?

- Potser et semblarà idiota, però puc repetir interiorment una de les meves cançons preferides quan noti que em comença a crispar. Aquesta cançó m'anima i em pot ajudar a identificar-la a ella amb alguna cosa positiva.

- Si a tu et funciona em sembla perfecte, quina cançó tries?

- "Dance little sister". Trio aquesta.

En Thuram va baixar el cap.

La sessió va continuar i vaig recomanar al client la següent lectura de Burhanuddin per fer-ne una reflexió la propera trobada: "El mateix que t'irrita i et provoca, el que t'obliga a suplicar" sisplau, Déu meu, que aquest no vingui aquesta tarda!", és el que t'ha de resultar més preuat. És el teu mestre. És una persona molt valuosa per a tu, has d'estar-li molt agraït. Prem tecles a les que tu sol no aconsegueixes arribar". 

Dance Little Sister és una cançó editada l'any 1987 per Terence Trent D'Arby, actualment Sananda Maitreya, que tracta del fet de viure, de no rendir-se.







Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

Una dona

Avui que és el dia internacional de la dona vull donar les gràcies a totes les persones que m'han ajudat a tirar endavant aquests darrers mesos. Em sento plenament recuperada i allò que el primers dies em semblava una fita inassolible, superar un mal tràngol com aquest, ara està fet. Estic bé i en pau amb mi mateixa, veient com cada dia assumeixo tota la feina i com he posat distància i límits a la deshonestedat. Deien els romans que cap virtut té valor sense lleialtat i així ho crec.   Sóc una dona treballadora. Com a dona sóc conscient del privilegi d'haver nascut en aquesta part de món amb uns pares que m'han educat per respectar a tothom i per fer-me respectar. Però com a dona, al llarg de la vida, he viscut infinitat de situacions masclistes, algunes molt crues i algunes edulcorades, amagades sota el que suposadament és una broma o fins i tot un fals proteccionisme. Com a dona m'he revoltat, m'he defensat i he patit i he tingut la sort de fer-me més forta, sabe...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...