EQUÀNIMA: BENESTAR INTEGRAL AMB CAVALLS

Segons el diccionari la paciència és una virtut que tenen aquelles persones que saben suportar, sense pertorbació de l'ànim, l'espera d'una cosa que triga . Es veu que Job, un personatge bíblic, n'és una icona. Diuen que Job era un home just, beneït per Déu per la seva virtut. El diable li va dir a Déu que Job se l'estimava perquè l'afavoria i tenia la sort de cara. Per demostra-li al dimoni que això no era cert, Déu li va donar via lliure respecte a la vida de Job. El dimoni va fer que Job perdés la seva fortuna, els seus fills, la salut, tot. Malgrat aquestes desgràcies, Job no va fer cap retret a Déu ni va perdre la fe, al contrari, va continuar confiant en ell. Per la qual cosa Déu va rescabalar Job tornant-li tot el que havia perdut. La història de Job m'ha fet pensar en un conte que fa poc em va regalar una amiga: "El cuento del caballo perdido del anciano sabio . Una història, menys extrema i dramàtica que la de Job, per entendre que la vid...

1-2-2 era el paradigma d'una persona. Un paradigma és una creença, és a dir, l'actitud mental d'acceptació d'una proposició com a veritable. Aquesta persona pensava que si la vida s'hagués de resumir en cinc dies equivaldria a: 1 dia de felicitat, 2 de normalitat i 2 d'infelicitat.   Quan tenim les necessitats bàsiques cobertes això no té massa sentit, però, entenc aquesta persona perquè anys enrere jo també havia viscut sota aquesta creença. És allò del "venim a aquest món a patir". Aquesta idea es podria substituir per la de venim a aquest món a viure experiències i l'important no és el que ens passa sinó la postura que adoptem front el que ens passa. Sembla una mica inversemblant que algú que té salut, família, amics, i totes les necessitats bàsiques àmpliament cobertes hagi de viure pensant que la vida és 1-2-2, però passa sovint a la nostra societat. Les nostres creences ens acompanyem com la nostra ombra i quan no són positives, vi...

Una de les definicions de la por que trobem al diccionari la descriu com: "Torbament de l'ànima, sentiment d'inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant un perill imaginat".  Trio aquesta entrada perquè és la que més es correpon al tipus de por que observem a les sessions de coaching i perquè exposa molt bé de que es tracta. 1.- Torbament de l'ànima : Si tenim por el nostre esperit està torbat, està inquiet, no és possible equilibrar el pensament, el sentiment i l'acció. La por és paralitzant i ens impossibilita per a fer el que desitgem. 2.- Sentiment d'inquietud i commoció psicofisiològica:  Quan sentim por estem intranquils, aquesta intranquil·litat, tard o d'hora, en acaba passant factura a nivell físic i mental. Vull dir que acabem psicosomatitzant aquesta emoció i que ens pot provocar entre d'altres, cansament, insomni, migranyes, erupcions, paràlisis i un llarg etcètera. 3.- Perill imaginat: La por e...

Hi ha un programa al Canal 33 que es diu S(avis) . Pels que no el coneixeu, es tracta d'un espai d'entrevistes on el periodista Josep Puigbó conversa amb una personalitat il·lustre d'edat avançada. La genialitat dels convidats fa que sigui un format molt atractiu, doncs, conjuga el coneixement intel·lectual amb l'experiència vital d'aquella persona. De manera que, si un està atent i escolta amb profunditat, és ben bé una escola de vida. Vaig gaudir amb l'entrevista realitzada al Dr. Valentí Fuster, un prestigiós cardiòleg, que tot parlant de salut i de com prevenir les malalties cardiovasculars va deixar anar unes cites valuosíssimes: V iure fora i conèixer diferents països i cultures fa que arribi un moment que un es sent part d'aquest món, no distingeix entre emigrat o immigrat. É s fonamental deixar escollir als fills el que volen fer, la seva passió. L 'infart és una malaltia provocada per la conducta humana que no existia fa dos segles. ...

Tant si creus que és possible com si creus que no ho és tens raó . Aquesta frase que s’atribueix al controvertit Henry Ford, l’americà que va crear la Ford Motor Company a començaments del segle passat, la vaig comentar no fa gaire amb un client que volia adquirir una virtut i veia el camí per fer-la realitat llarg i ple de dificultats. Vam fer un exercici per obrir la ment, es tractava d’aconseguir que el cavall deixés de girar al seu voltant, tal i com fan els pensaments recurrents quan repiquen el nostre cervell com un martell hidràulic. El cavall, malgrat el seus intents i estratègies per fer-lo marxar, no parava de girar. Llavors se li va ocorre obrir la porta de la pista. Tot i posar en pràctica  aquesta bona idea, va ser tota una experiència observar com, fins i tot tenint l’accès a l’exterior obert, el cavall no sortia. El pensament del client, carregat de negativitat i dificultat, no l’allunyava, perquè, era tal el convenciment que aquest tenia dels obstacles...

                                                                                                            Jordi Picart Han passat 15 dies des de que va començar el 2014 i no estàs fent el què et vas prometre que faries? Si això et fa sentir malament i vols canviar-ho, aquí tens uns bàsics del coaching per començar i anar fent camí cap a la teva meta: 1. - Si vas dir que faries més d'una cosa, dos, tres les que siguin i encara no t'hi has posat, escull la que per a tu sigui més important. Una i prou. 2 .- Assegurat que l'objectiu que esculls et motivi a tu personalment, no al teu entorn. Tha de fer il·lusió a tu complir-lo. 3 .- Quan tinguis clar de què es tracta, agafa un full de paper i respon per ...

El Nadal m'ha portat el Torb, no em refereixo al rigorós vent arremolinat que bufa per les muntanyes aixecant la neu, us parlo d'un gos abandonat i maltractat que he adoptat. Ignoro quina vida ha tingut el Torb fins ara, però, observant el pànic que té a les persones, en especial als homes, sé que no ha estat fàcil.  És un aprenentatge per a mi veure com cada dia guanya una mica de confiança i com va vencent aquest pànic que, a vegades, el paralitza i el deixa estès a terra esperant el pitjor dels càstigs. Per començar a fer front a la por el Torb ha hagut de canviar de paradigma i creure que hi ha humans que volen el seu bé. Encara no en pot fer una aplicació general d'aquesta creença, però es fa camí caminant. El Torb fins fa poc desconeixia que són els cavalls. Curiosament, malgrat que són animals imponents, no l'espanten! Així és que quan està amb ells actua de forma arriscada. No respecta el seu espai vital i això li ha portat algun que altre ensurt,...