Patim una fractura biogràfica quan se'ns mor una persona o un ésser que estimen, quan ens separem o divorciem, quan perdem una feina que consideràvem segura, en definitiva, quan perdem algun ser, cosa o situació que estimem i de la que donem la seva tinença com segura.
A la nostra societat sovint se'ns transmet el missatge que vivim per sempre, que ens casem per ser feliços i, també, per sempre, i que el millor que ens pot passar a la vida es tenir una feina estable i segura. Quan resulta, que les coses no funcionen ben bé així: Morim, els divorcis o les ruptures de parella estant a l'ordre del dia i aspirar a tenir una feina estable i segura forma part ja d'una altra època.
Les fractures biogràfiques provoquen una etapa de dol. El dol, o sigui: la tristesa, la negació, la ira i l'acceptació com a conseqüència d'una pèrdua, s'ha de viure, és una part de la nostra experiència vital tan fonamental com l'alegria. Hi ha persones que busquen amb el CAC saltar-se aquesta fase de dolor, anestesiar-se, i els cavalls l'únic que mostren en aquestes sessions és la necessitat de viure sense combat la situació i deixar passar el temps.
Per sort els cavalls tenen com una mena de poder catàrtic que ens ajuda a manifestar la pena i això sempre alleugera l'ànima.
Els animals també experimenten dolor quan perden algú que estimen amb la diferència que, generalment, ho superen més de pressa. La professora Karen McComb de la Universitat de Sussex, especialitzada en psicologia i comportament animal ha constatat diverses i diferents reaccions segons les espècies davant de la mort que mostren, en tots els casos, el dolor davant una pèrdua.
Lluís Llach en la cançó "Núvol blanc" broda, al meu entendre, l'explicació del que es la vida i la mort, equiparable també a qualsevol situació de pèrdua, i ens dóna un bon missatge per afrontar-ho.