EQUÀNIMA: BENESTAR INTEGRAL AMB CAVALLS

Tempus fugit és una locució llatina que s'atribueix a Virgili, un poeta romà que va viure la darrera centúria abans de Crist i que es va fer famós a través de l'Eneida. Una obra poètica que explica les aventures d'Eneas. Un heroi que, en l'imaginari de Virgili, faria possible el naixement de Roma. La locució no pertany a aquesta obra, però ha tingut la suficient força com per sobreviure a més de dos mils anys i arribar als nostres dies estant rigorosament vigent.  Qui no té la sensació de que el temps se li escapa? Qui no ha sentit vertigen aquests dies de final d'any en recapitular i veure passar la pel·lícula dels 365 dies anteriors cada cop més de pressa? Es veu que aquesta percepció es deguda a que tenim una concepció lineal del temps i finita de la vida. Des de la física clàssica hem interpretat durant milenis que els esdeveniments tenen lloc l'un darrere l'altre i, des de les matemàtiques, ho mesurem: segons, minuts, hores, dies, setmanes,...

Un gorg és un clot en el llit d'un corrent d'aigua on aquesta s'entolla o alenteix el seu curs.  Gorg és també com es deia el gos de la fotografia. Un gos que va arribar fa disset anys de cadellet a casa i que avui ha mort perquè hem pres la decisió, gens fàcil, d'eutanasiar-lo.  Jo li vaig triar el nom. Gorg, em va sonar potent i escaient per ell perquè intuïa que seria un animal fort i espartà. El meu pare el va acceptar, el nom, rondinant, deia que era un mot estrany per cridar un gos. Recordo a la perfecció el dia de la seva arribada. El van anar a buscar la meva germana i el meu pare a Andorra, tenia tres o quatre mesos. Va baixar del cotxe i ens va fer festes a ma mare, a mi i al meu amic Joan com si ens conegués de sempre, amb una alegria i simpatia que ens va captivar. Tenia de jove allò que en castellà se'n diu "desparpajo". El Gorg era un drahtaar, aquí no hi havia massa coneixement d'aquesta raça i conforme va anar creixen...

El diccionari defineix l'aversió com la repugnància o la repulsió violenta envers algú o alguna cosa. Què passa quan sentim aversió contra algú? Què passa quan aquest algú no ha fet res tan greu com per a despertar-nos aquest sentiment? Un client volia deixar de sentir aversió per la parella del seu millor amic. Com que em va autoritzar a rebel·lar la nostra conversa, per si podia ajudar algú, n'exposo una part. Concretat l'objectiu, deixar de sentir aversió per una persona , vaig dir-li que fes un dibuix al terra que representés la xicota del seu amic. Va triar una X . Li vaig demanar que posés dins de dos dels vèrtex dues qualitats d'aquesta persona i dins dels altres dos, dos defectes. Va tenir molt clar els defectes, sense pensar-s'ho gaire va marcar dins la X: manipuladora i falsa. Respecte a les virtuts, en principi, em deia que no en tenia, que no hi podia posar res. Vaig insistir  una mica i va dir que era una persona amb unes faccions bon...

Com ens costa deixar marxar de les nostres vides les persones que estimem! Però, és precisament perquè les estimen que els hi hem de permetre sortir-ne quan vulguin, ja sigui una parella, un familiar o un amic.  Ens enganxem a les persones i a les coses perquè necessitem sentir-nos segurs, quan la seguretat és una il·lusió, tot està canviant constantment. Ja ho deia el filòsof grec Heràclit, fa gairebé dos mil cinc-cents anys. " En els mateixos rius entrem i no entrem, doncs, som i no som els mateixos ". Fent un exercici amb la Dune sobre aquesta qüestió va sorgir que per deixar marxar aquelles persones i aquelles coses que surten de la nostra vida ens pot ajudar: Aprendre a viure amb el que tenim sense tenir por a perdre-ho. Gaudir del que tenim i del que no tenim sense acumular els bens i les relacions amb les persones com si fossin trofeus o fent que en depengui la nostra felicitat. Compartir versus posseir. Acceptar les pèrdues com finals de cicle i mante...

No sé si heu llegit la novel·la de Gerald Durrell, a que fa honor al títol del blog, La Meva Família i Altres Animals . Si no ho heu fet, us la recomano. Us en transcric el resum d'Amazon: " Convertida ja en un clàssic universal, narra les peripècies d'una família insòlita, desbaratada i molt poc convencional que decideix abandonar la grisa i plujosa Anglaterra per instal·lar-se a Corfú. Entre la fauna de l'illa que estudia l'autor, aleshores un jove aprenent de científic, hi trobarem els excèntrics i originals membres de la seva família en un relat intel·ligent, ple de sentit de l'humor i d'una particular tendresa ". Aquest estiu, seguint les passes d'en Durrell, hem incorporat una nova activitat que hem batejat com la meva família i els cavalls. Durant una hora i mitja pares i fills: entren en contacte amb els cavalls en llibertat,  aprenen unes nocions bàsiques d'etologia equina,  tenen cura d'un cavall i el rapallen,  apren...

L'estiu està sent intens a EQUÀNIMA, hem col·laborat, juntament amb Reviure Solanell, en el campament que l'etòloga Lucy Rees ha fet a Solanell, hem canviat d'ubicació i gaudim de la nostra pròpia finca, hem seguit amb les nostres sessions de coaching i hem incorporat un nou membre al ramat, la Làctia. Si anys enrera m'haguessin explicat que tot això es faria realitat no m'ho hauria cregut! Un dels meus mestres, en Raimon Samsó, ens deia un dia: "no podeu pretendre ser coach si vosaltres no assoliu les vostres fites, doncs, no té cap sentit contractar un nutricionista obès, o un comptable morós, o un estilista deixat, o un sabater amb les sabates foradades, o un coach que no aconsegueixi el que es proposa". Des de sempre he volgut viure i treballar en un entorn natural al costat de la meva família humana i animal.  Vaig començar a aplicar tècniques de coaching a la meva vida i el somni va esdevenir-se realitat.  Tinc la fortuna de viure i tr...

                                                                                                    fotografia internet El passat dia 7 vam celebrar el patró de La Seu d'Urgell, Sant Ot, qui va iniciar, cap a l'any 1116, la construcció de la catedral romànica que avui causa tanta admiració entre els amants d'aquest art. Un fet del que Sant Ot, segurament, n'estaria content si ho podés veure amb els seus ulls. De Sant Ot ningú se'n recorda o, gairebé, ningú. A 450 km de La Seu es celebra, aquest mateix dia, un altre patró, un de mundialment conegut, Sant Fermí, que va néixer, molt abans que Sant Ot, cap a finals de l'any 200, a l'actual Pamplona.                       ...