Salta al contingut principal

LA PACIÈNCIA

Segons el diccionari la paciència és una virtut que tenen aquelles persones que saben suportar, sense pertorbació de l'ànim, l'espera d'una cosa que triga. Es veu que Job, un personatge bíblic, n'és una icona.

Diuen que Job era un home just, beneït per Déu per la seva virtut. El diable li va dir a Déu que Job se l'estimava perquè l'afavoria i tenia la sort de cara. Per demostra-li al dimoni que això no era cert, Déu li va donar via lliure respecte a la vida de Job. El dimoni va fer que Job perdés la seva fortuna, els seus fills, la salut, tot. Malgrat aquestes desgràcies, Job no va fer cap retret a Déu ni va perdre la fe, al contrari, va continuar confiant en ell. Per la qual cosa Déu va rescabalar Job tornant-li tot el que havia perdut.

La història de Job m'ha fet pensar en un conte que fa poc em va regalar una amiga: "El cuento del caballo perdido del anciano sabio. Una història, menys extrema i dramàtica que la de Job, per entendre que la vida és una pel·lícula no un fotograma, en conseqüència, tot el que ens hi passa té un sentit que no necessàriament comprendrem quan ens passa, per aquest motiu el que avui ens pot semblar dolent, demà pot ser bo i a l'inrevés. Per poder acceptar aquest enfoc  i l'espera d'aquelles coses que triguen ens cal paciència.

Una persona que necessitava ser molt més pacient del que era, amb ajuda de la Dune, va concloure que havia d'exercitar:

La calma: Aconseguim calma quan, identifiquem les situacions que ens provoquen impaciència i les interceptem, per exemple, amb una respiració profunda, comptant fins a deu, relaxant-nos, evitant respostes impulsives. Meditant una estona cada dia.

L'alegria: La impaciència genera mal humor, quan un fet està a punt de fer-nos perdre la paciència és bo riure's d'un mateix i no magnificar-lo.

La responsabilitat: Ser pacient no significa ser passiu, cal que fem tot el que estigui a les nostres mans per assolir l'objectiu que volem, deixant de preocupar-nos per tot allò que no depèn de nosaltres, que, generalment, només ens porta a una espiral d'impaciència i enuig improductius.

Helen Folasade Adu, coneguda com Sade, guardonada per la seva lluita a favor dels valors socials, gaudeix d'una veu que relaxa encara que sigui cantant sobre fets tan colpidors, a priori, com aquests, "Feel no pain".








Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...

El dol, un cant a l'amor

Finalitzo aquest cap de setmana un interès formatiu que vaig iniciar a la UOC amb un "Curs d'atenció al dol" i que em va portar a la formació sobre " El duelo, el apego y su relación a través del trabajo de partes ", amb la Doctora Vera Santos, com a mentora i amb un grup de companyes sensacionals. Estic molt agraïda cap a la Vera i cap a totes les participants per tot el que he pogut sentir, tot el que he pogut comprendre i  tot el que he pogut aprendre. Per entendre els meus dols i  per poder ajudar als demés, si m'és possible, a comprendre i transitar per els seus.  El dol natural és l'etapa que vivim d'ençà que tenim/sentim una pèrdua fins que l'hem pogut integrar al nostre sistema i acceptar-la. No hi ha terminis ni protocols, ni receptes màgiques, cada persona el viurà segons les seves circumstàncies, creences i recursos. Però sí que tothom el pot viure més conscientment, pacíficament i equilibradament si se sent acompanyat, legitimat i si ...