1-2-2

1-2-2 era el paradigma d'una persona. Un paradigma és una creença, és a dir, l'actitud mental d'acceptació d'una proposició com a veritable. Aquesta persona pensava que si la vida s'hagués de resumir en cinc dies equivaldria a: 1 dia de felicitat, 2 de normalitat i 2 d'infelicitat.  

Quan tenim les necessitats bàsiques cobertes això no té massa sentit, però, entenc aquesta persona perquè anys enrere jo també havia viscut sota aquesta creença. És allò del "venim a aquest món a patir". Aquesta idea es podria substituir per la de venim a aquest món a viure experiències i l'important no és el que ens passa sinó la postura que adoptem front el que ens passa.

Sembla una mica inversemblant que algú que té salut, família, amics, i totes les necessitats bàsiques àmpliament cobertes hagi de viure pensant que la vida és 1-2-2, però passa sovint a la nostra societat. Les nostres creences ens acompanyem com la nostra ombra i quan no són positives, vivificants i modificables ens tenen lligats a un filtre que ens fa viure entre grisos com està el Buenos Aires a la fotografia.

Què podem fer per canviar aquest paradigma i passar a un 4-1:

1. Percebre tot el que ens passa, lo bo i lo dolent, com una oportunitat de creixement i aprenentatge.
2. Relacionar-nos amb gent positiva i motivada.
3. Ser independents, no fer dependre la nostra felicitat de les coses o d'altres persones.
4. Posar atenció i passió en tot el que fem.
5. Moure'ns, fer exercici, estar en contacte amb la natura.
6. Deixar de queixar-nos.
7. Marcar-nos objectius i elaborar un pla per aconseguir-los.

No fa gaires anys quan sonava una cançó de Coldplay que es deia Viva la Vida la gent es connectava ràpidament a un sentiment de benestar i alegria. Curiosament aquesta cançó parla d'un rei que està a punt de ser decapitat i de com es lamenta i se n'adona a última hora que tot el seu poder i possessions només eren castells de sorra, que la VIDA és una altra cosa.