Salta al contingut principal

ORGULL / DIGNITAT

L'orgull en positiu és el sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres, però quan apareix la seva cara negativa provoca un excés d'estima d'un mateix i un sentiment de superioritat vers els altres nociu, portant-nos a cometre infinitat d'estupideses com: entossudir-nos a negar un fet evident, mentir, no demanar ajuda quan la necessitem, tractar amb menyspreu algú, omplir-nos de ràbia quan no obtenim el que volem.

Els cavalls tot i que de vegades adopten postures i actituds que ens fan pensar que són orgullosos, no és així. Aquestes conclusions no són més que antropomorfismes que els humans apliquem als animals des de la nostra percepció de la realitat però que, generalment, res tenen a veure amb l'etologia d'aquestes bèsties.

El que sí que és cert és que, una persona altiva i orgullosa difícilment podrà entendre's amb un cavall, aquest l'obeirà per submissió però no per confiança. A Equànima quan ens trobem amb aquesta actitud treballem amb exercicis d'expressió corporal amb el cavall, així les persones ràpidament s'adonen que quan estan relaxades i disteses els cavalls gaudeixen de la seva companyia, però si es mostren rígides i tenses no.

En un diagrama fet per un client a la pista va sorgir que per combatre el seu orgull li calia principalment humilitat i que les passes que necessitava per assolir-la eren:

  • Saber admetre els seus errors davant dels altres.
  • Saber disculpar-se.
  • Saber demanar ajuda.
  • Trobar qualitats elogiables en totes les persones.
  • Fer un mínim d'una tasca desinteresada a favor d'algú cada dia.
  • Comprendre que tot això no és un símptoma de debilitat sinó tot el contrari.

El recentment difunt Nelson Mandela que va patir un dels extremismes de l'orgull, el racisme, va dir: "Ningú neix odiant a l'altre pel color de la seva pell, pels seus orígens o la seva religió. La gent aprèn a odiar i, si poden aprendre a odiar, també poden aprendre a estimar". En homenatge a aquest ser humà tan extraordinari, us deixo amb un vídeo de la cançó. "Mandela Day" de Simple Minds.










Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...