EQUÀNIMA: BENESTAR INTEGRAL AMB CAVALLS

Recentment he experimentat què és tenir un ser estimat en perill de mort. I, com tantes altres persones que es troben i s'han trobat en aquesta situació, he sentit por. Por de quedar-me sense aquella persona per sempre, de no tornar-la a veure, de no poder tornar-hi a parlar i compartir les coses més senzilles de la vida. He sentit, també, molt dolor en veure-la patir de mal i d'angoixa. Afortunadament tot ha quedat en un ensurt i ara ja s'està recuperant.  Què ens ajuda a afrontar aquestes situacions i a no quedar noquejats per la por i el dolor?: 1.- No isolar-se : Avui comptem amb molts mitjans per estar acompanyats. Per exemple, a través dels xats podem obrir un grup de suport des del qual els amics i familiars poden rebre informació de l'evolució de la persona afectada i, alhora, expressar respostes de suport i coratge als que estan vivint la situació a primera línia. Quan compartim les nostres desgràcies i els sentiments que ens ocasionen, la càrreg...

Arturo Graf, un poeta italià del segle XIX, va escriure: La perseverança és la virtut per la qual totes les altres virtuts donen el seu fruit : De ben petits, a través del contes, el més grans ja ens volien fer notar la importància de ser constants si aspirem a assolir els objectius que ens proposem i sinó, recordeu la faula d'Isop, "la llebre i la tortuga". De quina manera l'escriptor grec ens animava a treballar de forma constant i disciplinada i, com ens alertava sobre els perills que comporten la banalitat, l'excès de confiança i la mandra. Què cal fer per ser perseverant? Doncs, una vegada tens clar què vols i has dissenyat un pla per aconseguir-ho, assoliràs el teu objectiu si actues amb: OPTIMISME : mantenir un estat d'ànim positiu contribueix a l'èxit. MOTIVACIÓ: Tant si es tracta de fer una cosa que ens agrada com una que no, és indispensable buscar de quina manera  podem fer aquella tasca més interessant i atractiva. Per exemple, l'...

El passat dia 2 de novembre vaig participar a les jornades rurals de Solanell . Solanell és un poble de l'Alt Urgell que, a causa de les migracions econòmiques que es van produir el segle passat del camp cap a la ciutat, va ser abandonat pels seus habitants la dècada dels seixanta al setanta fins a quedar en runes. Un bon dia, un arquitecte de Tarragona, el Saül Garreta Puig, va decidir empendre'n la recuperació. Desprès de diverses provatures, en Saül ha arribat a la conclusió que Solanell podrà reviure actuant a a través del cooperativisme i la participació. El motiu que l'impulsa, segons les seves pròpies paraules, us el transcric a continuació: " Es tracta d' assajar una altre manera de fer i de viure , segurament amb una certa visió utòpica o ingènua que des de petit, he tingut de la vida. Voldria aconseguir una barreja entre les maneres tradicionals de viure de la muntanya amb noves fórmules basades amb el turisme rural i amb tot el que té a veure amb ...

LA INDECISIÓ és una situació de conclusió o resolució dubtosa. Moltes persones pateixen indecisió crònica i això, si tenim en compte que al llarg del dia hem de prendre decisions continuament des de la roba que ens posem pel matí, l'assistència o no a una reunió, la compra d'algun o varis articles per menjar, personals o per a altres, el fer una tasca d'una determinada manera o canviar-la.., pot resultar estressant i desgastant. Les mines soterrades al terreny de la decisió són, entre d'altres: la por al canvi, la por a perdre la resta de possibilitats, la por a equivocar-nos, la por a responsabilitzar-nos de la decisió i enfrontar-ne les conseqüències. Viure sota el jou de la indecisió ens provoca angoixa, ens fa descendre els nivells d'autoestima, ens fa perdre la confiança en nosaltres mateixos i ens paral·litza. Aquesta paràlisis ens pot portar a cedir les regnes de la nostra vida a un tercer i, com que no acabem fent el que realment volem, a sentir-no...

Segons el diccionari.cat l'esperança és: la confiança d'aconseguir una cosa, que una cosa que desitgem ha de realitzar-se. D'esperança és fàcil tenir-ne quan tot ens ve de cara, però es difícil no perdre-la quan les coses no surten com projectàvem, malgrat els esforços dedicats a aconseguir allò que desitjàvem. La imatge pertany a la pel·lícula War Horse del director Steven Spealberg. L'he triat perquè és un exemple d'esperança, l'Albert i el Joey, són els protagonistes del film. Tots dos es veuen obligats a separar-se pels efectes de la I Guerra Mundial. Ambdós, però, lluitaran per sobreviure i retrobar-se, sense defallir, sense desesperançar-se,  malgrat les dures adversitats que se'ls hi presenten i en això raurà el seu èxit final. A EQUÀNIMA, posem en pràctica el següent exercici per ancorar ben fort l'esperança en el nostre pensament i tenir una actitud positiva amb independència de les circumstàncies que ens envoltin: 1r.- Tria u...

Gràcies a la Beatriz he sabut que els cavalls s'utilitzen per crear nombrosos antídots contra les picades o mossegades de diversos animals verinosos, entre ells, les serps. El procés consisteix a extraure el verí d'una serp, en el cas que es vulgui preparar un serum per combatre mossegades d'ofidis,  injecta'l a un cavall, deixar passar una quarantena, extraure mitja dotzena de litres de sang del cavall aproximàdament, processar-la de forma que s'aïllin els anticossos que el sistema del cavall ha generat per combatré el verí i preparar un serum amb aquests, destinat a salvar vides humanes. Segons l'OMS les mossegades de serp causen 125.000 morts humanes cada any. Em pregunto quants milers de cavalls deuen patir una part dels efectes d'una d'aquestes mossegades per a que nosaltres puguem gaudir d'antídots. Pel que he pogut llegir, els cavalls que són utilitzats amb aquesta finalitat redueixen la seva esperança de vida dràsticament. Per fortuna ...

Estar present és una de les bases de l'equilibri emocional. Curiosament és un dels estats en que més ens costa estar als humans. Tenim tendència a pensar contínuament en fets passats i a elocubrar sobre fets futurs i ens perdem el que està passant a l'aquí i l'ara. No vivim el present que, de fet, és l'unic que realment tenim. Treballar amb cavalls t'ensenya  i t'obliga a estar present, doncs, si no ho estàs, no aconsegueixes cridar la seva atenció, ni tampoc que et facin cas. Ells viuen sempre en el present, no planifiquen accions de futur i tampoc és passem el dia analitzant fets del seu passat, simplement estan i reaccionen a cada cosa que passa al seu voltant de forma immediata. Per ensenyar a estar presents les persones, a través del coaching assistit amb cavalls, adaptem alguns exercicis provinents de la doma natural. Segons l'etòloga Lucy Rees, la doma natural és: la manera d'ensenyar a un cavall a entendre les ordres d'un humà i munta...