EQUÀNIMA: BENESTAR INTEGRAL AMB CAVALLS

Hi ha un programa al Canal 33 que es diu S(avis) . Pels que no el coneixeu, es tracta d'un espai d'entrevistes on el periodista Josep Puigbó conversa amb una personalitat il·lustre d'edat avançada. La genialitat dels convidats fa que sigui un format molt atractiu, doncs, conjuga el coneixement intel·lectual amb l'experiència vital d'aquella persona. De manera que, si un està atent i escolta amb profunditat, és ben bé una escola de vida. Vaig gaudir amb l'entrevista realitzada al Dr. Valentí Fuster, un prestigiós cardiòleg, que tot parlant de salut i de com prevenir les malalties cardiovasculars va deixar anar unes cites valuosíssimes: V iure fora i conèixer diferents països i cultures fa que arribi un moment que un es sent part d'aquest món, no distingeix entre emigrat o immigrat. É s fonamental deixar escollir als fills el que volen fer, la seva passió. L 'infart és una malaltia provocada per la conducta humana que no existia fa dos segles. ...

Tant si creus que és possible com si creus que no ho és tens raó . Aquesta frase que s’atribueix al controvertit Henry Ford, l’americà que va crear la Ford Motor Company a començaments del segle passat, la vaig comentar no fa gaire amb un client que volia adquirir una virtut i veia el camí per fer-la realitat llarg i ple de dificultats. Vam fer un exercici per obrir la ment, es tractava d’aconseguir que el cavall deixés de girar al seu voltant, tal i com fan els pensaments recurrents quan repiquen el nostre cervell com un martell hidràulic. El cavall, malgrat el seus intents i estratègies per fer-lo marxar, no parava de girar. Llavors se li va ocorre obrir la porta de la pista. Tot i posar en pràctica  aquesta bona idea, va ser tota una experiència observar com, fins i tot tenint l’accès a l’exterior obert, el cavall no sortia. El pensament del client, carregat de negativitat i dificultat, no l’allunyava, perquè, era tal el convenciment que aquest tenia dels obstacles...

                                                                                                            Jordi Picart Han passat 15 dies des de que va començar el 2014 i no estàs fent el què et vas prometre que faries? Si això et fa sentir malament i vols canviar-ho, aquí tens uns bàsics del coaching per començar i anar fent camí cap a la teva meta: 1. - Si vas dir que faries més d'una cosa, dos, tres les que siguin i encara no t'hi has posat, escull la que per a tu sigui més important. Una i prou. 2 .- Assegurat que l'objectiu que esculls et motivi a tu personalment, no al teu entorn. Tha de fer il·lusió a tu complir-lo. 3 .- Quan tinguis clar de què es tracta, agafa un full de paper i respon per ...

El Nadal m'ha portat el Torb, no em refereixo al rigorós vent arremolinat que bufa per les muntanyes aixecant la neu, us parlo d'un gos abandonat i maltractat que he adoptat. Ignoro quina vida ha tingut el Torb fins ara, però, observant el pànic que té a les persones, en especial als homes, sé que no ha estat fàcil.  És un aprenentatge per a mi veure com cada dia guanya una mica de confiança i com va vencent aquest pànic que, a vegades, el paralitza i el deixa estès a terra esperant el pitjor dels càstigs. Per començar a fer front a la por el Torb ha hagut de canviar de paradigma i creure que hi ha humans que volen el seu bé. Encara no en pot fer una aplicació general d'aquesta creença, però es fa camí caminant. El Torb fins fa poc desconeixia que són els cavalls. Curiosament, malgrat que són animals imponents, no l'espanten! Així és que quan està amb ells actua de forma arriscada. No respecta el seu espai vital i això li ha portat algun que altre ensurt,...

La darrera setmana, abans de Nadal, m'han exposat dos casos de projeccions molt similars. Malgrat tractar-se de persones que no tenen res a veure l'una amb l'altra, ambdues travessen una situació semblant: fan feines que no les fan felices, però, deixant-les senten i saben que decepcionaran profundament els seus pares. La diferència entre aquestes dues persones és que, mentre una es veu totalment subjugada als desitjos paterns, l'altra no està disposada a sacrificar la seva felicitat per uns anhels que no són els seus. Endevineu quina de les dues es sent millor amb ella mateixa? Us en faríeu creus de  la mà de gent que hi ha pel món que no fa realment el que vol fer a la vida per no decepcionar als seus progenitors, o per no enfrontar-s'hi, o per la por a perdre el recolzament familiar, o per tot plegat alhora.   Resulta que, conscient o inconscientment, els pares a vegades projecten les seves expectatives i frustracions sobre els seus fills. Segons la psi...

  La solidaritat és la relació de fraternitat i de recíproc sosteniment que lliga els diversos membres d'una comunitat. Cada any la Marató de TV3 porta a la pràctica aquesta definició teòrica amb l'ajuda de milers de voluntaris i amb la col·laboració econòmica d'un gruix molt important de la ciutadania. Diuen que gran part de l'èxit de la Marató és degut a la seva capacitat de fer-nos empatitzar amb els malalts i les seves famílies. Segurament tenen raó i, sinó, recordeu com us sentiu quan veieu els anuncis o quan mireu el programa. És evident que desperten la nostra empatia. L'empatia és la capacitat de saber-se posar al lloc de l'altre, entendre'l i acompanya'l tant en els bons moments com en els dolents. Les persones amb un alt nivell d'intel·ligència emocional són empàtiques i es distingeixen perquè: Saben escoltar. No prejutgen a les demés persones. Són capaços de sentir com és sent l'altra persona Saben reconfortar al seu ...

L'orgull en positiu és el sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres, però quan apareix la seva cara negativa provoca un excés d'estima d'un mateix i un sentiment de superioritat vers els altres nociu, portant-nos a cometre infinitat d'estupideses com: entossudir-nos a negar un fet evident, mentir, no demanar ajuda quan la necessitem, tractar amb menyspreu algú, omplir-nos de ràbia quan no obtenim el que volem. Els cavalls tot i que de vegades adopten postures i actituds que ens fan pensar que són orgullosos, no és així. Aquestes conclusions no són més que antropomorfismes que els humans apliquem als animals des de la nostra percepció de la realitat però que, generalment, res tenen a veure amb l'etologia d'aquestes bèsties. El que sí que és cert és que, una persona altiva i orgullosa difícilment podrà entendre's amb un cavall, aquest l'obeirà per submissió però no per confiança. A Equànima quan ens trobem amb aquesta actitud ...