Salta al contingut principal

ORGULL / DIGNITAT

L'orgull en positiu és el sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres, però quan apareix la seva cara negativa provoca un excés d'estima d'un mateix i un sentiment de superioritat vers els altres nociu, portant-nos a cometre infinitat d'estupideses com: entossudir-nos a negar un fet evident, mentir, no demanar ajuda quan la necessitem, tractar amb menyspreu algú, omplir-nos de ràbia quan no obtenim el que volem.

Els cavalls tot i que de vegades adopten postures i actituds que ens fan pensar que són orgullosos, no és així. Aquestes conclusions no són més que antropomorfismes que els humans apliquem als animals des de la nostra percepció de la realitat però que, generalment, res tenen a veure amb l'etologia d'aquestes bèsties.

El que sí que és cert és que, una persona altiva i orgullosa difícilment podrà entendre's amb un cavall, aquest l'obeirà per submissió però no per confiança. A Equànima quan ens trobem amb aquesta actitud treballem amb exercicis d'expressió corporal amb el cavall, així les persones ràpidament s'adonen que quan estan relaxades i disteses els cavalls gaudeixen de la seva companyia, però si es mostren rígides i tenses no.

En un diagrama fet per un client a la pista va sorgir que per combatre el seu orgull li calia principalment humilitat i que les passes que necessitava per assolir-la eren:

  • Saber admetre els seus errors davant dels altres.
  • Saber disculpar-se.
  • Saber demanar ajuda.
  • Trobar qualitats elogiables en totes les persones.
  • Fer un mínim d'una tasca desinteresada a favor d'algú cada dia.
  • Comprendre que tot això no és un símptoma de debilitat sinó tot el contrari.

El recentment difunt Nelson Mandela que va patir un dels extremismes de l'orgull, el racisme, va dir: "Ningú neix odiant a l'altre pel color de la seva pell, pels seus orígens o la seva religió. La gent aprèn a odiar i, si poden aprendre a odiar, també poden aprendre a estimar". En homenatge a aquest ser humà tan extraordinari, us deixo amb un vídeo de la cançó. "Mandela Day" de Simple Minds.










Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...

El dol, un cant a l'amor

Finalitzo aquest cap de setmana un interès formatiu que vaig iniciar a la UOC amb un "Curs d'atenció al dol" i que em va portar a la formació sobre " El duelo, el apego y su relación a través del trabajo de partes ", amb la Doctora Vera Santos, com a mentora i amb un grup de companyes sensacionals. Estic molt agraïda cap a la Vera i cap a totes les participants per tot el que he pogut sentir, tot el que he pogut comprendre i  tot el que he pogut aprendre. Per entendre els meus dols i  per poder ajudar als demés, si m'és possible, a comprendre i transitar per els seus.  El dol natural és l'etapa que vivim d'ençà que tenim/sentim una pèrdua fins que l'hem pogut integrar al nostre sistema i acceptar-la. No hi ha terminis ni protocols, ni receptes màgiques, cada persona el viurà segons les seves circumstàncies, creences i recursos. Però sí que tothom el pot viure més conscientment, pacíficament i equilibradament si se sent acompanyat, legitimat i si ...