Passa al contingut principal

SANT OT I SANT FERMÍ

                                                                                                    fotografia internet
El passat dia 7 vam celebrar el patró de La Seu d'Urgell, Sant Ot, qui va iniciar, cap a l'any 1116, la construcció de la catedral romànica que avui causa tanta admiració entre els amants d'aquest art. Un fet del que Sant Ot, segurament, n'estaria content si ho podés veure amb els seus ulls. De Sant Ot ningú se'n recorda o, gairebé, ningú.

A 450 km de La Seu es celebra, aquest mateix dia, un altre patró, un de mundialment conegut, Sant Fermí, que va néixer, molt abans que Sant Ot, cap a finals de l'any 200, a l'actual Pamplona. 

                                                                                                          fotografia rtve
Arribat el 7 de juliol comencen a les terres navarreses el que es coneix internacionalment com a "San Fermines", unes festes que cada any porten la persecució, tortura i mort d'un ramat de braus i vedells per a diversió d'una multitud humana. No tinc ni idea que n'opinaria Sant Fermí de tot això, tenint en compte que a la seva època es feien tota classe d'espectacles amb animals, potser, ni s'immutària. 

 A mi reconec que em fa mal i que em causa desassossec que tantes persones gaudeixin fervorosament torturant animals, causant-lis dolor i patiment psíquic i físic pel simple fet de divertir-se i que els mitjans ho publicitin com si fossin uns jocs florals.

Ahir a la columna que la Pilar Rahola escriu al diari La Vanguardia, parlava de tot això de manera brillant i, acabava dient alguna cosa com que, no hi ha ni una sola festa humana que mereixi el dolor d'un animal innocent. 

 Jason Mraz, cantautor americà, del que es diu que li agrada viure en pau amb la natura, va editar l'any 2008 la cançó "I'm Yours", una cançó que parla del dret diví d'estimar i de ser estimats, que a mi em fa pensar en l'origen comú que tots tenim a la terra i la necessitat urgent que hi ha de respectar-la i estimar-la a ella i als terrícoles que hi habiten.






Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

Una dona

Avui que és el dia internacional de la dona vull donar les gràcies a totes les persones que m'han ajudat a tirar endavant aquests darrers mesos. Em sento plenament recuperada i allò que el primers dies em semblava una fita inassolible, superar un mal tràngol com aquest, ara està fet. Estic bé i en pau amb mi mateixa, veient com cada dia assumeixo tota la feina i com he posat distància i límits a la deshonestedat. Deien els romans que cap virtut té valor sense lleialtat i així ho crec.   Sóc una dona treballadora. Com a dona sóc conscient del privilegi d'haver nascut en aquesta part de món amb uns pares que m'han educat per respectar a tothom i per fer-me respectar. Però com a dona, al llarg de la vida, he viscut infinitat de situacions masclistes, algunes molt crues i algunes edulcorades, amagades sota el que suposadament és una broma o fins i tot un fals proteccionisme. Com a dona m'he revoltat, m'he defensat i he patit i he tingut la sort de fer-me més forta, sabe...
Més informació

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...
Més informació