Recentment he experimentat què és tenir un ser estimat en perill de mort. I, com tantes altres persones que es troben i s'han trobat en aquesta situació, he sentit por. Por de quedar-me sense aquella persona per sempre, de no tornar-la a veure, de no poder tornar-hi a parlar i compartir les coses més senzilles de la vida. He sentit, també, molt dolor en veure-la patir de mal i d'angoixa. Afortunadament tot ha quedat en un ensurt i ara ja s'està recuperant.
Què ens ajuda a afrontar aquestes situacions i a no quedar noquejats per la por i el dolor?:
1.- No isolar-se: Avui comptem amb molts mitjans per estar acompanyats. Per exemple, a través dels xats podem obrir un grup de suport des del qual els amics i familiars poden rebre informació de l'evolució de la persona afectada i, alhora, expressar respostes de suport i coratge als que estan vivint la situació a primera línia. Quan compartim les nostres desgràcies i els sentiments que ens ocasionen, la càrrega de la tristesa es fa menys feixuga.
2.- Desdramatitzar: No vol dir no plorar, quan un té ganes de plorar és millor fer-ho, és com una neteja de l'ànima. Però resulta molt útil no ancorar-se en el dolor i trobar espais per fer una mica d'humor i compartir-ho amb l'afectat si és possible. Una de les sensacions més boniques que hom pot experimentar és poder fer riure una persona que travessa per un mal moment.
3.- Acompanyar: Fer-li sentir a la persona afectada que és absolutament prioritària, que la seva millora passa al primer pla de la nostra vida. Cal estar al seu costat sempre que ho precisi, respectant, però, la seva intimitat i el dret a quedar-se sola quan ho necessiti. Saber-li donar força i coratge en aquells moments en que la situació la supera. Crear un mantra que pugui emprar en aquests moments per relaxar-se i posar l'energia en el guariment del problema és, també, una bona manera d'ajudar i d'acompanyar.
4.- Descobrir que hi ha de positiu en viure aquella experiència: De tot el que ens passa en podem extraure un aprenentatge. Quan ens toca viure una situació difícil és quan, generalment, estrenyem els vincles amb familiars i amics. És allò de que les desgràcies uneixen. També ens ajuda a valorar més el que tenim, doncs, ens fa relativitzar i prioritzar el que és que és realment important a la vida.
Una experiència traumàtica superada ens reforça i ens prepara per afrontar futures situacions similars amb més serenitat i encert.
I els cavalls, què fan quan un no es troba bé? Generalment la resta se li acosta, el saluda amb la seva respiració, i es manté a prop però deixant-lo tranquil. Si es presenta un perill el protegeixen, interposant-se entre el cavall malalt i el perill o ajudant-lo a sortir d'una situació difícil.
Us deixo amb una cançó de l'any 1977, del grup Kansas, anomenada "Dust in the wind", versionada per la Sara Brightman, amb un vídeo fantàstic, que ens ve a dir que tots som una única cosa, que res és etern, que tot neix i mor en aquest univers i que això, ni els diners ho podem canviar. Aprofitem doncs ara que som vius.