Salta al contingut principal

DEIXA-HO MARXAR/ DEIXA-HO SER

Com ens costa deixar marxar de les nostres vides les persones que estimem! Però, és precisament perquè les estimen que els hi hem de permetre sortir-ne quan vulguin, ja sigui una parella, un familiar o un amic. 

Ens enganxem a les persones i a les coses perquè necessitem sentir-nos segurs, quan la seguretat és una il·lusió, tot està canviant constantment. Ja ho deia el filòsof grec Heràclit, fa gairebé dos mil cinc-cents anys. "En els mateixos rius entrem i no entrem, doncs, som i no som els mateixos".

 Fent un exercici amb la Dune sobre aquesta qüestió va sorgir que per deixar marxar aquelles persones i aquelles coses que surten de la nostra vida ens pot ajudar:
  • Aprendre a viure amb el que tenim sense tenir por a perdre-ho.
  • Gaudir del que tenim i del que no tenim sense acumular els bens i les relacions amb les persones com si fossin trofeus o fent que en depengui la nostra felicitat.
  • Compartir versus posseir.
  • Acceptar les pèrdues com finals de cicle i mantenir una actitud positiva cap a tot lo nou que ha de venir.
  • Agrair el fet d'haver pogut gaudir el que hem perdut.
  • Si es tracta de persones o animals desitjar la seva felicitat, si es tracta d'objectes, desitjar que se'n faci un bon ús allà on estiguin.

 Em definitiva, "let it be", deixa-ho estar o, millor encara, deixa-ho ser, com deien els Beatles en el seu darrer àlbum l'any 1970 tot just abans de separar-se. Paul McCartney va escriure aquesta cançó arrel d'un somni en el que la seva mare, que havia mort quan ell era un adolescent, li deia "tot estarà bé, deixa-ho ser".




Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

Superar una ruptura gràcies als cavalls

Hi ha moments a la vida que ens deixen buits, trencats per dins. Una ruptura de parella, sobretot quan hi havia una entrega profunda o molts anys compartits, pot fer trontollar la nostra identitat, la nostra autoestima i la confiança en la vida mateixa. En aquests moments de fragilitat, de pèrdua de sentit i d'esgotament emocional, els cavalls poden esdevenir companys silenciosos però immensament presents. A Equànima  sé que cada ruptura és única, però també sé que la presència equina pot obrir camins d'integració de la pèrdua que van més enllà de les paraules, perquè jo mateixa ho he viscut. El mirall del cavall El cavall no jutja. No pregunta. No opina. Però ens veu , ens sent, ens reconeix allà on som. Quan estem amb el cor trencat, sovint ens tanquem o ens fem petits per protegir-nos. El cavall, amb la seva presència noble i la seva sensibilitat, ens convida a tornar a sentir-nos. A reconèixer l'emoció en el cos. A reconnectar amb la pròpia veritat, encara que sigui ...
Més informació

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...
Més informació