DEIXA-HO MARXAR/ DEIXA-HO SER

Com ens costa deixar marxar de les nostres vides les persones que estimem! Però, és precisament perquè les estimen que els hi hem de permetre sortir-ne quan vulguin, ja sigui una parella, un familiar o un amic. 

Ens enganxem a les persones i a les coses perquè necessitem sentir-nos segurs, quan la seguretat és una il·lusió, tot està canviant constantment. Ja ho deia el filòsof grec Heràclit, fa gairebé dos mil cinc-cents anys. "En els mateixos rius entrem i no entrem, doncs, som i no som els mateixos".

Fent un exercici amb la Dune sobre aquesta qüestió va sorgir que per deixar marxar aquelles persones i aquelles coses que surten de la nostra vida ens pot ajudar:


  • Aprendre a viure amb el que tenim sense tenir por a perdre-ho.
  • Gaudir del que tenim i del que no tenim sense acumular els bens i les relacions amb les persones com si fossin trofeus o fent que en depengui la nostra felicitat.
  • Compartir versus posseir.
  • Acceptar les pèrdues com finals de cicle i mantenir una actitud positiva cap a tot lo nou que ha de venir.
  • Agrair el fet d'haver pogut gaudir el que hem perdut.
  • Si es tracta de persones o animals desitjar la seva felicitat, si es tracta d'objectes, desitjar que se'n faci un bon ús allà on estiguin.

Em definitiva, "let it be", deixa-ho estar o, millor encara, deixa-ho ser, com deien els Beatles en el seu darrer àlbum l'any 1970 tot just abans de separar-se. Paul McCartney va escriure aquesta cançó arrel d'un somni en el que la seva mare, que havia mort quan ell era un adolescent, li deia "tot estarà bé, deixa-ho ser".