Salta al contingut principal

EL PODER DE LES PARAULES

Si busqueu a qualsevol diccionari el significat de "paraula" us veureu inundats per un cabalós riu de definicions. Així, segons l'afluent de la llengua que n'estableixi el significat, en trobareu de fonètics, morfològics, semàntics, sintàctics o lèxics.

 Els cavalls no articulen paraules, però sí que emeten molts tipus de sons amb els que es relacionen, tot i que el seu sistema de comunicació més desenvoluptat i complexe el duen a terme a través del moviment corporal.

Per parlar de paraules, jo em quedo amb la visió d'en Miquel Martí i Pol al seu recull de poemes "L'arrel i l'escorça", publicat l'any 1975. En transcric un fragment:



"Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
...
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
...
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
a les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
perquè triomfem en elles..."

Les paraules, són pensaments, el pensaments ens causen emocions i aquí rau la seva força, el seu poder. Si les nostres paraules transmeten el que pensem i sentim i, fem l'esforç d'orientar-les en positiu generem harmonia. Abans de parlar reflexionem per expressar el que pretenem sense ferir a ningú, inclosos a nosaltres mateixos. Us deixo un exemple del poder de les paraules en aquest vídeo:







Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...
Més informació

La dansa de la primavera convida a renèixer

Una bona manera de començar aquesta estació es llevar-se davant d'un paisatge verd (si és possible) escoltant la cançó " La dansa de la primavera ", una obra popular hebrea que Maria del Mar Bonet va adaptar fent una peça magistral d'aires trobadorescs. Les paraules sentides i ben trenades em captiven i m'acompanyen, són una font de plaer, d'aprenentatge, d'alegria i de consol. Com també ho és la música. Hi ha poemes per a cada estat de l'ànima com hi ha melodies. Les estacions marquen el compàs d'uns cicles eterns que experimenta tot l'univers i tot el que en forma part: néixer-viure-morir per néixer-viure-morir i així fins a l'infinit.  La primavera és naixement. Deixem-nos acompanyar per la seva força, pels seus canvis sobtats i per la seva bellesa i amarem-nos d'aquesta energia per començar, per continuar, per crear . Només ens cal sintonitzar amb aquesta freqüència del temps dita "primera verdor" on la vida es manifesta a...
Més informació

El dol, un cant a l'amor

Finalitzo aquest cap de setmana un interès formatiu que vaig iniciar a la UOC amb un "Curs d'atenció al dol" i que em va portar a la formació sobre " El duelo, el apego y su relación a través del trabajo de partes ", amb la Doctora Vera Santos, com a mentora i amb un grup de companyes sensacionals. Estic molt agraïda cap a la Vera i cap a totes les participants per tot el que he pogut sentir, tot el que he pogut comprendre i  tot el que he pogut aprendre. Per entendre els meus dols i  per poder ajudar als demés, si m'és possible, a comprendre i transitar per els seus.  El dol natural és l'etapa que vivim d'ençà que tenim/sentim una pèrdua fins que l'hem pogut integrar al nostre sistema i acceptar-la. No hi ha terminis ni protocols, ni receptes màgiques, cada persona el viurà segons les seves circumstàncies, creences i recursos. Però sí que tothom el pot viure més conscientment, pacíficament i equilibradament si se sent acompanyat, legitimat i si ...
Més informació