Salta al contingut principal

INCOMPLINT ELS TEUS PROPÒSITS DE CAP D’ANY?

                                                                                                            Jordi Picart
Han passat 15 dies des de que va començar el 2014 i no estàs fent el què et vas prometre que faries? Si això et fa sentir malament i vols canviar-ho, aquí tens uns bàsics del coaching per començar i anar fent camí cap a la teva meta:

1.- Si vas dir que faries més d'una cosa, dos, tres les que siguin i encara no t'hi has posat, escull la que per a tu sigui més important. Una i prou.

2.- Assegurat que l'objectiu que esculls et motivi a tu personalment, no al teu entorn. Tha de fer il·lusió a tu complir-lo.

3.- Quan tinguis clar de què es tracta, agafa un full de paper i respon per escrit aquesta pregunta amb les primeres idees que et vinguin al cap. Què fa que no aconsegueixi el meu propòsit? Quan entenguis el motiu pel qual no aconsegueixes el propòsit et serà més fàcil assolir-lo.

4.- Fet això, escriu tres vies, opcions, fets que t'ajudin a fer realitat el teu objectiu. Seria com contestar la següent pregunta: Què necessito per assolir el meu propòsit?

5.- Fixa’t un termini de temps per arribar a la teva meta.

6.- Redacta el següent enunciat: El meu propòsit per al 2014 és_________, aconseguiré aquest objectiu fent_______________. Enganxa aquest anunci a un lloc per a tu ben visible a diari.

7.- Dissenya un programa i escriu a la teva agenda al final del dia, què has fet o què no has fet per assolir el teu propòsit. Concentra't en el que funciona, en el que fa que el duguis endavant.

  • Si amb tot i això no t'hi veus amb cor, però tens clar que vols canviar o que vols aconseguir alguna fita, et podem ajudar. Com? Fent coaching i acompanyant-te en el procés cap a la consecució del teu objectiu, facilitant-te que trobis les eines per assolir-lo, fes clic i mira els nostres programes 
  • I per a que no tinguis excuses, si en contractes un abans del final d'aquest mes gaudiràs d'un descompte del 30%.

 Perquè, com deia el texà Roy Orbison a l'àlbum Mystery Girl, de l’any 1989, nosaltres pensem que: Tot el que vols ho pots aconseguir!








Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...
Més informació

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...
Més informació