Salta al contingut principal

El verí, els cavalls i com vèncer les persones tòxiques.

Gràcies a la Beatriz he sabut que els cavalls s'utilitzen per crear nombrosos antídots contra les picades o mossegades de diversos animals verinosos, entre ells, les serps. El procés consisteix a extraure el verí d'una serp, en el cas que es vulgui preparar un serum per combatre mossegades d'ofidis,  injecta'l a un cavall, deixar passar una quarantena, extraure mitja dotzena de litres de sang del cavall aproximàdament, processar-la de forma que s'aïllin els anticossos que el sistema del cavall ha generat per combatré el verí i preparar un serum amb aquests, destinat a salvar vides humanes.

Segons l'OMS les mossegades de serp causen 125.000 morts humanes cada any. Em pregunto quants milers de cavalls deuen patir una part dels efectes d'una d'aquestes mossegades per a que nosaltres puguem gaudir d'antídots. Pel que he pogut llegir, els cavalls que són utilitzats amb aquesta finalitat redueixen la seva esperança de vida dràsticament.

Per fortuna hi ha científics que busquen alternatives i, a través de la creació de verins sintètics, estan aconseguint obtenir anticossos, sense que els cavalls pateixin els efectes d'una mossegada real.

A les nostres vides, si ho permetem, també hi poden entrar diversos verins, entre ells les persones tòxiques. Són aquells familiars, amics, companys de feina o coneguts que ens fan sentir culpa, por, que en deixen sense forces i minven la nostra autoestima. Se'n diuen també, vampirs emocionals. Contra ells també hi ha un antídot, ser positius, no caure en la seva xarxa, no incentivar les seves xafarderies, enveges o manipulacions.

Una client es trobava sota el domini d'una d'aquestes persones a la feina, i no sabia com desfer-se'n, vam fer un exercici de coaching amb cavalls, consistent en escenificar a la pista un mapa mental (és tracta d'un diagrama utilitzat per expressar metafòricament idees, emocions i recursos per aconseguir un objectiu). L'idea central era desvincular-se d'aquesta persona i radialment van sorgir punts com la culpa, la por, la inseguretat i el seus antídots com, el saber posar límits, el no seguir el joc, el distanciar-se. El cavall que acompanyava la client, representava la força, va ser molt reticent a passar per la majoria de metaforitzacions, menys a l'espai senyalat com "saber posar límits", així és que vam començar per treballar aquest aspecte.

La client va analitzar el seu comportament davant de la persona tòxica i es va adonar que no feia res per  aturar-la, ni per evitar que això minés la seva felicitat. A partir d'aquí vam fer un exercici de doma natural que s'utlitza per fer que els cavalls respectin el nostre espai. Quan una persona veu  que és capaç d'aturar un animal de 500 kg. només amb la seva energia s'empodera i aprèn a fer servir aquesta força a la seva vida real, podent allunyar les persones tòxiques de manera pacífica però contundent.

Els cavalls ens aporten beneficis emocionals, físics i psíquics a través d'activitats com el coaching, l'equinoteràpia, l'equitació o la farmacologia. Els cavalls salven vides. Reflexionem-hi i, si és a les notres mans, contribuïm a que tinguin la millor vida possible, doncs com diu una antiga dita "el cavall per a l'home és com les ales per a l'ocell". Us deixo un vídeo la KT Tunstall, autora i interpret de la canço "The black horse and the cherry tree", que parla d'un cavall, d'un cirerer i de la importància de seguir el que ens dicta el nostre cor.

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...