Una de les definicions de la por que trobem al diccionari la descriu com: "Torbament de l'ànima, sentiment d'inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant un perill imaginat".
Trio aquesta entrada perquè és la que més es correpon al tipus de por que observem a les sessions de coaching i perquè exposa molt bé de que es tracta.
1.- Torbament de l'ànima: Si tenim por el nostre esperit està torbat, està inquiet, no és possible equilibrar el pensament, el sentiment i l'acció. La por és paralitzant i ens impossibilita per a fer el que desitgem.
2.- Sentiment d'inquietud i commoció psicofisiològica: Quan sentim por estem intranquils, aquesta intranquil·litat, tard o d'hora, en acaba passant factura a nivell físic i mental. Vull dir que acabem psicosomatitzant aquesta emoció i que ens pot provocar entre d'altres, cansament, insomni, migranyes, erupcions, paràlisis i un llarg etcètera.
3.- Perill imaginat: La por està justificada quan el perill és real, rebem una amenaça o estem fent una activitat de risc i ens ajuda perquè ens prepara per evitar la situació o per aguditzar els sentits. Però, la por no està justificada quan el perill és imaginari i som nosaltres mateixos els qui fabriquem els nostres propis monstres. Hem de saber que el cervell actua igual, tant si la por es real com imaginària i, per tant, el cos activa les mateixes alarmes provocant un desgast continuat de la nostra salut i benestar quan la por irreal es recurrent.
Una client em deia que, per por a patir, preferia viure una vida sense felicitat. Buscar la pròpia felicitat comporta un risc, un ha de prendre les regnes de la seva vida, s'ha d'aventurar, ha de confiar i ha d'acceptar les parts bones i les parts amargues de l'existència sense buscar culpables. Ja he dit algunes vegades en aquest blog que la manera de vèncer la por és enfrontar-s'hi, plantar-li cara. A la sessió amb la client que us comentava van aparèixer dues eines imprescindibles per fer-ho:
1.- Amor: Cap a un mateix, per vèncer la por ens cal treballar l'autoestima. Cap als altres: Cal perdonar i oblidar, en el sentit de que si contínuament recreem mentalment la situació que ens va ferir, perdonar serveix de poc.
2.- Confiança: És una de les bases de l'autoestima. Vers els altres resulta imprescindible per poder-nos-hi relacionar de forma sana.
La cançó Camins de Sopa de Cabra ens convida a seguir endavant malgrat les adversitats que puguem trobar de tant en tant i a no defallir en la recerca de la nostra felicitat perquè mai no és massa tard per tornar a començar.