Salta al contingut principal

Viure en el present i estar presents.

Estar present és una de les bases de l'equilibri emocional. Curiosament és un dels estats en que més ens costa estar als humans. Tenim tendència a pensar contínuament en fets passats i a elocubrar sobre fets futurs i ens perdem el que està passant a l'aquí i l'ara. No vivim el present que, de fet, és l'unic que realment tenim. Treballar amb cavalls t'ensenya  i t'obliga a estar present, doncs, si no ho estàs, no aconsegueixes cridar la seva atenció, ni tampoc que et facin cas. Ells viuen sempre en el present, no planifiquen accions de futur i tampoc és passem el dia analitzant fets del seu passat, simplement estan i reaccionen a cada cosa que passa al seu voltant de forma immediata.

Per ensenyar a estar presents les persones, a través del coaching assistit amb cavalls, adaptem alguns exercicis provinents de la doma natural. Segons l'etòloga Lucy Rees, la doma natural és: la manera d'ensenyar a un cavall a entendre les ordres d'un humà i munta'l des de la lògica, la comunicació i el comportament del cavall. Això facilita i agilitzà el procés, ja que, la instrucció és fonamenta en una relació de confiança entre humà i equí, sense tensions.

Com us deia, si no estem en l'aquí i ara els cavalls no ens fan cas. Avui, per exemple, treballàvem la manera com estar presents amb una client. Li he demanat que fes moure el cavall en cercles, sense toca'l, ni parlar. Al principi no se'n sortia, estava pendent de mí, d'altres persones que eren a prop. El seu cap era a tot arreu menys allí amb el cavall i el cavall, és clar, no es movia. 

Hem estat parlant una mica del que significava estar present i ho ha tornat a intentar. Alguna cosa ha canviat. El cavall ha començat a caminar i, del pas, ha passat al trot fent, fins i tot, un parell de galops. Quan ha acabat li he preguntat a la client que havia canviat i m'ha dit que només estava pensant en el cavall, que s'havia oblidat de mi i de les persones que hi havia pels voltants, que ho havia aconseguit centrant-se només en l'animal i en el seu moviment. Molt bé! Això és estar present! 

Un exemple realment preciós el podem veure en aquestes imatges de "El Corcel Negro", a les que s'ha adaptat la cançó A horse with no name del grup America.
 

 
Conforme ens habituem a estar presents més fàcil ens resulta estar connectats a la vida, gaudint del moment i expresant plenament qui som. Per aprofondir sobre aquest tema podeu llegir "El poder del ahora" d'Eckhard Tolle.

Entrades populars d'aquest blog

Equànims des del 2012 i a partir del 2025

Aquí em veieu amb el Nimus, un dels primers habitants d'Equànima, però a la web www.equanima.cat sortim els equànims . Els equànims som els cavalls i les eugues d'Equànima i jo. Ja fa més d'una dècada que vaig crear Equànima. Vaig triar aquest nom perquè es composa d'"equus" (cavall) i "ànima" (principi vital dels éssers vivents), i sobretot perquè té un paral·lelisme amb el mot equànime, que significa que és sempre serè i just en tots els casos i envers tothom. I això, que és ben difícil d'aconseguir, és un objectiu vital important per a mi que soc una persona que valoro la llibertat, l'honestedat i la justícia com a eixos de la meva existència i del meu continuat aprenentatge per aquesta realitat. Segurament, per això, quan era jove vaig escollir la carrera de dret i exerceixo encara puntualment com a advocada, però el meu afany de llibertat sempre m'ha fet connectar amb la natura i, per aquest motiu, gaudeixo viure en un entorn natura...

DUNE *2000 +2021

Vaig conèixer la Dune quan ella estava tancada en una quadra fosca, era una euga adulta. Recelosa dels humans, només veure'n un s'arraulia tant com podia a l'altre extrem del box, buscant desaparèixer, com si això fos possible per a un animal de les seves dimensions. Quan la van treure d'aquell cau i la vaig veure al Sol, nerviosa i preocupada i molt atenta als moviments de les persones, em va captivar la seva elegància, era una euga espanyola. Comprar animals em fa sentir com una esclavista, però vaig decidir adquirir-la, donar-li amor i comprensió i treure-la d'aquell forat de nervis i por on vivia. Jo llavors muntava i clar, també la volia per fer sortides a cavall. Amb els mesos el bon tracte que li dispensava, el deixar-la sortir el màxim d'hores amb altres cavalls a l'exterior i el conèixer-nos, li van suavitzar una mica el caràcter. Però quan me la vaig quedar estava prenyada i com que estava en unes condicions molt febles quant a nutrició i quant al ...

Un temps després

Hi ha un moment, just després que la vida es trenqui, en què tot sembla irreparable. El primer dia, la primera setmana, el primer mes… el cos i l’ànima viuen en estat de xoc. Una mort sobtada, un divorci inesperat, la pèrdua d’una feina o l’allunyament d’amics estimats poden desordenar-nos fins al punt que creiem que no ens en sortirem. És com si el món hagués perdut sentit i la pròpia identitat hagués quedat esquerdada. Moltes de les persones que arriben a Equànima arriben exactament així:  amb un tros de vida a les mans, buscant aire, buscant terra, buscant una manera de tornar-se a reconèixer. I un temps després… alguna cosa profunda ha canviat. Els primers mesos: caminar amb l’ombra enganxada a la pell El dol, en totes les seves formes, és irregular. A vegades és un murmuri, a vegades és un terratrèmol.  Quan les persones comencen a treballar amb els cavalls en aquesta etapa, sovint s’adonen que els animals reaccionen al que és real, no al que intentem dissimular. El...