Salta al contingut principal

1-2-2

1-2-2 era el paradigma d'una persona. Un paradigma és una creença, és a dir, l'actitud mental d'acceptació d'una proposició com a veritable. Aquesta persona pensava que si la vida s'hagués de resumir en cinc dies equivaldria a: 1 dia de felicitat, 2 de normalitat i 2 d'infelicitat.  

Quan tenim les necessitats bàsiques cobertes això no té massa sentit, però, entenc aquesta persona perquè anys enrere jo també havia viscut sota aquesta creença. És allò del "venim a aquest món a patir". Aquesta idea es podria substituir per la de venim a aquest món a viure experiències i l'important no és el que ens passa sinó la postura que adoptem front el que ens passa.

 Sembla una mica inversemblant que algú que té salut, família, amics, i totes les necessitats bàsiques àmpliament cobertes hagi de viure pensant que la vida és 1-2-2, però passa sovint a la nostra societat. Les nostres creences ens acompanyem com la nostra ombra i quan no són positives, vivificants i modificables ens tenen lligats a un filtre que ens fa viure entre grisos com està el Buenos Aires a la fotografia.

Què podem fer per canviar aquest paradigma i passar a un 4-1:

  1. Percebre tot el que ens passa, lo bo i lo dolent, com una oportunitat de creixement i aprenentatge.
  2. Relacionar-nos amb gent positiva i motivada.
  3. Ser independents, no fer dependre la nostra felicitat de les coses o d'altres persones.
  4. Posar atenció i passió en tot el que fem.
  5. Moure'ns, fer exercici, estar en contacte amb la natura.
  6. Deixar de queixar-nos.
  7. Marcar-nos objectius i elaborar un pla per aconseguir-los.
No fa gaires anys quan sonava una cançó de Coldplay que es deia Viva la Vida la gent es connectava ràpidament a un sentiment de benestar i alegria. Curiosament aquesta cançó parla d'un rei que està a punt de ser decapitat i de com es lamenta i se n'adona a última hora que tot el seu poder i possessions només eren castells de sorra, que la VIDA és una altra cosa.





Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...
Més informació

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...
Més informació