Salta al contingut principal

1-2-2

1-2-2 era el paradigma d'una persona. Un paradigma és una creença, és a dir, l'actitud mental d'acceptació d'una proposició com a veritable. Aquesta persona pensava que si la vida s'hagués de resumir en cinc dies equivaldria a: 1 dia de felicitat, 2 de normalitat i 2 d'infelicitat.  

Quan tenim les necessitats bàsiques cobertes això no té massa sentit, però, entenc aquesta persona perquè anys enrere jo també havia viscut sota aquesta creença. És allò del "venim a aquest món a patir". Aquesta idea es podria substituir per la de venim a aquest món a viure experiències i l'important no és el que ens passa sinó la postura que adoptem front el que ens passa.

 Sembla una mica inversemblant que algú que té salut, família, amics, i totes les necessitats bàsiques àmpliament cobertes hagi de viure pensant que la vida és 1-2-2, però passa sovint a la nostra societat. Les nostres creences ens acompanyem com la nostra ombra i quan no són positives, vivificants i modificables ens tenen lligats a un filtre que ens fa viure entre grisos com està el Buenos Aires a la fotografia.

Què podem fer per canviar aquest paradigma i passar a un 4-1:

  1. Percebre tot el que ens passa, lo bo i lo dolent, com una oportunitat de creixement i aprenentatge.
  2. Relacionar-nos amb gent positiva i motivada.
  3. Ser independents, no fer dependre la nostra felicitat de les coses o d'altres persones.
  4. Posar atenció i passió en tot el que fem.
  5. Moure'ns, fer exercici, estar en contacte amb la natura.
  6. Deixar de queixar-nos.
  7. Marcar-nos objectius i elaborar un pla per aconseguir-los.
No fa gaires anys quan sonava una cançó de Coldplay que es deia Viva la Vida la gent es connectava ràpidament a un sentiment de benestar i alegria. Curiosament aquesta cançó parla d'un rei que està a punt de ser decapitat i de com es lamenta i se n'adona a última hora que tot el seu poder i possessions només eren castells de sorra, que la VIDA és una altra cosa.





Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

Superar una ruptura gràcies als cavalls

Hi ha moments a la vida que ens deixen buits, trencats per dins. Una ruptura de parella, sobretot quan hi havia una entrega profunda o molts anys compartits, pot fer trontollar la nostra identitat, la nostra autoestima i la confiança en la vida mateixa. En aquests moments de fragilitat, de pèrdua de sentit i d'esgotament emocional, els cavalls poden esdevenir companys silenciosos però immensament presents. A Equànima  sé que cada ruptura és única, però també sé que la presència equina pot obrir camins d'integració de la pèrdua que van més enllà de les paraules, perquè jo mateixa ho he viscut. El mirall del cavall El cavall no jutja. No pregunta. No opina. Però ens veu , ens sent, ens reconeix allà on som. Quan estem amb el cor trencat, sovint ens tanquem o ens fem petits per protegir-nos. El cavall, amb la seva presència noble i la seva sensibilitat, ens convida a tornar a sentir-nos. A reconèixer l'emoció en el cos. A reconnectar amb la pròpia veritat, encara que sigui ...
Més informació

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...
Més informació