El Nadal m'ha portat el Torb, no em refereixo al rigorós vent arremolinat que bufa per les muntanyes aixecant la neu, us parlo d'un gos abandonat i maltractat que he adoptat. Ignoro quina vida ha tingut el Torb fins ara, però, observant el pànic que té a les persones, en especial als homes, sé que no ha estat fàcil.
És un aprenentatge per a mi veure com cada dia guanya una mica de confiança i com va vencent aquest pànic que, a vegades, el paralitza i el deixa estès a terra esperant el pitjor dels càstigs.
Per començar a fer front a la por el Torb ha hagut de canviar de paradigma i creure que hi ha humans que volen el seu bé. Encara no en pot fer una aplicació general d'aquesta creença, però es fa camí caminant.
El Torb fins fa poc desconeixia que són els cavalls. Curiosament, malgrat que són animals imponents, no l'espanten! Així és que quan està amb ells actua de forma arriscada. No respecta el seu espai vital i això li ha portat algun que altre ensurt, tot i que els cavalls estan demostrant tenir una paciència infinita.
Tenir por a una situació concreta no significa per a ell tenir por a tot el que és desconegut.
El Torb gaudeix jugant amb altres gossos, si troba un ca disposat a passar una bona estona s'oblida de tot. Salta, corre, finta, remena la cua, està content.
Haver patit una molt mala experiència no l'impedeix ser feliç quan es presenta l'ocasió de ser-ho.
Com tots els de la seva espècie és territorial i, per tant, si arriba un altre gos amb ganes de envair el seu espai el defensa roncant i ensenyant les dents.
El Torb, tal i com cantava Rosana l'any 1996 a la seva cançó "Sin Miedo" està descobrint que és millor viure sense por.