Salta al contingut principal

SOLIDARIS


 La solidaritat és la relació de fraternitat i de recíproc sosteniment que lliga els diversos membres d'una comunitat. Cada any la Marató de TV3 porta a la pràctica aquesta definició teòrica amb l'ajuda de milers de voluntaris i amb la col·laboració econòmica d'un gruix molt important de la ciutadania.

Diuen que gran part de l'èxit de la Marató és degut a la seva capacitat de fer-nos empatitzar amb els malalts i les seves famílies. Segurament tenen raó i, sinó, recordeu com us sentiu quan veieu els anuncis o quan mireu el programa. És evident que desperten la nostra empatia.

L'empatia és la capacitat de saber-se posar al lloc de l'altre, entendre'l i acompanya'l tant en els bons moments com en els dolents. Les persones amb un alt nivell d'intel·ligència emocional són empàtiques i es distingeixen perquè:
  • Saben escoltar.
  • No prejutgen a les demés persones.
  • Són capaços de sentir com és sent l'altra persona
  • Saben reconfortar al seu interlocutor.
En un article publicat a la revista Muy Interesante es cita al biòleg holandès Frans The Waal, qui afirma que tots els mamífers tenen la capacitat de sentir empatia, però només algunes espècies tenen suficient intel·ligència com per adaptar el seu comportament a la situació.

La neurociència considera que l'empatia es deu a les "neurones mirall", son aquelles neurones que s'activen quan un animal o persona desenvolupa la mateixa activitat que està observant en un altre individu, especialment un congènere.

Els cavalls tenen la capacitat de captar les emocions alienes ràpidament  ja provinguin d'un altre cavall, animal o persona, potser és per aquest motiu que a les persones les reconforta tant gaudir de la seva companyia, perquè, simplement, connecten amb els nostres sentiments.

Us deixo amb un conte sobre l'empatia editat i publicat per la Revista Humanizar titulat "El viejo, maestro d'empatia.













Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...
Més informació

El dol, un cant a l'amor

Finalitzo aquest cap de setmana un interès formatiu que vaig iniciar a la UOC amb un "Curs d'atenció al dol" i que em va portar a la formació sobre " El duelo, el apego y su relación a través del trabajo de partes ", amb la Doctora Vera Santos, com a mentora i amb un grup de companyes sensacionals. Estic molt agraïda cap a la Vera i cap a totes les participants per tot el que he pogut sentir, tot el que he pogut comprendre i  tot el que he pogut aprendre. Per entendre els meus dols i  per poder ajudar als demés, si m'és possible, a comprendre i transitar per els seus.  El dol natural és l'etapa que vivim d'ençà que tenim/sentim una pèrdua fins que l'hem pogut integrar al nostre sistema i acceptar-la. No hi ha terminis ni protocols, ni receptes màgiques, cada persona el viurà segons les seves circumstàncies, creences i recursos. Però sí que tothom el pot viure més conscientment, pacíficament i equilibradament si se sent acompanyat, legitimat i si ...
Més informació