Salta al contingut principal

DEIXA-HO MARXAR/ DEIXA-HO SER

Com ens costa deixar marxar de les nostres vides les persones que estimem! Però, és precisament perquè les estimen que els hi hem de permetre sortir-ne quan vulguin, ja sigui una parella, un familiar o un amic. 

Ens enganxem a les persones i a les coses perquè necessitem sentir-nos segurs, quan la seguretat és una il·lusió, tot està canviant constantment. Ja ho deia el filòsof grec Heràclit, fa gairebé dos mil cinc-cents anys. "En els mateixos rius entrem i no entrem, doncs, som i no som els mateixos".

 Fent un exercici amb la Dune sobre aquesta qüestió va sorgir que per deixar marxar aquelles persones i aquelles coses que surten de la nostra vida ens pot ajudar:
  • Aprendre a viure amb el que tenim sense tenir por a perdre-ho.
  • Gaudir del que tenim i del que no tenim sense acumular els bens i les relacions amb les persones com si fossin trofeus o fent que en depengui la nostra felicitat.
  • Compartir versus posseir.
  • Acceptar les pèrdues com finals de cicle i mantenir una actitud positiva cap a tot lo nou que ha de venir.
  • Agrair el fet d'haver pogut gaudir el que hem perdut.
  • Si es tracta de persones o animals desitjar la seva felicitat, si es tracta d'objectes, desitjar que se'n faci un bon ús allà on estiguin.

 Em definitiva, "let it be", deixa-ho estar o, millor encara, deixa-ho ser, com deien els Beatles en el seu darrer àlbum l'any 1970 tot just abans de separar-se. Paul McCartney va escriure aquesta cançó arrel d'un somni en el que la seva mare, que havia mort quan ell era un adolescent, li deia "tot estarà bé, deixa-ho ser".




Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...
Més informació

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...
Més informació